El Govern ha aprovat avui sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un conflicte de competència contra la resolució estatal que fixa les bases generals que regulen la concessió d’ajuts a corporacions locals per activitats culturals que fomentin la comunicació cultural. La resolució, de 31 d’agost de 2012, fixa les bases i fa la convocatòria per a la concessió d’aquests ajuts corresponents a l’any 2012, preveient la seva gestió i concessió centralitzada per part del Ministeri.

 

El Govern entén que la resolució de la Secretaria d’Estat de Cultura envaeix les competències exclusives de la Generalitat en matèria de cultura. D’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya i amb la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional en matèria de subvencions, correspon a la Generalitat gestionar i concedir aquests ajuts, mentre que correspon a l’Estat transferir a la Generalitat la dotació pressupostària prevista. En la reunió del 24 d’octubre el Consell Executiu ja va aprovar formular el requeriment previ d’incompetència al Govern de l’Estat. En cas que sigui rebutjat, el Govern de la Generalitat disposarà d’un mes per plantejar un conflicte positiu de competència davant del TC.

El Govern de la Generalitat ha analitzat avui la situació dels assumptes de conflictivitat constitucional amb l’Estat en tràmit al Tribunal Constitucional que es troben pendents de sentència. En total són 15 recursos d’inconstitucionalitat i 42 conflictes de competència.

 

Entre els recursos d’inconstitucionalitat hi ha algunes lleis dictades fa una dècada,  com la Llei orgànica de qualitat educativa, del 2002, la Llei general de telecomunicacions, de 2003, o la Llei de mesures de modernització del govern local, també de 2003, per posar-ne alguns exemples. El mateix succeeix amb els recursos d’inconstitucionalitat plantejats pel Govern contra una quarantena de reials decrets i ordres, encara pendents de dictamen de l’Alt Tribunal, el més antic dels quals és de l’any 1999 contra un reial decret que regulava la prova d’accés als estudis universitaris.

 

La demora del Tribunal Constitucional a dictar sentència afecta directament l’autogovern de Catalunya, atès que condiciona la capacitat del Govern d’actuar en matèries que, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya o la mateixa Constitució espanyola, són de la seva competència, tal com posava de manifest l’informe de l’Institut d’Estudis Autonòmics sobre duplicitats administratives entre Estat i Generalitat, presentat fa unes setmanes.

 

Cal tenir en compte que actualment també es troben en tràmit de negociació a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat 5 procediments oberts a instància de la Generalitat contra normes amb rang de llei que poden donar lloc a recursos d’inconstitucionalitat si no s’assoleixen acords entre les dues parts.

 

A aquests recursos cal sumar-hi aquells sobre els quals el Tribunal Constitucional sí que ha dictat sentència però que el Govern de l’Estat no ha fet efectiva. Com ja es va anunciar fa uns mesos, el Govern ha enviat un requeriment formal a l’Estat perquè faci efectives totes les sentències que incompleix amb Catalunya. Algunes de les sentències pendents de compliment són la transferència a Catalunya de la gestió, la tramitació, la resolució i el pagament de les subvencions del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials, que l’Estat ha anunciat que no complirà, malgrat la sentència del Tribunal Suprem del 16 de desembre passat. Altres sentències favorables al Govern de la Generalitat afecten àmbits com les beques, els recursos de formació continuada o la territorialització de l’Estat en matèries en què Catalunya té competències exclusives.