Les constants agressions del l’Estat espanyol -com la recent obertura d’un expedient al fiscal superior de Catalunya, Rodríguez Sol, o la impugnació de la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya- en resposta al plantejament d’un compromís de diàleg ofert pel Govern català, constaten que estem davant del Govern espanyol menys dialogant de la història de la democràcia. En aquests moments, Catalunya està sotmesa a un ofec econòmic, una ofensiva política i a pràctiques poc democràtiques sense precedents.

 

 

El dèficit fiscal de Catalunya se situa en 16.409 milions d’euros, el 8% del PIB. Això es comptabilitza en 43 cèntims que no tornen per cada euro que paguen els catalans, o sigui, 2.252 euros per cada català. O el que és el mateix, cada segon Catalunya paga a l’Estat 500 euros en forma d’impostos que no es reinverteixen al país.

 

Cal afegir que les polítiques d’austeritat i de control de dèficit que ha fet el Govern durant els darrers dos anys –període en el qual la despesa ordinària de la Generalitat s’ha reduït en 4.200 milions d’euros, és a dir 5,7 milions d’euros diaris- constaten que, tal com assegura el president Mas, “estem fent els deures, estem en fase de control del que són els dèficits de la Generalitat”. En aquest sentit, el cap de l’Executiu afegeix que “els podríem arribar a controlar ja i a estabilitzar la situació a Catalunya si comptéssim amb la col·laboració lleial del Govern central”.

 

El deute que l’Estat té amb Catalunya és de 1.689 milions, xifra resultant del deute acumulat entre 2007 i 2010, ja liquidats, i que la Generalitat reclama en virtut de l'aplicació de la disposició addicional tercera. La quantitat correspon a la suma dels 759 milions que la Generalitat reclama del 2008, els 211 del 2009 i els 719 del 2010. De fet, la disposició addicional tercera de l'Estatut (2006) obligava a equiparar durant set anys el volum d'inversió estatal al pes del PIB català.

Pel que fa a l’objectiu de dèficit que el govern espanyol manté en el 0,7% per a les autonomies, el conseller d’Economia assegura que la xifra és "una exhibició de poder" de Madrid que "no ajuda gens a establir un clima de confiança i de col•laboració" entre Catalunya i l'Estat. Mas-Colell afirma que és un objectiu “intel·lectualment dèbil, políticament miop i moralment obtús”. Una xifra que “no té ni cap ni peus” i és com “desafiar a la gravetat” segons assenyala el conseller de la Presidència, Francesc Homs. A més, un objectiu de dèficit fiscal per Espanya del 4,5% del PIB, com el que ara prescriu Europa per al 2013, no té cap lògica econòmica.

 

Cal afegir que la Generalitat ha tancat l'any amb un dèficit del 1,96% del PIB, 4 dècimes per sobre de l'objectiu fixat per l'Estat. De fet, el dèficit de la Generalitat de Catalunya ha passat del -4,22% de 2010 al -2,30% el 2012, segons indiquen les primeres xifres provisionals de la liquidació dels pressupostos de l’any passat. D’aquesta manera, el Govern ha aconseguit reduir gairebé a la meitat el dèficit de la Generalitat en els darrers dos anys.

 

De fet, quan Catalunya planteja un repartiment dels objectius de dèficit raonable, el que està demanant és que imperi el sentit comú que permeti preservar els serveis més bàsics de l’estat benestar. Per això el Govern reclama que es flexibilitzi l’objectiu de dèficit per Catalunya (des del 0,7% actual a l’1’5%).

 

 

L’estat espanyol “no fa ni deixa fer”. Així s’ha expressat en més d’una ocasió el president de la Generalitat quan s’ha referit als recursos que, sistemàticament, ha presentat l’estat espanyol al Tribunal Constitucional com a resposta als nous impostos que la Generalitat ha intentat crear. És el cas de l’euro per recepta, les taxes judicials i l’impost sobre dipòsits bancaris. “Ens tallen les ales per reduir despesa pública i millorar els ingressos” afegeix el president Mas sobre aquesta qüestió.

 

 

L’apertura d’expedient per part del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce cap al fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, -qui va presentar la seva renuncia l’endemà de saber-se la notícia- per considerar legítim el dret a decidir del poble català, evidencia fins a quin punt la llibertat està amenaçada i la democràcia no està ben fonamentada. En aquest sentit, el president de la Generalitat, Artur Mas, lamenta que hi hagi molts estaments de la societat espanyola que això ho considerin normal i titlla els fets d’ ”escàndol monumental”. Mas recorda que el fiscal superior de Catalunya només ha expressat “una cosa tan elemental i de tant sentit comú, que podria ser compartida gairebé per tothom, que és que un poble ha de poder expressar-se dintre de la legalitat”.

 

Una altra mostra de l’ofensiva política de l’estat contra Catalunya és el rebuig del Congrés dels Diputats a la proposta de resolució que demanava establir ponts de diàleg entre els dos governs a favor del dret a decidir que demana la majoria de la població, amb 60 vots a favor i 275 en contra.

 

En resposta a aquesta manera de fer, el Govern té previstes diverses accions: la votació al Ple del Parlament de la resolució proposada que insta la Generalitat a iniciar un diàleg amb el govern espanyol per fer possible una consulta als catalans per decidir sobre el seu futur; construir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i continuar amb la reactivació dels treballs de la ponència de la llei de consultes. En aquest sentit, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, considera que “és fonamental, davant d’aquesta situació que vivim, donar missatges com més unitaris millor d’aposta pel dret a decidir”.

 

D’altra banda, el Consell de Ministres ha decidit portar al Tribunal Constitucional la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 23 de gener. Un fet al qual el president Mas s’hi ha referit tot dient que les traves que està posant l'estat espanyol cap al procés sobiranista no faran que “quedi esquerdat” ni impediran que Catalunya "aixequi el cap”. El cap de l’executiu afegeix que "quan els catalans intentem aixecar el cap a Espanya, el primer que pensen és com tallar-te'l" i que “tota aquesta situació ens ofega i ens ensorra, però els catalans continuarem traient el cap amb autonomia i perfil propi".

 

 

Tampoc no són poques les situacions en que s’han pogut copsar les males pràctiques i la manca de lleialtat institucional del Govern espanyol cap al Govern català. Un exemple prou significatiu és la passivitat del Ministeri de l’Interior davant la publicació d’un informe policial a El Mundo que feia greus acusacions que s’han demostrat falses.

 

Igualment d’escandalosa resulta la indiferència amb la qual el Ministeri de Defensa ha reaccionat davant les greus amenaces d’alguns càrrecs militars en actiu i també retirats contra el procés sobiranista. En aquest sentit, el president Mas es qüestiona “com pot passar que un general amenaci amb la intervenció de l’exèrcit i no passi res, i a un fiscal, per aplicar el sentit comú, se li obri un expedient que pot acabar en la seva destitució”.