El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat avui al món econòmic català que “faci pinya” amb la resta de forces del país “perquè se’ns escolti, se’ns respecti i se’ns ajudi” com a país. “No cal significar-se massa, simplement cal no anar-hi en contra, i fer entendre a tot arreu que aquest país està canviant i té dret a ser escoltat, respectat i ajudat, i fer-ho entendre a nivell privat si cal, com em consta que hi ha molta gent que ho està fent en aquest sentit”, ha afirmat el cap del Govern.

 

Davant més de 300 representants del món econòmic i social català que han assistit a la conferència que ha pronunciat aquesta tarda en el marc del fòrum de debat Barcelona Tribuna, Artur Mas s’ha mostrat convençut que “som capaços d’encarar les tensions que es poden crear en un procés com el que s’ha obert a Catalunya”.“ Hem de procurar que aquestes tensions siguin les mínimes, i no donar  peu des de Catalunya que s’accelerin, però per encarar-les hem de demostrar una mica de caràcter col·lectiu”, ha assegurat. “Si ens espantem excessivament i se’ns veu que ens espantem, ens agafaran un cop més la mida i no ens anirà bé”, ha declarat.

 

 

El president de la Generalitat ha atribuït els esdeveniments que està vivint Catalunya en els últims mesos a un canvi sociològic en profunditat de la societat catalana. “És un canvi, on d’una manera molt transversal, amb gent de moltes procedències, de moltes condicions, s’està dient prou”. “No és un prou rabiós ni violent, és un prou acompanyat d’un projecte que la gent vol desenvolupar”, ha explicat. I ha afegit “Catalunya està en un nou començament, i tots els nous començaments creen dubtes per naturalesa i fins i tot alguna por, però la gent també té esperança i il·lusió”.  

 

Artur Mas ha detallat en la seva intervenció la contribució de Catalunya durant els últims 30 anys a l’interès general de l’Estat, sense rebre a canvi el mateix tracte. Aquesta situació ha portat, segons ha explicat el president, que “molts catalans hagin interioritzat el que significa el desequilibri entre la col·laboració d’uns i la no-col·laboració d’altres”. Per això, ha assegurat “les classes mitjanes catalanes estan fent aquest canvi de registre mental, però sobretot, i és molt important des del punt de vista de l’evolució del projecte, s’està produint una adhesió massiva de la gent jove d’aquest país a aquest canvi de mentalitat, s’ho creu i ho veu natural, i això li dóna molta força”.

 

El president ha exposat quines són les propostes del Govern per afrontar aquest procés i lluitar contra els dubtes i les pors que hi puguin sorgir. Primer, ha assegurat “calen grans majories socials, una base molt sòlida”; en segon lloc, “una absoluta radicalitat democràtica , que vol dir que qualsevol punt d’aquest procés sigui avalat pel vot de la ciutadania”; “actuar dins dels marcs legals, actuals o futurs, que es vagin establint” en tercer lloc; quart, “un to absolutament positiu, aquest no és un procés de bronca ni d’anar contra ningú”, ha dit el president, alhora que ha instat a “actuar amb capteniment i no deixar-se arrossegar per aquestes tensions”. I en cinquè lloc, “el procés només té sentit dins la Unió Europea”.

 

 

 

El cap de l’Executiu ha subratllat en diverses ocasions durant la seva intervenció la vocació europea de Catalunya “perquè és el nostre món i els nostres valors”. En aquest sentit, ha destacat com a factor essencial que “Catalunya s’enganxi a l’Europa del futur”. “Ens hi hem d’enganxar del tot, perquè Europa només pot evolucionar cap a la seva definitiva integració i Catalunya no en pot quedar despenjada”, ha ressaltat.  

“Dintre d’aquest escenari de gran interdependència a Europa volem la mateixa sobirania que qualsevol país per definir la seva cultura, un model econòmic i un model social, ni més ni menys”, ha explicat. I ha afegit “Tenim els elements : un territori definit, una cultura i una llengua, una majoria social compartida en el conjunt del país  i una economia capaç de complir amb els estàndars que s’exigeixen avui dia a Europa”. Per tant, ha reblat “som un subjecte polític d’aquesta Europa”.  

 

 

 

En el torn del col·loqui, el president Mas ha valorat també el resultats de les eleccions basques i ha afirmat que són una mostra que “el fet de negar els problemes i de no ocupar-se’n, no els resol”.  El cap de l’Executiu ha recordat que en les anteriors eleccions es va treure el PNB del Govern tot i haver guanyat les eleccions i , a més, es va prohibir que  determinades forces polítiques s’hi presentessin. “Es van pensar que amb això havien resolt el problema, i en lloc de resoldre'l ho l’han augmentat perquè hi ha hagut un reforçament de les posicions sobiranistes a Euskadi”, ha afirmat. I ha afegit  “que en prenguin nota, perquè això passa al País Basc, passarà a Catalunya, i no passa a Galícia, i no passaria a Múrcia o a Castella-Lleó, i si això no s’entén i no s’accepta, no aconseguiran mai resoldre el problema”. “Aquesta és la realitat tossuda des de fa dècades i des de fa segles” ha reblat.