L’executiu central es queda només per a ell el marge que li ha donat Brussel·les per complir amb el dèficit aquest any i el que ve, igual que va fer el 2012. Aquest baló d’oxigen no existeix per a les comunitats autònomes, perquè no se’ls ha traslladat ni una dècima. Al contrari, el govern espanyol encara ha ajustat més els objectius fixats en un principi. Mentre que per al 2013 l’objectiu de dèficit per al conjunt de les Administracions Públiques s’ha relaxat del 3 al 4,5%, per a les comunitats autònomes s’ha endurit de l’1,1 al 0,7%. La situació no és nova, el 2012 el govern espanyol es va adjudicar tot el punt que les autoritats europees havien donat de més al conjunt d’administracions i, en lloc d’exigir-se el 3,5%, es va posar un màxim del 4,5%.

 

La decisió de no repartir el marge obliga les administracions a fer un esforç molt desigual per complir el dèficit. El 2013, l’esforç requerit a les comunitats autònomes per arribar als nivells exigits és gairebé quatre vegades superior al de l’administració central. Els números són els següents: partint de la base que el 2012 les comunitats autònomes tancaran amb un dèficit de l’1,5% i se’ls demana no acabar aquest any amb un dèficit superior al 0,7%, l’esforç requerit és del 53,3%. Mentrestant, l’administració central parteix d’un dèficit del 4,5% el 2012 i l’objectiu pel 2013 és del 3,8%, cosa que suposa un esforç del 15%. La situació es repeteix el 2014.

 

 

Situa l’objectiu de dèficit per aquest 2013 en l’1,5% en lloc del 0,7% fixat actualment. Això evitaria haver de retallar 1.600 milions d’euros, mentre que si es manté en el 0,7% les retallades pujarien a 4.000 milions d’euros. Aquesta proposta està feta partint de la base que, com que la despesa autonòmica suposa un terç del total, 1/3 de l’objectiu de dèficit correspondria a les comunitats autònomes i 2/3 a la resta d’administracions. Això es tradueix en un límit de l’1,5% per als governs autonòmics i un 3% per a la resta – el marge actual de l’estat és del 3,8%. També suggereix tenir en compte les situacions de partida de cada comunitat autònoma.

 

És una proposta que es fa des del compromís amb l’estabilitat financera. De fet, Catalunya va ser la primera comunitat de l’Estat que va activar mesures d’ajust per tal de reequilibrar les seves finances: l'any 2011, el Govern va aprovar una reducció pressupostària del 10% respecte a l’exercici anterior.

La normativa espanyola fixa que, si hi ha una reducció global del dèficit estructural de les Administracions Públiques, aquest s’ha de repartir entre totes les administracions de forma proporcional en funció del dèficit que tenien a 1 de gener de 2012. També destaca que cap administració pública podrà incórrer en dèficit estructural el 2020.

 

La realitat, amb els objectius que es demanen, és una altra. Amb el dèficit exigit, la previsió és que les comunitats autònomes assoleixin l’objectiu d’estabilitat entre el 2014 i el 2015, és a dir, fins a 6 anys abans del que marca la llei. En canvi, per al conjunt d’administracions sí que es dóna més temps per complir-lo, se’ls concedeix un ritme més pausat per arribar als objectius, i en aquest cas, sí que està previst que s’assoleixin el 2020.