La inauguració de l’exposició i la projecció de l’audiovisual sobre Joan Triadú tindran lloc el dijous 17 de gener, a les 19 hores, amb la presència del conseller de la Presidència, Francesc Homs.També hi seran presents, entre d’altres autoritats, el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès; el president de la Fundació Flos i Calcat i fill de l’homenatjat, Joaquim Triadú, com també altres familiars i personalitats del món educatiu i literari.

La mostra, organitzada per la Generalitat de Catalunya i la Fundació Flos i Calcat, es planteja en primera persona, a partir de textos seleccionats de les Memòries d’un segle d’or, un text de Joan Triadú que combina el gènere biogràfic amb el memorialístic. Es podrà visitar del 18 de gener al 28 d’abril a les Cotxeres del Palau Robert.

El contingut de l’exposició, que té com a comissaris Susanna Àlvarez i Joan Josep Isern, es desenvolupa en aquests àmbits: Qui sóc i per què escric; Vinc del que en dic “de baix”; Tot s’ha de fer com si fos l’última vegada;  Exigent en poesia;  Al mig camí de la vida; Mestre és aquell que ens allibera, i Llegir com viure. La mostra aporta molta informació sobre la seva vida i presenta fragments de les seves obres, objectes personals, una selecció de cartes d’intel·lectuals com Carles Riba, Mercè Rodoreda, Baltasar Porcel...i un audiovisual en què Joan Triadú explica la seva trajectòria vital i professional.

L’exposició té continuïtat al Jardí amb una selecció de textos de Joan Triadú que posen de manifest la importància que donava a l’educació com a mitjà per canviar i millorar les persones.

Joan Triadú (Ribes de Freser, Ripollès, 30 de juliol de 1921 — Barcelona, 30 de setembre de 2010)   es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat de Barcelona. Va ser lector de català a la Universitat de Liverpool (1948-1950), va intervenir en la preparació dels primers professors de català de la postguerra i en la creació del concurs literari de Cantonigròs (1944-68). Va col·laborar en les revistes Ariel, Pont Blau, Vida Nova i Serra d'Or, i en el diari Avui. Va ocupar el càrrec de  secretari tècnic d'Òmnium Cultural i de director de la Institució Cultural del CIC (Centre d'Influència Catòlica) i de l'escola Thau, i va ser fundador del Consell Català d'Ensenyament (1975).

L’escriptor i pedagog va ser distingit amb nombrosos premis i guardons (Premi Ramon Fuster per la tasca pedagògica, Creu de de Sant Jordi, Premi d’Honor Jaume I, Premi Atlàntida per la tasca com a crític literari, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Medalla al Mèrit Científic, Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, etc), i el 1998 va ser investit  Doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull.

Els llibres que va publicar en els darrers anys (Dies de memòria 1938-1940: diari d’un mestre adolescent, Memòries d’un segle d’or i Textos i pretextos de pedagogia, 1938-2008) ressalten la rellevància de les seves conviccions patriòtiques i el situen com un referent com a crític literari i pedagog.

L’exposició comença el recorregut al Palau Robert de Barcelona i després es podrà visitar a la Biblioteca Joan Triadú (Vic); Casa de Cultura (Sant Cugat del Vallès); Museu de Granollers (Granollers), i Museu de la Vida Rural (l’Espluga de Francolí). En acabar el recorregut, la mostra tindrà una seu permanent a la Biblioteca Terra Baixa. Edifici de l’Energia (Ribes de Freser).

Coincidint amb l’exposició, el 4 d’abril s’organitzarà, al Palau Robert, una Jornada per analitzar la figura de Joan Triadú. El periodista i escriptor Agustí Pons, autor del llibre Joan Triadú, l’impuls obstinat (1994), farà la intervenció inaugural. Posteriorment, s’ha programat una conversa sobre Triadú com a home de lletres, moderada per David Castillo, amb la participació de Jaume Subirana i Carles Duarte; i una segona convesa sobre el Triadú pedagog, moderada per Francesc Torralba, amb Sara Blasi i Ricard Torrents. La Jornada acabarà amb la intervenció de Joaquim Arenas, que parlarà sobre l'activista Triadú i Òmnium Cultural, amb la participació dels dos comissaris.