El Palau Robert de Barcelona exposarà la mostra commemorativa “Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012” amb motiu del 50è aniversari de la publicació del llibre de Joan Fusté que porta aquest nom, i del 90è aniversari del naixement de l’escriptor i intel·lectual valencià. L’exposició es podrà visitar del 19 de desembre al 17 de febrer.

 

La inauguració de l’exposició tindrà lloc el proper dimarts, 18 de desembre a les 19 hores, en un acte presidit pel conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell. També hi assistiran el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; els comissaris de la mostra Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragon; el vicerector de Cultura de la Universitat de València, Antoni Ariño, i el comissari de l’Any Fuster a Catalunya, Agustí Colomines. Prèviament, el mateix dia a les 17 hores, els comissaris de la mostra atendran els mitjans de comunicació.

 

La Generalitat de Catalunya se suma a la commemoració històrica de la publicació de l’assaig d’història política, social i cultural Nosaltres als valencians amb aquesta exposició itinerant produïda per la Universitat de València, que té com a comissaris Ferran Carbó i Francesc Pérez i Moragon, membres de la càtedra Joan Fuster de l’esmentada Universitat, i Brígida Alapon responsable de la Casa Joan Fuster de Sueca.

 

 

L’exposició “Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012” mostra que el pensament i la figura de Joan Fuster són plenament vigents, per la seva capacitat d’anàlisi i de reflexió més enllà dels fets conjunturals. A través de la documentació conservada per l’autor, s’hi dóna a conèixer qui era Joan Fuster el 1962, a més d’algunes dades sobre el procés d’elaboració del llibre, el ressò immediat que va obtenir i les dificultats amb la censura de l’Estat franquista amb què es va enfrontar a partir d’un moment determinat.

 

El llibre compta amb una trentena d’edicions, en català, i tres en castellà. El seu ressò ciutadà, i també entre historiadors, sociòlegs, economistes i polítics, ha estat molt significatiu. Aquest fet s’ha manifestat en tota mena de referències escrites, a favor o en contra, de revisió a càrrec d’especialistes –ben lògica, tractant-se d’una obra amb tants anys d’existència– o de debat polític i parapolític. En la tria de documents exposats o reproduïts en el catàleg, s’ha optat per reduir aquestes referències a les cronològicament immediates a l’aparició del llibre.

 

A més, s’ha volgut donar a conèixer una part molt significativa del llegat material de Fuster, encara poc conegut. La seva casa, de Sueca –la Casa Joan Fuster–, no és encara una institució plenament accessible per al públic, tot i que s’hi està treballant activament de fa temps per fer-ne un centre d’estudi, entorn de l’obra i la personalitat de l’escriptor, però també de la gran quantitat de materials documentals i bibliogràfics llegats per ell i cedits pel seu hereu, Josep Palàcios, a l’Ajuntament de Sueca. També s’hi podrà trobar la seva correspondència, propietat de la Biblioteca de Catalunya, d’acord amb el testament de Fuster. Així, s’ha seleccionat una sèrie d’obres d’art col·leccionades per l’escriptor –molt sovint regals dels autors–, entre les quals hi ha peces –pintures, escultures, gravats i dibuixos– que anaren constituint part inseparable de l’entorn físic en què l’escriptor va viure i va treballar. Es tracta d’obres de Manolo Gil, Joan Miró, Antoni Tàpies, Manuel Hernández Mompó, Andreu Alfaro, Rafael Armengol, Artur Heras, Joan Ponç, Equipo Crónica, Equipo Realidad, Antonio Saura, Joan-Pere Viladecans, Albert Ràfols Casamada, Josep Maria Gorris, Josep Renau, Manuel Boix, Josep Pla Narbona, Carlos Edmundo de Ory, Jaume Pla, i Joan Cardells, entre altres.