La formació continuada a professionals en l’ús racional del medicament ha estat una prioritat del Departament de Salut amb l’objectiu de continuar garantint la qualitat de la prestació farmacèutica. De la mateixa manera, els pacients polimedicats són un col·lectiu que pel seu elevat consum de medicaments i grau de morbiditat, esdevenen un grup de risc important a tenir en compte. En aquest sentit, tan important és el coneixement adquirit en terapèutica com els instruments de suport a l’abast directe per part dels propis professionals, i que són tan rellevants per una atenció sanitària eficient i adequada a les característiques i necessitats individuals dels pacients. Per això, Catalunya ha desenvolupat i implantat la recepta electrònica com un instrument de suport clau per millorar l’ús racional del medicament i l’eficiència en la prestació farmacèutica; i que suposa, en definitiva, un pas endavant en la millora en la qualitat assistencial.

 

Actualment la Recepta Electrònica a Catalunya (Rec@t) està implantada a la pràctica totalitat del territori en l’àmbit de l’atenció primària. Prescriuen electrònicament més de 4.000 metges i dispensen més de 3.000 oficines de farmàcia, que representen en cada cas el 94% dels Centres d’Atenció Primària i pràcticament el 100% de les oficines de farmàcia de Catalunya. A nivell de pacients, més d’1.100.000 persones són ja usuàries del sistema, assolint un volum de receptes electròniques dispensades superior als 21 milions.

 

L’èxit de la recepta electrònica permet la coordinació entre professionals sobre el pla de medicació del pacient, evitant així possibles problemes relacionats amb l’ús de medicaments, alhora que facilita el treball diari dels professionals evitant també visites als centres de salut per a l’emissió de receptes.

 

 

 

L’eina Self Audit, impulsada per l’Institut Català de la Salut (ICS), facilita la revisió sistemàtica de la medicació dels pacients i introdueix millores en la seguretat de la prescripció. Es tracta d’un aplicatiu que de forma periòdica i automàtica analitza els medicaments prescrits, ja sigui pel metge d’atenció primària o d’altres especialistes, i duu a terme tota una sèrie d’accions dirigides a detectar pacients polimedicats, duplicitats de prescripció de medicaments amb la mateixa finalitat terapèutica, pacients amb més de 75 anys que prenen algun fàrmac desaconsellat  i fàrmacs que es poden canviar per un producte genèric. L’objectiu és portar un control més acurat de tota la medicació que els usuaris han de prendre diàriament i evitar determinades combinacions de fàrmacs que puguin produir algun tipus de contraindicació o reacció que anul·li els seus efectes.

 

Arran de la utilització de l’eina, els professionals han detectat 169.000 pacients que presentaven alguna incidència de duplicitats i 155.000 pacients que portaven més de 10 medicaments a la seva prescripció. Els metges han revisat 222.824 pacients amb duplicitats terapèutiques i/o polimedicació, i s’ha suspès medicació en el 47% dels pacients amb un promig de 1,5 medicaments donats de baixa per pacient. En definitiva, s’ha produït una millora qualitativa de la prescripció i un estalvi en la despesa farmacèutica de 4,13 milions €.

 

Una altra de les iniciatives impulsades des de l’ICS per millorar la seguretat en la prescripció farmacèutica és la Guia Terapèutica electrònica (@GT). Aquesta aplicació aborda el tractament farmacològic de 100 problemes de salut i exposa els tractaments farmacològics que donen millors resultats. En el disseny de la guia s’han prioritzat les patologies més freqüents o més complexes que els metges d’atenció primària veuen en el seu dia a dia. Els tractaments contemplen tota una sèrie de condicionants, com per exemple si pateix alguna altra patologia de base, de manera que ja es dóna l’opció més pertinent al professional tenint en compte la informació extreta de la història clínica del pacient. Fins al moment, els problemes més consultats són l’anèmia ferropènica, la lumbàlgia aguda, la cervicàlgia aguda, grip i cistitis.

 

Paral·lelament, a més dels corresponents resultats en salut, la posada en marxa de tots aquests elements ha generat sinèrgies positives a nivell econòmic i financer. Concretament pel 2009, l’increment de la despesa farmacèutica s’ha situat en un 2,34% sent el mínim històric, 2,13 punts per sota de la mitjana d’Espanya (4,47%) i per tant un estalvi de 38,7 milions d’€. Es consolida, així la tendència dels darrers anys (l’increment promig de la despesa farmacèutica pel període 2004-2009 se situa en un 4,01%, 5,13 punts menys que pels anys 1998-2003 (9,14%)). Així, l’increment acumulat és 10,2 punts inferior respecte la mitjana estatal. En aquest sentit, si Catalunya s’hagués comportat com la mitjana estatal, la despesa hauria estat 167,2 milions d’euros més elevada per aquest període.

 

Centrant l’anàlisi en els antidepressius i els ansiolítics, un grup de medicaments prioritzat en el àmbit de la gestió tant per l’important pes en la despesa com per la complexitat dels diagnòstics, aquest grup de medicaments ha presentat un increment promig anual en nombre d’envasos entre 2004 i 2008 del 3,6%, el què representa 0,6 punts menys que la mitjana pel conjunt d’envasos facturats amb recepta mèdica (4,2%). En relació a la despesa, aquests medicaments han decrescut de mitjana anual per aquest mateix període un -0,7%, un valor 5 punts inferior a l’increment mitjà anual de la despesa en receptes mèdiques totals (4,3%).