- S’incrementa en tres el nombre de platges guardonades i es manté el nombre de ports amb aquest distintiu
- Les platges guardonades han de disposar de tots els equipaments necessaris, servei de salvament i aigües de qualitat excel·lent
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el president de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), José Ramón Sánchez Moro, acompanyats pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, el president de l’Associació Catalana de Ports Esportius i Turístics de Catalunya, Tomàs Gallart, i l’alcalde de Roses, Carles Pàramo, entre d’altres autoritats, han reconegut avui la tasca feta pels municipis catalans en el foment del turisme i han guardonat a diverses localitats costaneres amb el distintiu de qualitat de la Bandera Blava. En total, s’han premiat 90 platges (tres més que l’any passat) de 39 municipis i 24 ports catalans (igual que l’any passat).
El distintiu de les Banderes Blaves l’atorga l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac) de la FEE (Fundació d’Educació Ambiental), en col·laboració amb la Generalitat. Aquest guardó, reconegut a nivell internacional, valora i premia la gestió ambiental i la seguretat, la informació i l’educació ambiental, els serveis i les instal·lacions, i al mateix temps exigeix per a les platges una qualitat de l’aigua excel·lent.
Durant l’estiu de 2012, prop del 98% de les platges catalanes va obtenir la qualificació d’excel·lent, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquest és un requisit indispensable perquè els ajuntaments costaners puguin sol·licitar la candidatura de Bandera Blava per a les seves platges.
L’obtenció d’aquesta qualificació és la conseqüència de les mesures de gestió a les zones de bany i les millores en els sistemes de sanejament implantats en els municipis costaners. A més, l’adopció d’actituds cíviques continuades, que eviten l’abocament de residus a les platges i, les accions que s’efectuen en origen, també contribueixen a la bona qualitat de les nostres platges.
90 platges guardonades al nostre país, tres més que l’any passat
Platges de Girona
|
GIRONA
|
|
|
Nom de la platja
|
Municipi
|
|
Platja Gran
|
Portbou
|
|
Grifeu
|
Llançà
|
|
del Port
|
Llançà
|
|
Port de la Selva
|
Port de la Selva
|
|
Empuriabrava
|
Castelló d'Empúries
|
|
Cala Montgó
|
Torroella de Montgrí
|
|
Tamariu
|
Palafrugell
|
|
Llafranc
|
Palafrugell
|
|
Canadell
|
Palafrugell
|
|
La Fosca
|
Palamós
|
|
Es Monestrí
|
Sant Antoni de Calonge
|
|
Sant Antoni
|
Sant Antoni de Calonge
|
|
Torre Valentina
|
Sant Antoni de Calonge
|
|
Cala Cristus-ses Torretes
|
Sant Antoni de Calonge
|
|
Cala Rovira
|
Castell-Platja d’Aro
|
|
Platja d’Aro
|
Castell-Platja d’Aro
|
|
Sa Conca
|
Castell-Platja d’Aro
|
|
Sant Pol
|
Sant Feliu de Guíxols
|
|
Sant Feliu
|
Sant Feliu de Guíxols
|
|
La Mar Menuda
|
Tossa de Mar
|
|
Gran de Tossa
|
Tossa de Mar
|
|
Lloret
|
Lloret de Mar
|
|
Fenals
|
Lloret de Mar
|
|
Sa Boadella
|
Lloret de Mar
|
|
Santa Cristina
|
Lloret de Mar
|
|
Sant Francesc
|
Blanes
|
|
Blanes
|
Blanes
|
|
Sabanell
|
Blanes
|
Platges de Barcelona
|
BARCELONA
|
|
|
Nom de la platja
|
Municipi
|
|
Malgrat Centre
|
Malgrat de Mar
|
|
L’Astillero
|
Malgrat de Mar
|
|
Pineda (Pescadors- La Riera)
|
Pineda de Mar
|
|
Gran de Calella
|
Calella
|
|
Garbí
|
Calella
|
|
Sant Pol
|
Sant Pol de Mar
|
|
Canet
|
Canet de Mar
|
|
Tres Micos
|
Caldes d’Estrac
|
|
Cristall
|
Badalona
|
|
Pescadors
|
Badalona
|
|
Coco
|
Badalona
|
|
Llevant
|
Barcelona
|
|
Nova Mar Bella
|
Barcelona
|
|
Mar Bella
|
Barcelona
|
|
Bogatell
|
Barcelona
|
|
Nova Icària
|
Barcelona
|
|
Somorrostro
|
Barcelona
|
|
Barceloneta
|
Barcelona
|
|
Sant Sebastià i Sant Miquel
|
Barcelona
|
|
del Prat (Can Camins)
|
El Prat de Llobregat
|
|
Gavà Mar
|
Gavà
|
|
Castelldefels
|
Castelldefels
|
|
Ribes- roges
|
Vilanova i la Geltrú
|
|
Llarga
|
Cubelles
|
Platges de Tarragona
|
TARRAGONA
|
|
|
Nom de la platja
|
Municipi
|
|
Cunit
|
Cunit
|
|
Segur de Calafell
|
Calafell
|
|
L’Estany-Mas Mel
|
Calafell
|
|
Calafell
|
Calafell
|
|
Coma-ruga
|
El Vendrell
|
|
Francàs
|
El Vendrell
|
|
Roda de Barà
|
Roda de Barà
|
|
Costa Daurada
|
Roda de Barà
|
|
Els Muntanyans
|
Torredembarra
|
|
Barri Marítim
|
Torredembarra
|
|
La Paella
|
Torredembarra
|
|
Altafulla
|
Altafulla
|
|
Tamarit
|
Tarragona
|
|
La Móra
|
Tarragona
|
|
Savinosa
|
Tarragona
|
|
L’Arrabassada
|
Tarragona
|
|
La Pineda
|
Vila-seca
|
|
Capellans
|
Salou
|
|
Llevant
|
Salou
|
|
Vilafortuny i Esquirol
|
Cambrils
|
|
Cavet
|
Cambrils
|
|
Prat d’en Forés
|
Cambrils
|
|
Pixerota
|
Mont-roig del Camp
|
|
Cristall
|
Mont-roig del Camp
|
|
La Punta del riu
|
Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant
|
|
L´Arenal
|
Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant
|
|
Torn
|
Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant
|
|
Calafató
|
L'Ametlla de Mar
|
|
Sant Jordi d´Alfama
|
L'Ametlla de Mar
|
|
Cala Forn
|
L'Ametlla de Mar
|
|
Pixavaques
|
L'Ametlla de Mar
|
|
L’Alguer
|
L'Ametlla de Mar
|
|
Cap Roig
|
L'Ampolla
|
|
Avellaners
|
L'Ampolla
|
|
Riumar
|
Deltebre
|
|
Parc de Garbí
|
Sant Carles de la Ràpita
|
|
Les Delícies
|
Sant Carles de la Ràpita
|
|
Les Cases d’Alcanar-El Marjal
|
Alcanar
|
Catalunya presenta 24 candidatures i obté 24 guardons als ports
Aquest any els ports catalans han aconseguit 24 Banderes Blaves, la mateixa xifra que l’any passat, que corresponen a les 24 candidatures que es van presentar. D’aquesta forma, Catalunya lidera el rànquing de ports guardonats a l’Estat espanyol, seguit d’Andalusia (18), Galícia (17) i Balears (16).
Els ports i dàrsenes esportives amb Bandera Blava són:
Girona: CN Llançà, CN Port de la Selva, Port esportiu de Roses, CN L’Escala, CN Estartit, Port Marina Palamós, CN Port d’Aro i Club Vela Blanes.
Barcelona: CN El Balís, Consorci Port Mataró, Marina Port Vell, Port Olímpic, Port Ginesta, CN Garraf, Port d’Aiguadolç i CN Vilanova.
Tarragona: Port Segur-Calafell, Port Torredembarra, CN Tarragona, Port Salou, CN Cambrils, Port de l’Hospitalet de l’Infant, CN L’Ametlla de Mar i CN Ampolla.
La imatge de qualitat que ofereixen els ports catalans és un dels objectius del Govern de la Generalitat, que constantment aporta recursos econòmics en matèria mediambiental, equipaments i coneixements per a què les instal·lacions portuàries siguin cada cop més sostenibles.
