Cultura

Les Obres completes de Pompeu Fabra s'han presentat a l'Institut d'Estudis Catalans

query_builder   30 maig 2013 20:00

event_note Nota de premsa

Les Obres completes de Pompeu Fabra s'han presentat a l'Institut d'Estudis Catalans

Amb la publicació del novè i darrer volum de les Obres completes de Pompeu Fabra ha culminat un projecte iniciat fa més d’una dècada sota la direcció de Jordi Mir i de Joan Solà (mort l’any 2010) que posa a l’abast del públic, convenientment editada i ordenada, l’obra de Pompeu Fabra, fins ara dispersa i difícil de consultar. En l’acte hi han participat el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el president de l’IEC, Salvador Giner; el president de la Secció Filològica, Isidor Marí; el curador del novè volum de les Obres completes, Josep Murgades, i el director de l’obra, Jordi Mir.
 
Les Obres completes de Pompeu Fabra són el resultat d’un projecte de recerca de la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Govern de les Illes Balears, fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2002. Els nou volums que les formen recullen des de la bibliografia essencial de Fabra fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits. En són un exemple els apunts presos per alguns dels seus alumnes en conferències i cursos, que revelen continguts que no apareixen en les obres del lingüista, o bé idees gramaticals en estat embrionari que posteriorment van ser exposades en obres seves.
 
El primer volum inclou les tres primeres gramàtiques, de 1891, 1898 i 1912; el segon, les cinc gramàtiques publicades entre 1918 i 1946 i diversos cursos orals; el tercer, la gramàtica francesa de 1919 i l’anglesa de 1924, juntament amb una sèrie d’articles tècnics publicats entre 1887 i 1926; el quart volum conté l’obra ortogràfica de Pompeu Fabra (Tractat d’ortografia de 1904, les Normes ortogràfiques de 1913 i el Diccionari ortogràfic de 1917-1937) i els manuals lingüístics publicats per l’Editorial Barcino; el cinquè, el Diccionari general de la llengua catalana de 1932; el sisè, les gramàtiques de 1918-1933, la gramàtica catalana de 1946 i la gramàtica pòstuma de 1956, a més de les traduccions teatrals; el setè conté les Converses filològiques, el vuitè, l’Epistolari de Fabra i el Curs de llengua catalana per correspondència, i el novè i últim inclou textos i materials del lingüista trobats en diferents publicacions, una cronologia general de la seva vida i obra i una bibliografia sobre l’obra i la figura de Fabra.