El Consell Executiu ha acordat avui plantejar un requeriment d’incompetència davant del Govern espanyol en relació amb diversos articles del Reial decret 189/2013, de 15 de març, que regula els certificats de professionalitat. Aquests documents oficials serveixen per acreditar les competències professionals d’una persona, independentment de si s’han obtingut a través de l’experiència professional o de la formació.

 

La normativa espanyola atorga al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) funcions de caire executiu pel que fa a la teleformació dels certificats, sense tenir en compte que l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que les competències executives en matèria laboral són assumides pel Govern de la Generalitat. En concret, el text legal regula qüestions com els requeriments per a l’acreditació dels centres que fan teleformació o dels seus tutors-formadors, i dóna al SEPE funcions executives en aspectes com els següents: l’autorització de la plataforma virtual d’aprenentatge; l’acreditació dels centres que imparteixen aquesta modalitat, i l’autorització, avaluació, seguiment i control de les accions formatives desenvolupades per empreses i centres d’iniciativa privada en la modalitat de teleformació.

 

El requeriment d’incompetència es fonamenta en el fet que, segons recull l’article 170 de l’Estatut d’autonomia, la Generalitat ha assumit totes les competències de caràcter executiu en matèria laboral, d’acord amb la possibilitat que obre la Constitució espanyola a l’article 149.1.

 

 

El Govern ha acordat desestimar les reclamacions presentades per dues empreses que van sol·licitar compensacions econòmiques derivades de la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora. L’Executiu entén que no tenen dret a rebre cap compensació econòmica perquè la normativa només limita la seva intervenció dins del territori de Catalunya i no afecta, en cap cas, el lliure exercici de la seva activitat a la resta de l’Estat ni en qualsevol altre país on les corrides estiguin autoritzades. Els demandants són una empresa de lloguer de cavalls per a espectacles taurins i una empresa de braus de lídia, que intervenien en les corrides celebrades a la plaça de toros de la Monumental de Barcelona.

 

Des de l’aprovació de la Llei de protecció dels animals al Parlament de Catalunya, el 3 d’agost de 2010, el Govern ha rebut 29 sol·licituds de reclamació, 22 de les quals ja s’han desestimat.

 

El Govern ha impulsat l’execució de treballs per estabilitzar diversos talussos a la carretera C-28, entre Salardú i Vaquèira, afectats per esllavissades durant la temporada d’hivern. L’actuació consisteix en l’execució de murs d’escullera formigonada que permetran contenir les terres i evacuar l’aigua acumulada a l’interior dels talussos.

 

En els últims mesos, diversos talussos de la C-28 han patit esllavissades com a conseqüència de les intenses nevades i pluges que han caigut de manera excepcional. Després de la retirada dels materials arrossegats, que s’ha dut a terme segons cada cas, aquesta setmana comencen els treballs per pal·liar els efectes de l’erosió per les esllavissades i millorar l’estabilitat dels talussos.

 

Els treballs tindran una durada d’uns 2 mesos i compten amb un pressupost de 550.000 euros. La seva execució comportarà afectacions al trànsit, que consistiran en l’ocupació, segons les necessitats, d’un carril de la calçada, de manera que es donarà pas alternatiu als vehicles pel carril que quedi lliure.

 

 

El Govern fa un nou impuls al reg del Segrià Sud, un reg de suport amb una dotació de 2.000 m³/ha/any que permetrà regar 6.486 hectàrees dels municipis de Maials, Seròs, Almatret, Llardecans i Torrebesses, a la comarca del Segrià. El Consell Executiu ha acordat tirar endavant la tercera fase del projecte, que ha demostrat ser una solució a les condicions climàtiques poc favorables de la comarca del Segrià, on l’agricultura és el sector més important.

 

El reg de suport del Segrià Sud representa un sistema de regadiu altament sostenible i eficient, atès que a partir d’unes dotacions d’aigua molt reduïdes per hectàrea s’aconsegueix elevar molt la rendibilitat de la terra sense haver de canviar els cultius tradicionals de secà de la zona (bàsicament olivera, ametller i vinya). En conseqüència, s’obté una estabilització de la renda de les explotacions agràries, la qual cosa representa una important contribució a l’equilibri territorial.

 

L’acord aprovat avui consisteix en la definició tècnica i econòmica de les obres de la fase 3B, que corresponen a la infraestructura de regulació i xarxes de distribució de l’aigua, que donarà servei a peu de finca a un total de 1.316 hectàrees dels municipis de Llardecans, Maials i Torrebesses.

 

El Govern ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de bé moble, dos dibuixos d’Antoni Gaudí: Perspectiva interior de l’església de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló i Perspectiva exterior de l’església de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. Es tracta de dos treballs fets cap a l’any 1908 amb carbonet, aquarel·la i guaix sobre paper. Formen part del procés experimental de l’artista per al disseny de l’església de la Colònia Güell. Les dues peces tenen un valor important perquè es conserven pocs dibuixos originals de Gaudí i, a més, són l’únic testimoni de tot el procés de planificació i disseny d’una obra que no va poder ser acabada i que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 2005.

 

D’altra banda, el Govern també ha aprovat delimitar l’entorn de protecció del Monestir de Santa Maria de Vallbona, a Vallbona de les Monges (Urgell) i incloure la protecció del subsòl del monument, declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de monument històric. La definició de l’entorn de protecció del monestir és el millor instrument per garantir en les millors condicions possibles els seus múltiples valors culturals, paisatgístics i ambientals.