· El periodista Xavier Febrés, biògraf d’Escofet, ha cedit documentació de gran vàlua per a la preservació de la història del cos de Mossos d’Esquadra
El conseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha signat avui un acord per a la cessió de material històric relacionat amb el coronel Frederic Escofet i Alsina, que va ser Comissari General d’Ordre Públic del cos de Mossos d’Esquadra durant la Segona República i la Guerra Civil i cap de l’Escorta del president Companys.
La documentació i fotografies cedides són propietat del periodista Xavier Febrés. Conegut periodista i escriptor, Febrés és col·laborador habitual de diversos mitjans de comunicació i autor d’articles i llibres sobre literatura de viatges, biografies i dietaris, destacant els seus estudis sobre Josep Pla i la biografia ‘Frederic Escofet, l'últim exiliat’.
La cessió és resultat de les gestions efectuades pel grup de Servei Històric del cos de Mossos d’Esquadra, que s’encarrega d’administrar i recollir tot el material relacionat amb la història del cos policial. Amb seu a l’Escola de Policia, a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya a Mollet, disposa en l’actualitat d’un fons històric de 16.000 documents, 600 imatges i 600 objectes, entre els quals uniformes, armes, dibuixos i quadres.
Entre el material cedit, destaca:
- Carnet de les Esquadres de Catalunya a nom del comandant Escofet com a Cap de l’Escorta Presidencial (1 d’abril de 1938)
- Carnet de la Comissaria General d’Ordre Públic de Catalunya a nom del comandant Escofet com a Comissari General d’Ordre Públic (26 de juny de 1936)
- Targeta d’identitat a nom d’Escofet com a compromissari per a l’elecció del President de la República (5 de maig de 1936)
- Còpia de l’escrit original dirigit pels mossos d’esquadra Tomàs Camps i Jaume Pey sol·licitant al President de la Generalitat de Catalunya la concessió del títol honorífic i vitalici com a cap de les Esquadres de Catalunya (30 novembre de 1937)
- Escrit del Conseller de Governació, Macià Alavedra, a Xavier Febrés tractant el tema de la concessió del títol honorífic i vitalici com a cap de les Esquadres de Catalunya a Escofet (9 de gener de 1985)
- Fotografia del comandant vestit amb l’uniforme de l’Escorta Presidencial.
- Fotografia d’Escofet durant una manifestació a Brussel·les contra l’execució de Julián Grimau (1963)
Frederic Escofet i Alsina, militar de carrera, va ingressar al cos de Mossos d’Esquadra l’any 1930 com a capità de l’esquadra de la Garriga. Al proclamar-se la Segona República, es va posar a les ordres del president de la Generalitat, Francesc Macià, que el va nomenar el seu ajudant personal. La lleialtat al president es va mantenir al llarg del seu mandat, com va demostrar durant els fets del 6 d’octubre de 1934, amb la proclamació de l’Estat Català, i durant els quals va ser nomenat Comissari General d’Ordre Públic. Després de la rendició, el capità Escofet, juntament amb la resta de comandaments del cos de Mossos d’Esquadra, va ser empresonat i condemnat a pena de mort, commutada per 30 anys d’empresonament major.
Amb el triomf del Front Popular al mes de febrer de 1936, va ser alliberat i readmès a l’exèrcit. Restablerta la Generalitat de Catalunya, el president Companys el va recuperar com a Comissari General d’Ordre Públic. Amb l’esclat de la Guerra Civil, Escofet va situar les forces de la Guàrdia de Seguretat i Assalt dels Mossos en diferents llocs estratègics de la ciutat per impedir el pas de les columnes militars sedicioses. Així mateix va ordenar a les forces de la Guàrdia Civil que es concentressin a les seves casernes de Barcelona contra els revoltats. El cop d’estat va fracassar inicialment a Barcelona, però el capità Escofet va dimitir del càrrec per discrepàncies amb l’actuació de les partides incontrolades dels milicians d’algunes organitzacions polítiques i sindicals a la rereguarda. El president Companys li va acceptar la dimissió i li va ordenar que marxés a França per a la compra d’armament.
A mitjans del 1937 va tornar a Catalunya i va ser ascendit al grau de comandant, marxant al front d’Aragó. Ferit dues vegades, de nou a Catalunya, el president Companys el va nomenar major del cos de Mossos d’Equadres, equivalent al grau militar de comandant, i posteriorment en data 1 d’abril de 1938 va ser nomenat cap de l’Escorta Presidencial, càrrec que va ocupar fins al final de la Guerra Civil. Com a tal acompanya Companys en l’exili el febrer de 1939. Arribat a França, va ser internat al camp de concentració d’Argelers. Posteriorment va residir a Brusel·les, i no va tornar a Catalunya fins l’any 1978. El 24 d’octubre de 1985 va ser nomenat Comandant Honorari del cos de Mossos d’Esquadra, morint a Barcelona el 27 de març de 1987.
