El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) i l’Ajuntament del Vendrell han presentat, aquest matí, els treballs que porten a terme per a protegir el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus), una espècie amenaçada que nidifica exclusivament al litoral.

 

El corriol camanegre és una espècie amenaçada a Europa i considerada vulnerable a Espanya i a Catalunya. Els últims anys s’ha extingit a part de la seva àrea de distribució al nord d’Europa, i a Catalunya es troba en franca regressió a conseqüència de la transformació del seu hàbitat principal, que són les platges.

 

La conservació de l’espècie passa principalment per la restauració dels hàbitats malmesos, la limitació dels accessos durant el període de cria i el control dels depredadors. L’Ajuntament del Vendrell aposta per compatibilitzar la gestió d’aquesta espècie protegida amb els usos lúdics i turístics de les platges. Per aquest motiu, i amb la col·laboració del Cos d’Agents Rurals del Baix Penedès, s'han acordonat els sectors més prioritaris (uns 8.000 metres quadrats) per a la reproducció dels corriols. Aquesta mesura, a més, afavoreix també altres espècies i la conservació dels hàbitats propis del litoral.

 

Aquesta és una bona oportunitat per desenvolupar activitats d’educació i sensibilització ambiental sobre els valors naturals de les platges. I suposa també un atractiu més per afavorir un turisme de qualitat cada cop més sensible vers els aspectes ambientals.

 

La Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat va demanar autorització a Costes per fer la prova pilot (amb la intenció, en el cas que sigui útil, de demanar la concessió) en una de les zones proposades a l'informe que va fer el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Aquesta actuació ha estat assumida per les regidories de Medi Ambient i Sostenibilitat i Platges de l’Ajuntament del Vendrell.

 

Pere Mestre i Raventós, un dels pioners de l’ornitologia a Catalunya, va constatar a mitjan segle passat la presència abundant del corriol camanegre a les platges del Penedès. Tot i la urbanització del litoral i l’augment de la freqüentació de les platges, a l’entorn del Riuet de Coma-ruga sembla que s’ha anat mantenint una de les poques poblacions reproductores del Penedès.

 

L’ornitòleg expert de l’Institut Català d’Ornitologia Tomàs Montalvo ha fet el seguiment d’aquesta població des del 2007 i ha constatat el manteniment d’una població estable de 3-4 parelles any. Cada temporada es perden, com a mínim, la meitat de les postes en ser trepitjades pels usuaris de les platges. El trepig de les postes, moltes vegades involuntari, sembla, doncs, el principal problema d’aquesta població.

L’elevada taxa de destrucció de nius a la zona afecta negativament, d’una banda, la condició física de les femelles, que davant de la pèrdua dels nius han de fer postes de reposició ­–amb els costos que els representa– i, d’altra banda, afecta la fidelitat de la zona de cria ja que els fracassos reproductors condicionen, en part, el retorn dels exemplars la següent temporada reproductora. Així, amb les accions que ara s’estan portant a terme és important poder reduir els fracassos reproductors per augmentar la condició física dels exemplars i millorar la taxa de retorn i per tant la qualitat de la zona de nidificació.

 

Anualment aconsegueixen volar entre 3 i 9 polls, tal com es detalla a la taula següent:

 

Taula1: Parelles reproductores, polls que han volat i postes trepitjades de corriol camanegre a Coma-ruga 2007-2012.  Font: Tomàs Montalvo i Cos d’Agents Rurals

 

A més, cal destacar també la importància del sector de Coma-ruga com a lloc d’hivernada, la qual cosa augmenta el valor faunístic de la zona i li confereix una especial importància per a l’espècie durant tot l’any.

 

Des del punt de vista científic i de recuperació del medi, es portaran a terme:

·         Delimitació de la zona de pas i acordonament amb pals de fusta (uns 300) tornejada i impregnada de sals de coure d'1,5 m de longitud i 12 cm de diàmetre separats entre ells uns 4,5 m i units mitjançant una corda de 14 mm de gruix per tal d’evitar el pas a la zona a protegir i per canalitzar el pas de la gent cap a la platja.

 

                  

·         Senyalització amb cartells de fusta indicant l’existència d'una zona de protecció de fauna i flora autòctona protegides sense cridar l'atenció específicament sobre l’existència d’una zona de nidificació  i on s’especifiquin les limitacions d’accés i ús de la zona.