La consellera d'Acció Social fa balanç satisfactori del primer any del Pacte, que també ha posat els fonaments del futur servei de primera acollida i ha facilitat l'autorització de treball per als reagrupats familiars
La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, acompanyada pel secretari per a la Immigració, Oriol Amorós, ha fet balanç avui del primer any d’implantació del Pacte Nacional per a la Immigració, un dels quatre acords estratègics d’aquesta legislatura signat per la gran majoria de forces polítiques parlamentàries, els agents socioeconòmics, les associacions municipalistes i les entitats més importants del sector el desembre de 2008.
Capdevila ha reiterat la importància del consens assolit fa un any que s’ha traduït, entre d’altres, en l’assumpció de noves competències per part de la Generalitat. Per exemple, a partir de 2010 la Generalitat podrà acreditar la integració de les persones immigrades que sol·licitin l’arrelament social per obtenir la nacionalitat. “Per primera vegada la Generalitat intervindrà en els processos d’estrangeria, d’una banda per oferir més garanties a les persones nouvingudes i, de l’altra, per facilitar proves objectives del seu esforç d’integració davant l’Administració estatal”, ha assegurat.
Així ho recull la mesura nova 41.1 del Pacte, introduïda en la reforma de la Llei d’estrangeria en vigor des de diumenge passat i que, a la pràctica, afectarà a un seguit de procediments d’estrangeria on la Generalitat podrà intervenir:
- reagrupament familiar: informant sobre l’adequació de l’habitatge
- arrelament social: determinant el grau d’integració social de la persona estrangera
- autorització de residència o renovació: informant, si s’escau, sobre la possible afectació a l’ordre públic i també sobre el compliment de l’obligació d’escolaritzar els menors en edat d’escolarització obligatòria, en el cas de pares o mares sol·licitants
- nacionalització de persones estrangeres: acreditant la seva integració social a través de certificats oficials
- autorització de residència per a menors no acompanyats quan superin la majoria d’edat: acreditant el seu esforç d’integració, continuïtat d’estudis o formació i grau d’incorporació al mercat laboral
Una de les altres reivindicacions de Catalunya des de fa anys, expressada a la mesura nova número 10, i que finalment s’ha introduït en la Llei d’estrangeria és l’habilitació automàtica de l’autorització de treball per a les persones reagrupades (cònjuges i fills en edat de treballar). Això a la pràctica significa eliminar moltes de les traves legals que patia fins fa ben poc aquest col·lectiu, integrat principalment per dones i joves en edat activa que viuen a Catalunya des de fa pocs anys i que poden entrar en risc d’exclusió social.
De forma paral·lela, la Secretaria per a la Immigració ha dut a terme 15 cursos dins del Programa de Reagrupament i Treball, amb un total de 222 alumnes, la majoria d’ells joves amb dificultats d’inserció sociolaboral. També s’han posat en funcionament circuits d’acollida integrals per a persones reagrupades en una vintena de municipis catalans (mesura nova 11).
Una altra aportació de Catalunya reflectida en la reforma de la Llei d’estrangeria és l’ampliació de la protecció de menors no acompanyats. En aquest sentit, es reforça el paper de la Generalitat com a administració competent de l’empara dels menors sense referents familiars a Catalunya, amb la possibilitat d’establir acords amb els països d’origen i convenis amb organitzacions o entitats del mateix àmbit. Així mateix, la Generalitat podrà emetre informes per certificar la integració dels menors tuletats que superin els 18 anys, de cara a la seva autorització de residència, i reconeix la capacitat dels menors entre 16 i 18 d’anys d’actuar en els seus expedients de repatriació, directament o a través d’un representant.
Una de les altres propostes del Pacte (mesura nova 24) que s’ha plantejat al llarg d’aquest primer any ha estat el servei universal de primera acollida que preveu el Projecte de llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, actualment en tràmits al Parlament. El seu objectiu és estendre al conjunt de Catalunya un sistema d’acollida homogeni que faciliti l’autonomia de les persones immigrades, basat en la formació en llengua catalana, model de societat i mercat laboral.
Així mateix, s’han posat les bases d’un futur projecte per al reconeixement professional de persones d’origen estranger residents a Catalunya, amb la participació del Comissionat d’Universitats, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la Secretaria per a la Immigració, l’Associació Atlàntida, la Fundació la Caixa i el Ministeri d’Educació. Es tracta de donar resposta a la mesura nova 3 quan aposta per “fer aflorar els sectors de la població qualificada a través de l’agilitació dels tràmits per a l’homologació de la formació, el reconeixement de l’experiència professional i la creació de mecanismes d’inserció laboral per als sectors qualificats”.
En virtut del nou Estatut d’Autonomia i també del que plasma el Pacte a la mesura nova 7 per tal d’assegurar una resposta ràpida de l’Administració a les modificacions en les autoritzacions inicials de treball, cal destacar l’assumpció des del passat 1 d’octubre per part del SOC de les competències en la tramitació de les primeres autoritzacions per a treballar. En aquest sentit, el compromís del SOC és agilitzar al màxim els tràmits d’aquests expedients, que ara es gestionen des de 10 oficines de Treball repartides per Catalunya.
Pel que fa al segon eix del Pacte, d’adaptació dels serveis públics a una societat diversa, cal assenyalar l’esforç dut a terme per unificar els criteris d’inscripció al padró municipal, de forma consensuada amb els ens locals, tal com recull la mesura nova 23. Això ha estat possible en gran part gràcies al grup de treball de Món local, inscrit dins de la Taula de Ciutadania i Immigració que és l’òrgan de participació icooperació entre l'Administració de la Generalitat, els ens locals i la societat civil en l'àmbit de les polítiques d’immigració. En el mateix sentit, s’ha avançat en l’elaboració d’una guia per a gestionar el fet migratori des de l’àmbit municipal, que es preveu presentar el 2010.
També el Departament d’Acció Social ha posat en funcionament aquest darrer trimestre de 2009 una experiència pilot per a millorar la formació de persones d’origen estranger que manifesten dèficits en escriptura i comprensió lectora. Aquesta actuació es vincula a la mesura nova 34 del Pacte quan proposa emprendre un programa d’abast nacional per a l’alfabetització i el reforç de la formació d’adults, en col·laboració amb els ens locals.
En l’àmbit de l’habitatge, i d’acord amb la mesura 36 del Pacte que advoca per lluitar contra l’infrahabitatge, entre d’altres, s’han continuat gestionant milers d’habitatges de la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social, a través d’Adigsa, de la Xarxa de Borses Joves d’Habitatge i de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió Social. També s’ha consolidat els ajuts al pagament del lloguer a diversos col·lectius amb risc d’exclusió i als joves per a la seva emancipació.
Un altre àmbit on també s’ha avançat considerablement és en la inspecció de treball per combatre la contractació irregular de treballadores i treballadors, que perjudica en primer terme a les persones nouvingudes però també al conjunt de la societat. Aquesta mesura nova, la número 15 del Pacte, s’ha traduït amb el traspàs de les competències en inspecció de l’Estat a la Generalitat, si bé encara no s’ha fet efectiva al 100 per cent. També s’ha traslladat al Govern espanyol la necessitat de trobar sortides per a les persones estrangeres amb ordres d’expulsió que no es poden fer efectives, així com la voluntat de la Generalitat de col·laborar en aquests casos (mesura nova 8).
La consellera també ha destacat l’aprovació de la Llei dels centres de culte aquest 2009 al Parlament com a compliment i en sintonia plena amb la mesura nova 46 del Pacte, quan aposta per “garantir el dret a l’exercici de la pràctica religiosa, dins dels límits de les lleis comunes i del respecte als drets individuals”.
Pel que fa a la gestió del fet migratori com una política multinivell entre els diversos agents implicats (mesura nova 37) s’han formalitzat o reforçat els següents òrgans:
- relació amb l’Estat: nova subcomissió bilateral Estat-Generalitat
- relació entre els departaments de la Generalitat: Comissió Interdepartamental d’Immigració
- relació amb el món local: nova comissió Generalitat-Ens locals
- relació amb agents econòmics i socials: nova Taula de Ciutadania i Immigració
- relació amb la societat civil: nova Taula de Ciutadania i Immigració
El grau d’execució de les mesures noves del Pacte Nacional per a la Immigració (d’un total de 51 mesures i sis submesures) és notablement elevat, ja que gairebé totes s’han començat a desenvolupar i el gruix ja es troba en plena fase de desplegament.
El balanç d’avui coincideix amb el primer aniversari del Pacte i el Dia Mundial del Migrant, que se celebra cada 18 de desembre. Per la tarda s’estendrà i es compartirà amb la resta d’agents signants i entitats adherides a la seu del Departament d’Acció Social i Ciutadania en un acte presidit per la consellera Carme Capdevila.
El balanç d’avui coincideix amb el primer aniversari del Pacte i el Dia Mundial del Migrant, que se celebra cada 18 de desembre. Per la tarda s’estendrà i es compartirà amb la resta d’agents signants i entitats adherides a la seu del Departament d’Acció Social i Ciutadania en un acte presidit per la consellera Carme Capdevila.
Més informació: www.gencat.cat/dasc/pni
