El Premi Nobel de la Pau és un reconeixement històric al paper de la Unió Europea, que durant més de sis dècades ha contribuït a la promoció dels valors de la pau i la concòrdia, la democràcia i els drets humans a Europa, així com els intercanvis culturals i comercials. És també un reconeixement als pobles i als ciutadans i ciutadanes que integren la Unió, amb la qual Catalunya s’ha sentit identificada des del primer dia.

 

Després d’una primera meitat del segle XX marcada per les dues guerres mundials, el naixement de la Unió Europea va obrir una nova etapa, basada en l’entesa i la cohesió entre els països, que van veure la importància d’unir esforços i caminar junts per aconseguir uns objectius comuns que els fessin ser més forts al món. Ha estat una comunitat de valors, partint de les arrels culturals gregues, romanes i cristianes, i obertes a les aportacions dels quatre punts cardinals del planeta.

 

No podem oblidar, però, la situació econòmica que travessa actualment el continent i especialment el si de la zona euro, on l’atenció se centra en la sortida de la crisi i els mecanismes que cal establir per evitar situacions com les actuals. En aquests anys s’ha trobat a faltar un enfocament europeu, supranacional, a l’hora d’afrontar els problemes i proposar solucions.

 

La meva aposta, en aquest sentit, és coneguda. Penso que cal construir uns Estats Units d’Europa. Aquesta nova realitat europea s’hauria de construir sobre la base de les nacions que, tenint un territori, una llengua, una cultura i una història clarament definides, com en el nostre cas, tenen també la voluntat de ser actor propi en la construcció d’aquesta nova Europa.

 

Si Europa es configura com una gran federació amb menys poders per als estats tradicionals, no hi tenim res a perdre i molt a guanyar. El que volem és una Europa més forta, responsable de les grans qüestions, i uns poders territorials més forts per fer més i millors polítiques de proximitat. Per tant, volem més i millor Europa i més i millor Catalunya, és a dir, més poder polític per a Europa i més poder polític a casa nostra.

 

Catalunya ha estat sempre una nació d’Europa ja des de l’època de la marca Hispànica, sota l’imperi Carolingi. Les nostres arrels són europees i la nostra vocació europea segueix absolutament viva i present en els moments actuals. No és que el poble català estigui a Europa, és que és Europa i vol seguir sent Europa.