Cultura

Restaurades les 6 pintures de l'església dels Dolors de Girona, un dels conjunts pictòrics sobre tela de temàtica religiosa més grans de Catalunya

query_builder   5 octubre 2012 17:00

event_note Nota de premsa

Restaurades les 6 pintures de l'església dels Dolors de Girona, un dels conjunts pictòrics sobre tela de temàtica religiosa més grans de Catalunya

  • La restauració de les teles, de finals del segle XVIII i principis del XIX, s’ha dut a terme al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura  
  • La intervenció en el conjunt ha consistit en la recuperació de la llegibilitat de la capa pictòrica i la consolidació del suports
  • La recerca feta per l’historiador Francesc Miralpeix ha permès atribuir l'autoria del conjunt al pintor vigatà Marià Colomer i Parés, en lloc de Joan Carles Panyó, a qui fins ara s’havia considerat autor de l’obra
Camí del Calvari
La Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Girona i el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura han presentat avui la restauració del conjunt de les 6 pintures de l’església dels Dolors de Girona, considerat un dels conjunts pictòrics sobre tela de temàtica religiosa de més envergadura de Catalunya.
 
Han participat a l’acte l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; el vicepresident de la Diputació de Girona, Xavier Soy; el Bisbe de Girona, Francesc Pardo; el director general del Patrimoni Cultural, Joan Pluma, i la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura, Àngels Solé.
 
Les 6 teles de gran format (4,60 metres d’amplada x 3,60 m d’alçada) que configuren el conjunt han estat restaurades per un equip del CRBMC, situat a Valldoreix. El conjunt està format per les pintures següents: Fugida a Egipte, Jesús entre els Doctors, Presentació al Temple, Enterrament de Crist, Camí del Calvari i La Crucifixió.
 
La intervenció del conjunt es va iniciar l’any 1998, amb la pintura Fugida a Egipte i ha finalitzat amb la restauració de la pintura Camí de Calvari l’any 2012.
 
El finançament de les actuacions ha anat a càrrec del CRBMC del Departament de Cultura i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona.
 
Datades a finals del segle XVIII i principis del XIX, es tracta d’un conjunt d’estil neoclàssic que representa diverses escenes dels dolors de la Mare de Déu. La recerca feta per l’historiador Francesc Miralpeix, arran de la restauració del conjunt, ha permès atribuir l'autoria al pintor vigatà Marià Colomer i Parés (Vic, 1743-1831). Abans de la intervenció les pintures s’havien atribuït a l’artista Joan Carles Panyó i Figaró (1775-1840).
 
 
Intervenció de conservació i restauració
 
Ateses les gras dimensions de les obres, la intervenció de conservació-restauració s’ha dut a terme al CRBMC, que compta amb unes instal·lacions i un equip especialitzat en pintures de grans formats . La intervenció en el conjunt ha consistit, bàsicament, en la recuperació de la llegibilitat de la capa pictòrica i la consolidació del suports.
La Crucifixió
Les teles presentaven un  ennegriment generalitzat de la capa pictòrica a causa del sutge acumulat, que impedia veure amb nitidesa la representació pictòrica. Els resultats de les anàlisis al laboratori han mostrat que les obres va estar sotmeses a altes temperatures (durant la guerra es van fer fogueres dins l’església), i presentaven un grau de  carbonització tal que presentaven alteracions en la capa de vernís, la capa de policromia i la capa de preparació. També hi havia alteracions en relació amb el suport de tela, que presentava forats i estrips. Els bastidors presentaven atacs generalitzats de microorganismes.
 
La neteja de la capa pictòrica ha consistit en l’eliminació del sutge i el vernís envellit, mitjançant l’aplicació de solucions aquoses tamponades i de dissolvents gelificats. Aquest procés s’ha dut a terme seguint els protocols  de neteges del CRBMC que descarten la utilització de productes tòxics per als restauradors i agressius per a la peça. Un cop neta la policromia, s’ha envernissat l’obra amb un vernís de baix pes molecular i filtre UV. S’han anivellat les llacunes que presenten pèrdues de policromia amb una massilla tradicional i s’han reintegrat amb criteri il·lusionista (imitant l’original) amb pigments aglutinats també amb resines de baix pes molecular (més estables i reversibles).
 
Pel que fa al tractament del suport, s’han restaurat les zones dels estrips amb empelts i soldadura de fils i fibres. També s’ha col·locat un reforç perimètric a l’obra, que consisteix en quatre bandes de tensió de tela de lli. Atès el precari estat del bastidor, se n’ha col·locat un de nou amb un xassís d’alumini i fusta. Aquest tipus de bastidor és més estable que els tradicionals, més resistent i pesa menys, per la qual cosa és molt recomanable per muntar-hi obres de grans formats. A més, està dotat d’un mecanisme que en regula la tensió. El muntatge final al bastidor es fa in situ a l’església dels Dolors.
 

 
Context historicoartístic del conjunt pictòric
 
El 8 de març de 1732, els congregants dels Dolors de Girona varen decidir erigir el seu espai de culte al costat de l’església del convent de la Mercè. Onze anys més tard la nova església fou beneïda, encara que les obres d’ampliació, restauració i embelliment, entre les quals cal comptar-hi la construcció d’un espaiós cambril i un retaule esculpit per Josep Barnoia el 1760, continuaren fins a la fi del segle XVIII.
 
Passada la Guerra d’Independència, el retaule s’hagué de refer seguint un disseny nou, que José Grahit primer i més tard Ramon Grabulosa atribuïren al pintor i director de l’escola de dibuix d’Olot Joan Carles Panyó i Figaró. Tot i que no n’estaven del tot segurs, Grahit i Grabulosa li atorgaren també la paternitat de les 6 grans pintures a l’oli sobre tela amb la representació dels Dolors de Maria —el sisè Dolor correspondria al grup escultòric de la Pietat. No obstant això, la restauració al CRBMC ha posat al descobert l’empremta d’un pintor que s’allunya de les característiques estilístiques de Joan Carles Panyó i, en canvi, revela amb claredat el traç del pintor de Vic Marià Colomer i Parés (1742-1831), fins fa ben poc un autèntic desconegut.
 
Aquesta és la tesi defensada per l’historiador de l’art de la Universitat de Girona Francesc Miralpeix, que reconeix el conjunt com un dels últims grans cicles de la pintura barroca a Catalunya, en un moment en què l’academicisme de Pere Pau Muntanya, Josep Bernat Flaugier o Francesc Pla “el Vigatà” s’havia anat estenent a tot el territori. Atès que s’han trobat pagaments a l’arxiu per al sisè (1803) i setè (1803) dolors de la sèrie, la lògica invita a pensar que el que ens ocupa, el cinquè, s’hauria fet amb anterioritat a aquestes dates.

6  

Fitxers adjunts

'Fugida a Egipte', restaurat

'Fugida a Egipte', restaurat
JPG | 1130

'Jesús entre els doctors', restaurat

'Jesús entre els doctors', restaurat
JPG | 1297

'Presentació al temple', restaurat

'Presentació al temple', restaurat
JPG | 1675

'Enterrament de Crist', restaurat

'Enterrament de Crist', restaurat
JPG | 1434

'Camí del Calvari'', restaurat

'Camí del Calvari'', restaurat
JPG | 1144

'La Crucifixió', restaurat

'La Crucifixió', restaurat
JPG | 1528