La meteorologia dels deu primers dies dels mes d’abril va continuar amb la dinàmica que va caracteritzar la segona quinzena del mes de març. La configuració sinòptica general va venir marcada per un desplaçament cap al sud del corrent en jet, fet que va afavorir que Catalunya quedés afectada per tot un seguit de pertorbacions de procedència atlàntica. Aquesta configuració general va estar en relació amb la presència d’una potent àrea d’altes pressions ubicada al nord del continent, fet que va provocar un desplaçament del corrent en jet cap a les nostres latituds. Cal remarcar que aquest corrent, tal com havia passat durant la segona meitat de l’hivern, estava molt intensificat com a conseqüència de la diferència tèrmica que existia entre les altes latituds (presència de l’anticicló fred) i baixes latituds (intrusions càlides tropicals). Dues pertorbacions cal destacar durant aquest període. La primera va estar en relació amb el pas d’un front fred que va creuar Catalunya els dies 1 i 2 d’abril. Les precipitacions més importants es van registrar al quadrant nord-oriental del país, tal com mostren les següents quantitats registrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 39,0 mm a Roses (l’Alt Empordà); 32,6 mm  a Montesquiu (Osona); i 28,8 mm a Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà). El segon episodi de precipitacions va afectar el territori entre els dies 3 i 6 d’abril, en relació amb una àmplia àrea de baixes pressions que abraçava gran part de l’Europa occidental. Les precipitacions més destacades registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 43,2 mm del Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran, el 38,7 mm de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental), i els 35,7 mm d’Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès.

 

Entre els dies 11 i 24 d’abril la meteorologia va estar dominada per les altes pressions. Durant aquest període la temperatura es va enfilar significativament en relació a la intrusió càlida tropical que acompanyava a la dorsal anticiclònica que s’ubicava a la part sud-occidental del continent europeu. Els valors termomètrics es van mantenir elevats durant gran part d’aquest període, si bé un solc de procedència atlàntica va produir un momentani però marcat descens tèrmic els dies 19 i 20, quan la cota de neu va baixar fins el 1.000 metres a molts sectors del Pirineu i del Prepirineu.

 

La situació de bonança meteorològica va canviar radicalment quan el dia 25 va arribar una pertorbació procedent del sud que va anar lliscant pel litoral mediterrani de la península fins a situar-se davant de la costa catalana. A més, el dia 27 un front fred va provocar una reactivació de les precipitacions i una baixada destacada de la temperatura, especialment al llarg del dia 28. Aquest fet va provocar que la neu fes acte de presència per sobre dels 400 metres a la serralada Prelitoral sud i dels 900-1.000 metres a la resta del país. L’arribada d’una nova massa d’aire més càlida i humida durant la tarda del dia 28, en relació a una baixa desenganxada del corrent general, ubicada al sud de la península Ibèrica i enviant vents del sud-est a Catalunya, va provocar que les precipitacions continuessin al llarg del dia 29 i primeres hores del dia 30. La cota de neu va pujar i es va situar en torn dels 2.000 metres. L’episodi de precipitació va provocar precipitacions abundants arreu del país, amb registres que van superar els 100 mm a bona part del prelitoral i del Pirineu i Prepirineu oriental, així com en alguns punts de la meitat sud del litoral i a les parts més altes del Pirineu Occidental. A banda d’aquests sectors, on es van assolir els registres més importants, cal subratllar el fet que la precipitació acumulada va superar els 50 mm a pràcticament tot el país, llevat d’alguns punts de l’extrem nord-est i de les parts més baixes del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran. Les quantitats de precipitació més importants registrades durant l’episodi a les EMA gestionades pel SMC van ser les següents: 184,1 mm  a Ulldeter (2.410 m), a la comarca del Ripollès,  166,4 mm al PN dels Ports (el Baix Ebre), i 151,4 mm a la Llacuna (l’Anoia). Pel que fa al gruix de neu, es van acumular entre 20 i 50 cm a tot el Pirineu i Prepirineu. En alguns punts del Prepirineu va ser la nevada més important de la temporada, com és el cas dels Rasos de Peguera (30 cm a la cota 1.900 m, un gruix que, en aquestes contrades, no s’havia acumulat en tot l’hivern). Fora del Pirineu, la cota de neu va baixar de forma destacada, sobretot a la meitat sud, on va arribar a nevar per sobre de 400 o 500 m. Es van registrar gruixos de fins a 6 cm a Horta de Sant Joan o 5 cm a Arnes, entre d’altres. Cal remarcar que les EMA gestionades pel SMC van registrar 12 cm al PN dels Ports (1.055 m), a la comarca del Baix Ebre, i 3 cm de Prades (el Baix Camp), a la cota 928 m. Pel que fa a precedents d’una cota de neu tan baixa avançada la primavera, cal remarcar que l’1 de maig de 2001 va haver-hi un episodi semblant.

 

L’abril ha estat termomètricament normal a Catalunya, si bé ha estat càlid a la conurbació de Barcelona, tram mig i baix del riu Llobregat i punts de la depressió Central. El mes ha estat lleugerament fred a l’extrem nord-oriental, al delta de l’Ebre, a àmplies zones del Prepirineu i a punts de la part més occidental de la depressió Central (Figura 1). Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa de les alternatives tèrmiques que ha caracteritzat al mes d’abril: una temperatura relativament baixa durant els primers deu dies en relació a les pertorbacions fredes que van visitar el país, l’ascens termomètric que va acompanyar la falca anticiclònica que es va instal·lar a Catalunya entre els dies 11 i 24, i el nou recés tèrmic que va caracteritzar la fase final del mes.

 

La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte a la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC.

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (ºC)
Portbou	l’Alt Empordà	-1,4
els Alfacs	el Montsià	-1,2
Baldomar	la Noguera	-1,2
Alguaire	el Segrià	-1,2

 

La taula següent mostra les anomalies positives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual d’abril respecte a la mitjana climàtica mensual del mes d’abril pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC.

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (ºC)
Barcelona - el Raval	el Barcelonès	+1,3
Parets del Vallès	el Vallès Oriental	+1,1
Badalona - Museu	el Barcelonès	+1,0

 

Pel que fa al comportament de la precipitació, el mes d’abril ha estat plujós a gran part de Catalunya, a excepció del Pirineu i extrem nord-oriental del país on l’abril ha estat normal. Cal remarcar que l’abril ha estat molt plujós a àmplies zones del litoral sud, del Prelitoral, de la depressió Central, de l’Altiplà Central, i a les parts més elevades del Prepirineu i del Pirineu Oriental (figura 2). Les anomalies pluviomètriques mostren una clara degradació sud a nord, com a resposta al principal episodi de precipitacions que va afectar al país entre els dies 25 i 30 d’abril. Aquest episodi va estar en relació amb una pertorbació que va tenir un flux humit del sud o del sud-est, provocant que les quantitats més importants de precipitació (moltes d’elles per sobre dels 100 mm) es concentressin al Pirineu oriental i al centre i sud del litoral i prelitoral.

 

La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes d’abril ha superat els 150 mm.

 

Nom de l’EMA	Comarca	PPT (mm)
Ulldeter (2.410 m)	el Ripollès	242,7
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló	la Cerdanya	201,4
Puig Sesolles (1.668 m)	el Vallès Oriental	185,4
Gisclareny	el Berguedà	179,2
PN dels Ports	el Baix Ebre	179,1
Viladrau	Osona	172,5
Espot (2.519 m)	el Pallars Sobirà	163,0
Boí (2.535 m)	l’Alta Ribagorça	162,5
Sant Pau de Segúries	el Ripollès	156,7
Lac Redon (2.247 m)	la Val d'Aran	156,4
la Llacuna	l’Anoia	154,3
Núria (1.971 m)	el Ripollès	150,1

 

 

 

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

 

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat i a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat