El Govern aprova la reestructuració del Departament de Justícia
El Consell Executiu ha aprovat avui el decret de reestructuració del Departament de Justícia que suposa l’eliminació d’un òrgan de l’estructura departamental, i que modifica l’estructura dels òrgans dels serveis centrals i en revisa les funcions. La nova disposició no modifica l’estructura bàsica del Departament, no afecta la qualitat dels serveis que presta, ni suposa l’eliminació de cap plaça de professional públic.
Concretament, se centralitzen les competències de gestió econòmica de tot el departament en la Subdirecció General de Gestió Econòmica, com a òrgan responsable de tota la contractació departamental i de gran part de la gestió pressupostària. També es concentren altres funcions de gestió de serveis comuns d’edificis en la Subdirecció General d’obres i Patrimoni.
En l’àmbit del la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, la Subdirecció General d’Entitats Jurídiques passa a denominar-se Subdirecció General d’Entitats Jurídiques i del Protectorat. Es reforça així la figura del Protectorat de Fundacions i es crea el Servei de Protectorat que unifica les funcions principals de control jurídic i econòmic de les fundacions.
Finalment, es redefineixen i reagrupen algunes funcions de la Secretaria de Relacions amb l’Administració de Justícia així com de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques per potenciar el nucli de l’actuació de cadascuna d’elles, d’acord amb els objectius de Govern.
Concessió definitiva de ràdio municipal a l'Ajuntament de Sallent
El Govern ha acordat atorgar a l'Ajuntament de Sallent la concessió definitiva per a la prestació del servei públic de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència.
L'Ajuntament de Sallent ja disposava des de 1994 de la concessió provisional d'una emissora de freqüència modulada de tipus municipal. Després de l'aprovació del projecte tècnic de l'emissora i de la inspecció tècnica de les instal·lacions, el Govern ha procedit a l'atorgament definitiu de la concessió a la ràdio municipal.
El govern tramita la venda i posterior arrendament dels dos últims immobles del lot adjudicat a AXA Real Estate
El Govern ha acordat avui tramitar la venda i posterior arrendament dels dos últims immobles que quedaven per formalitzar del lot de 13 edificis adjudicat a AXA Real Estate per 23.308.805 euros, 1.271.495 euros més respecte al preu inicial de sortida. Es tracta dels immobles situats al carrer Aragó 330-332 i a l’Avinguda Paral·lel 71-73, que no van poder entrar a la primera due dilligence.
La Generalitat va adjudicar el lot de 13 edificis a l’empresa AXA Real Estate per un import total de 172.000.000 euros, 9.382.600 euros més que el preu mínim fixat per l’Administració catalana. La Generalitat continuarà ocupant aquests espais en qualitat d’arrendatària, durant un màxim de vint anys, per una renda anual de 16,2 milions d’euros que, descomptant els 10,2 milions que deixarà de pagar en concepte de censos emfitèutics (8,6M), IBI (1M) i manteniment i assegurances (0,6M), es redueix a 6 milions d’euros anuals.
El passat mes de març, l’administració va agrupar en un sol lot els 13 edificis ocupats que tenia a la venda i en va millorar les condicions, per fer l’oferta més atractiva de cara als compradors, mentre que va reduir un 5% l’import que preveia destinar al lloguer. En xifres absolutes, la Generalitat pagarà 855.881 euros anuals menys que amb el preu anterior, la qual cosa representa un estalvi acumulat aproximat de 21,8 milions d’euros per a tot el període. L’operació s’emmarca dins el programa de privatitzacions que el Govern va dissenyar per aconseguir reduir dèficit públic i endeutament.
El Govern renova un acord amb la Regió Rhône-Alpes per promoure l’FP amb l’intercanvi d’experiències
El Govern ha aprovat avui renovar l’acord del Departament d'Ensenyament amb la Regió Rhône-Alpes (França) per promoure la formació professional amb l’intercanvi d’experiències entre ambdós territoris. Aquest acord té com a objectiu establir col·laboracions per innovar en l’àmbit de la formació professional mitjançant el desenvolupament d'activitats conjuntes d’aprenentatge i de mobilitat, adreçades tant a l’alumnat com als formadors, professors i centres de formació.
Els principals eixos que preveu l’acord són impulsar els intercanvis d'alumnes i aprenents entre els centres de formació d’ambdues regions i afavorir que l’alumnat participi en diferents activitats i projectes educatius. A banda, contempla la millora de l'aprenentatge de les llengües europees i la cooperació entre els centres de formació. L’acord de col·laboració amb la Regió Rhône-Alpes es va signar per primer cop a l’octubre del 2006 i es va repetir el febrer del 2009.
El Govern declara bé cultural d’interès nacional l’església de Sant Jaume de Montagut; el Pavelló dels Distingits de Reus; el teatre Fortuny “El círcol”; i la pintura ‘Plaza de Toros de Sevilla” de Marià Fortuny
El govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) l’església de Sant Jaume de Montagut, a Querol (Alt Camp); el Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, a Reus, en la categoria de monument històric; el Teatre Fortuny “El Círcol”, a Reus, en la categoria de monument històric; i la pintura Plaza de toros de Sevilla de Marià Fortuny en la categoria de bé singular.
Església de Sant Jaume de Montagut, a Querol
L’església de Sant Jaume de Montagut és un dels exemples singulars de l’arquitectura religiosa del gòtic català del segle XIV per la tipologia de la seva planta i solucions estructurals. Arquitectònicament és de planta rectangular, d'una sola nau de dos trams coberta de teula a dues vessants. Té set capelles que conformen un absis poligonal de set costats i coberta amb voltes de creueria. Les façanes tenen un predomini del ple sobre el buit, amb grans contraforts a la façana nord. A la façana sud hi ha dos campanars d’espadanya i la porta d'accés està formada per tres arcs de mig punt. La declaració de BCIN defineix un entorn de protecció de l’església de Sant Jaume de Montagut a Querol (Alt Camp) té com a finalitat garantir la visibilitat del monument i protegir el subsòl donada la possible existència de restes arqueològiques.
Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata a Reus
El pavelló dels Distingits, conegut també com a Pavelló número 6, forma part del projecte de Lluís Domènech i Montaner per a la construcció de l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. El pavelló dels Distingits és l’edifici emblemàtic del complex l’obra arquitectònica de Domènech i Montaner no es limita als plànols generals de les edificacions, sinó que abasta la globalitat del projecte ja que va dissenyar tots els elements interiors i exteriors de l’edifici amb la col·laboració dels seus dibuixants Triadó i Bru. La construcció de l’edifici va marcar l’inici de l’etapa modernista a Reus. La declaració de BCIN inclou la delimitació de l’entorn i té com a finalitat garantir la conservació del monument i mantenir invariables els espais que l’envolten. S’hi han inclòs les finques que estan en contacte amb l’edifici, ja siguin adjacents, que donen al davant o bé que tenen una incidència en la perspectiva de conjunt més llunyana. El subsòl de l’entorn també s’ha protegit ja que des de la vessant arqueològica hi ha constància de l’existència d’un jaciment arqueològic del neolític.
Teatre Fortuny “El Círcol”, a Reus
El monument està integrat pel Teatre Fortuny i la seu de la Societat “El Círcol”, situat a la Plaça Prim núm. 4. El Teatre Fortuny i “El Círcol”, que comparteixen el mateix edifici, estan vinculats històricament i arquitectònicament. El Teatre, d’estil neoclàssic, va ser construït per l’arquitecte Francesc Blanch i Pons l’any 1882. La seva decoració va anar a càrrec de Josep Maria Puig. El Teatre Fortuny té influències del barroc. Des del punt de vista arquitectònic, cal destacar que el Teatre Fortuny segueix l'esquema del teatre convencional amb escenari a la italiana amb platea i tres pisos i espais de relació social com el vestíbul i l’escalinata imperial. Els espais que ocupa la societat “El Círcol” conserven la seva decoració modernista, dissenyada en bona part per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner.
‘Plaza de toros de Sevilla’ de Marià Fortuny
El govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional la pintura Plaza de toros de Sevilla de Marià Fortuny en la categoria de bé singular. La pintura, datada el 1868, és un oli sobre tela de 62 x 84,5 cm. L’obra constitueix un dels exemples més clars de l’aproximació del pintor català a la naixent escola impressionista francesa. Es tracta d’una obra excepcional que mereixeria figurar permanentment en algun museu nacional d’art català. La finalitat de la declaració de bé cultural d’interès nacional d’aquesta obra és establir els mecanismes per fer efectiva la seva protecció.