El Govern ha aprovat avui l’ampliació d’un 57,41% de la superfície del Parc de la Serralada Litoral, que s’inclou dins l’espai del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, situat entre les comarques del Vallès Oriental i el Maresme. El Govern incorpora 2.700 noves hectàrees a les 4.700 actuals, de manera que la superfície protegida serà de 7.400. L’ampliació, que incorpora sectors adjacents d’alt valor natural, ecològic i social, respon a la demanda del territori.

 

La delimitació aprovada l’any 1992 correspon a les parts més altes del conjunt orogràfic format per la Conreria, la serra de Sant Mateu i el massís de Céllecs. La seva forma estreta i allargassada generava nombrosos problemes de gestió, no garantia una protecció adequada i suposava una elevada vulnerabilitat davant de pressions externes. L’acord aprovat avui dóna resposta a aquests aspectes, millora la viabilitat ecològica de l’espai i li confereix coherència respecte al planejament urbanístic de cada municipi així com el Pla Territorial metropolità de Barcelona. L’aprovació ha estat possible gràcies al treball realitzat durant anys de forma conjunta amb els ajuntaments implicats, el Consorci i la Diputació de Barcelona.

 

La imatge següent mostra, en verd, l’espai que formava part del PEIN fins ara i, delimitat per una línia negra, l’ampliació aprovada avui.

 

 

El Parc de la Serralada Litoral comprèn els municipis d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Òrrius, Premià de Dalt, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. Al marge del seu valor natural, té un paper ecològic fonamental, perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors i les muntanyes que separen el Maresme de la plana vallesana. El Consorci del Parc de la Serralada Litoral és l’òrgan gestor de l’espai. Està format per 13 ajuntaments dels 14 municipis amb terme municipal dins l’espai, els consells comarcals de les dues comarques implicades, la Diputació de Barcelona i el Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Municipi	Superfície	Ampliació (ha)	Superfície total (ha)
	vigent (ha)
Alella	229,51	296,62	526,14
Argentona	801,08	364,43	1165,51
Badalona	393,93	0,00	393,93
Cabrera de Mar	176,08	49,00	225,09
Cabrils	148,44	116,39	264,82
Martorelles	0,00	61,79	61,79
Montornès del Vallès	0,00	436,04	436,04
Òrrius	259,99	104,48	364,47
Premià de Dalt	244,80	2,31	247,11
Roca del Vallès, la	711,31	551,46	1262,77
Santa Maria de Martorelles	184,68	122,42	307,10
Teià	202,06	72,22	274,28
Tiana	271,61	-0,48	271,13
Vallromanes	239,56	366,10	605,66
Vilanova del Vallès	394,21	10,31	404,52
Vilassar de Dalt	448,98	148,90	597,88
TOTALS	4.706,24	2.701,99	7408,23

 

 

L’espai natural protegit de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, al qual pertany el Parc de la Serralada Litoral, constitueix una bona mostra dels sistemes naturals propis de les serres litorals de Catalunya. Destaca el seu relleu característic amb formacions geològiques singulars, que conserva una gran diversitat de comunitats vegetals. El paisatge vegetal està dominat pels boscos típicament mediterranis d’alzinars o pinedes de pi blanc, però també hi ha algunes comunitats més pròpies d’ambients centreeuropeus, com algunes rouredes presents als sectors més frescos de la vessant vallesana. També hi són presents àrees de matollar o d’herbassars molt característics de la Mediterrània, on destaca alguna espècie de flora d’interès, considerada rara en el conjunt de Catalunya, com podria ser l’albellatge. També destaca la presència d’algunes espècies de flora incloses al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, com Arisarum simorrhinum, Carex grioletii, o Isoetes durieui. Pel que fa a la fauna, l’espai conté una representació molt bona d’espècies d’interès pròpies d’hàbitats mediterranis oberts (mostela, toixó, eriçó) i una elevada diversitat d’ocells rapinyaires. Cal destacar la recent recuperació en l’espai del cabirol.

 

És destacable també la nombrosa presència d’elements d’interès del patrimoni històric i arquitectònic lligat a l’ocupació tradicional de la serralada (dòlmens, coves, poblats ibèrics, ermites romàniques, castells medievals i masies). L’ampliació aprovada permet incloure dins l’espai diversos elements d’aquest patrimoni de gran valor.