La Taula de Diàleg per a la prevenció dels trastorns del comportament alimentari ha presentat avui, en un acte al Palau de Pedrables, les conclusions de les trobades efectuades des de la seva fundació i que consisteixen el full de ruta de treball de cara l’any 2013.

 

Presidida per l’esposa del president Mas, Helena Rakosnik, i coordinada pel director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, la Taula de Diàleg va néixer el maig de 2012 amb l’objectiu de construir una imatge corporal positiva i saludable a través de fomentar una idea de cos basada en la salut i el benestar i no en l’aparença; de treballar de manera coordinada amb els diferents sectors (sanitari, educatiu, empresarial, comunicatiu, etc) per dissenyar estratègies realistes per la prevenció d’aquestes malalties i, de traslladar el debat a la societat per sensibilitzar-la sobre la importància de prevenir el greu problema dels trastorns de la conducta alimentaria.

 

La presidenta de la Taula, Helena Rakosnik, ha destacat en la inauguració de la  reunió plenària que s’ha celebrat aquesta tarda la importància de sensibilitzar tots els sectors de la societat en el que s’ha convertit “en la tercera malaltia crònica entre la població femenina adolescent i juvenil de les societats desenvolupades”. I, en la mateixa línia, ha fet extensa a totes les entitats i sectors que s’hi vulguin acollir, la possibilitat de formar part de la Taula de Diàleg amb l’objectiu “d’unificar esforços i fer front comú contra un trastorn que afecta a més de 28.000 joves del nostre país”. Rakosnik s’ha referit també durant la seva intervenció a ”la necessitat d’incidir d’una manera especial en les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per poder-les utilitzar com a eines de prevenció”. En aquesta línia, ha explicat que s’ha elaborat un informe amb una relació de conductes nocives amb indicadors objectius per tal de traçar la línia vermella de planes web que conviden els joves a tenir actituds perilloses que poden incitar a desencadenar un trastorn del comportament alimentari.

 

Per la seva part, el director de l’Agència Catalana del Consum, Alfons Conesa, s’ha mostrat satisfet del paper cohesionador que ha desenvolupat l’Agència Catalana del Consum des de la fundació de la Taula del Diàleg ja que el principal objectiu de l’ACC és “la defensa de les persones consumidores i el primer dels drets, és la salut i la seguretat”. La vocació de l’Agència, ha explicat el director, “es va unir amb els coneixements de la presidenta de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, Marta Voltas, amb la complicitat i sensibilització de l’esposa del president, Helena Rakosnik”. Alfons Conesa ha agraït la vinculació de tots els Departaments de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el món universitari, científic, de l’esport i als mitjans de comunicació que des del primer dia s’han unit al treball de la Taula del Diàleg.  

 

La Taula de Diàleg es van constituir fa sis mesos en quatre comissions que han treballat conjuntament. Al llarg de les sessions de treball, cada comissió ha elaborat quatre informes que marquen el full de ruta a seguir al futur. Aquestes comissions, i els seus acords, són:

 

a.    Introducció, per part de la Indústria Tèxtil i de la Moda, d’informació addicional sobre l’equivalència en centímetres de les talles en l’etiquetatge de les peces de roba

b.    Regulació en l’àmbit de la publicitat i de la moda per la no utilització d’imatges de dones amb un pes clarament inferior a uns límits saludables (inferior a un IMC de 18,5) i fomentar nous models corporals més acords amb la realitat. En el cas dels menors d’edat, adoptar els referents internacionals sobre el que es considera un límit de pes no saludable.

c.    Regulació i control adequats de la publicitat de productes destinats a la pèrdua de pes per tal d’evitar que es presentin davant la societat i els consumidors:

                                          i.    Com a productes miraculosos.

                                        ii.    Amb propietats nutritives que no tenen.

                                       iii.    Com a imprescindibles en la dieta de les persones.

                                       iv.    Evitar el foment entre els joves i adolescents de dietes restrictives sense control mèdic.

                                        v.    Prohibir la publicitat de productes destinats a la pèrdua de pes en horari protegit.

                                       vi.    Evitar la publicitat que fomenti l’ideal d’extrema primesa i/o el seguiment de dietes restrictives sense supervisió mèdica.

d.    La introducció de l’abordatge del respecte a la diversitat corporal , el desenvolupament normal i els canvis corporals que es produeixen en l’adolescència en el currículum d’educació primària i secundària

 

a.    Impulsar un marc legislatiu que persegueixi i sancioni l’apologia de trastorns del comportament alimentari com l’anorèxia i la bulímia nervioses a Internet

b.    Reforçar les unitats especialitzades de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat que s’ocupen dels delictes informàtics, amb formació especialitzada en matèria de trastorns del comportament alimentari per una part dels seus efectius. Facilitar el citat reforç a les comunitats autònomes amb unitats especials similars de policia autonòmica

c.    Impulsar pautes i alfabetització per a la navegació segura dirigida a Famílies i Escola i implicar i buscar la col·laboració amb les Federacions de Mares i Pares de Catalunya per tal de difondre els acords en matèria de Seguretat a Internet (apologia dels TCA a la xarxa)

d.    Realització d’un informe que defineix i delimita els tipus/conductes risc de l’anorèxia i la bulímia que es propaguen a través dels espais web que fan apologia dels trastorns del comportament alimentari per tal que els cossos policials puguin perseguir continguts aquests.

 

a.    Coordinar les accions de les fundacions, organismes i entitats que treballen actualment en el camp de la promoció d’estils de vida i hàbits saludables per tal d’unificar esforços i missatges

b.    Impulsar polítiques i plans efectius de prevenció i promoció de la salut en l’actual sistema educatiu i en els mitjans de comunicació social.

c.    Informar i formar a les Famílies i a l’Escola per a promoure el respecte a la diversitat corporal i una bona autoestima entre els infants i joves.

d.    Educar en un model d’exercici i esport lúdic i no estigmatitzant.

e.    Treballar amb referents positius pels joves per a la promoció d’hàbits i estils de vida saludables.

 

a.    Garantir la presència de models més realistes i que fomentin la salut i la diversitat corporal en els mitjans audiovisuals i la publicitat, amb especial atenció en horari infantil de televisió. Estimular l’adopció de mesures com el “Decàleg de bones pràctiques” elaborat conjuntament per la Acadèmia de les Televisions i la Fundació Imatge i Autoestima

b.    Sumar-se a la campanya “Setmana lliure de comentaris sobre el pes” (Fat talk free week) que es porta a terme a l'àmbit internacional.

c.    Portar a terme una campanya on es mostrin dones conegudes i anònimes amb diferents talles corporals que hagin destacat a la seva vida per característiques no relacionades amb el seu aspecte físic.

d.    Promocionar l’alfabetització en mitjans de comunicació als centres educatius, especialment en la franja d’edat de major risc de patir un trastorn de la conducta alimentària (secundària)

 

A la reunió, també s’ha presentat el contingut de dos informes elaborats per dos membres de la Taula de Diàleg: Cristina Carrtero, directora de prevenció de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, titulat “Els trastorns de la conducta alimentària: descripció, dades epidemiològiques i gravetat”, i un segon informe, elaborat pel Doctor en Psicologia i profesor titular de la UAB, David Sánchez Carracedo, sota el títol ”Prevenció del TCA i dels problemes relacionats amb l’alimentació i el pes (prap): estratègies preventives que han demostrat millors resultats en població general” (s’adjunten els dos informes) .

 

A Catalunya hi ha 9 unitats altament especialitzades en TCA: l’Hospital de Sant Pau, la Mutua de Terrassa, l’Hospital Germans Trias i Pujol, l’Institut Pere Mata, l’Hospital Santa Maria de Lleida, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Clínic, l’IES de Girona i l’Hospital de Sant Joan de Déu. En aquests hospitals, durant el 2011, hi va haver 400 ingressos a les unitats de TCA.

Segons dades del Departament de Salut l’any 2011 als hospitals públics de Catalunya es van detectar 1200 nous casos de trastorn del comportament alimentari: un 18% dels quals eren anorèxia, 21% bulímia, 51% trastorns atípics o incomplerts (són els que no compleixen els criteris de diagnosi), i el 10% restant, altres casos.

 

 

Un total de 14 institucions han participat en les reunions de la Taula de Diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentaria. Aquestes institucions són:  Generalitat de Catalunya,  Ajuntament de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital de la Creu i Sant Pau de Barcelona, l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia, la Fundació-Institut dels Trastorns Alimentaris, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, Fundació Imatge i Autoestima, la Confederació de la Indústria Tèxtil, Fundació FCB, Mango, Consell Català de l’Esport i Tv3.