El Departament de Benestar Social i Família, per mitjà de la Direcció General per a la Immigració, ha tramitat 59.737 informes d’estrangeria fins a finals de maig i des de juliol de 2011, quan va entrar en vigor l’última reforma del reglament de la Llei d’estrangeria que va atorgar noves competències en aquest àmbit a les comunitats autònomes.  

 

Catalunya va ser el primer territori de l’Estat en assumir l’acreditació del grau d’integració per accedir a l’arrelament social, l’esforç d’integració per renovar o modificar la residència temporal i l’adequació de l’habitatge per sol·licitar el reagrupament familiar o renovar les autoritzacions de residència de familiars reagrupats.

 

Des d’aleshores i en estreta col·laboració amb el món local, Benestar Social i Família ha articulat un sistema de validació que permet incidir, per exemple, en la necessitat de conèixer i aprendre les dues llengües oficials o en l’obligatorietat de disposar d’un habitatge en condicions per poder reagrupar. Segons ha avançat el director general per a la Immigració, Xavier Bosch, davant la Comissió de Benestar, Família i Immigració del Parlament la gran majoria de sol·licituds han obtingut una resolució favorable, ja que complien amb les condicions pactades amb les dues principals entitats municipalistes.

 

En concret, del total de peticions rebudes per la Direcció General per a la Immigració se n’han resolt 55.190, de les quals han resultat favorables 50.662 i només 4.113 desfavorables. La resta corresponen a sol·licituds pendents de resposta dins el termini establert per llei (1.896), a desistiments o renúncies (415) i a sol·licituds no admeses a tràmit perquè incompleixen els requisits  (592) o bé són duplicades (2.059).

 

Del total d’informes resolts 30.105 han estat d’arrelament, 18.252 de reagrupament, 5.818 de renovació de reagrupament i 1.015 de renovació de residència temporal. Pel que fa a l’origen de les sol·licituds els municipis amb més volum de trameses cap al Departament de Benestar Social i Família són les quatre capitals provincials, seguides per l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Mataró.

             

Pel que fa a l’evolució mensual de noves sol·licituds, es constata una tendència a l’estabilitat des de finals de 2012, després d’una major intensitat durant el primer any de gestió d’aquestes competències per part de la Generalitat, especialment pel que fa als informes d’arrelament i reagrupament (veure PDF adjunt).