La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha emplaçat al ministre d’Educació, José Ignacio Wert: “O canvia la LOMCE o canvia l’argumentari”. Rigau ha fet aquestes declaracions durant una compareixença aquesta tarda on ha valorat la sentència del Tribunal Suprem que dóna la raó a la Generalitat en el model lingüístic de Catalunya.

 

Segons la sentència, la demanda dels recurrents –una família que demanava el castellà com a llengua vehicular per a tot el sistema educatiu- no procedeix  i el tribunal confirma que es tracta d’una situació jurídica individualitzada. La família no estava d’acord amb l’aplicació de la sentència de manera individualitzada i reclama que s’apliqués de manera general.

 

Rigau ha valorat la sentència amb “satisfacció, perquè dóna la raó a la interpretació que sempre ha fet la Generalitat dels drets lingüístics dels alumnes i del model lingüístic de Catalunya”. La titular d’Ensenyament considera que “aquesta sentència vol dir que els que diuen a tort i a dret que no complim les sentències, ara no ho poden dir. Jo sempre he manifestat que les sentències o s’acompleixen o es recorren. Ara hi haurà d’haver un canvi de mantra, perquè aquest ja no tindrà vigència”.

 

La consellera ha recordat que “hem fet d’aquest tema un tema de defensa constant i no hem defallit mai en arguments, informacions que demostraven que al final d’acabar l’obligatòria l’objectiu de dominar les dues llengües s’acomplia, i que les metodologies per aconseguir aquest objectiu s’adequaven a la realitat”.

 

Rigau ha afirmat que “sempre hem dit que no separarem els alumnes per qüestió de llengua” i ha recordat al Ministre que “la doble xarxa lingüística que proposa el ministre Wert no afavoreix la cohesió social. Mai l’hem volgut fer i mai l’avalarem”. Respecte el fet que el redactat de la LOMCE reconeix el dret a l’opció lingüística, la consellera d’Ensenyament ha manifestat que no existeix el dret a triar una llengua, el que existeix és el dret a dominar el català i el castellà.

 

Irene Rigau ha declarat que la sentència “entenem que posa fi a un procés que afectava a un grup de famílies que havien fet peticions abans de la Llei d’Educació de Catalunya i que calia resoldre”.

 

 

Una família va sol·licitar al Departament d'Educació el següent: "1. La lengua castellana sea reintroducida como lengua docente o vehicular de forma proporcional y equitativa en relación al catalán  en todos los cursos del ciclo de enseñanza obligatoria. 2.Todas las comunicaciones, circulares y cualquier otra documentación, tanto orales como escritas, que le sean dirigidas por el centro escolar y la Consejería de Educación lo sean en la lengua oficial en todo el territorio del Estado: el castellano”. 

 

La consellera d'Educació va desestimar la seva petició, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va desestimar el recurs i el Tribunal Suprem, per Sentència de 9 de desembre de 2010, va estimar el recurs i va declarar “el derecho del recurrente a que el castellano se utilice también como lengua vehicular en el sistema educativo …. la Generalidad deberá adoptar cuantas medidas sean precisas para adaptar su sistema de enseñanza a la nueva situación creada por la declaración de la Sentencia 31/2010 del Tribunal Constitucional que considera también al castellano como lengua vehicular de la enseñanza …derecho … a que todas las comunicaciones, circulares… lo sean también en castellano.”

 

La Interlocutòria de data 8 de març de 2012, dictada pel Ple de la Sala Contenciosa  Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va considerar que l’execució de la sentència del Tribunal Suprem, s’havia de limitar als fills del recurrente, i, per tant, a la seva situación jurídica individualizada.

El TSJC va considerar que no es podia fer un pronunciament general sobre l’ús del castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu de tot Catalunya arran d’una “lectura descontextualitzada i literal d’una frase del fallo del Suprem“.

 

Contra aquesta Interlocutòria la part actora va interposar recurs de cassació en considerar que s’havia de modificar el sistema i s’havia d’aplicar a tot l’alumnat de Catalunya, que ara el Tribunal Suprem ha rebutjat.