Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Pelegrí reivindica el paper de les infraestructures, convencionals i no convencionals, per a mantenir el sector agroalimentari com a motor de desenvolupament de Catalunya

query_builder   19 juliol 2013 11:07

event_note Nota de premsa

Pelegrí reivindica el paper de les infraestructures, convencionals i no convencionals, per a mantenir el sector agroalimentari com a motor de desenvolupament de Catalunya

FOTO WEB
Un moment de la conferència del conseller Josep Maria Pelegrí.
 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del delegat de la Generalitat de Catalunya a Lleida, Ramon Farré, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, pronunciarà ha pronunciat avui divendres, 19 de juliol, una conferència sobre infraestructures agràries en el marc de la Sessió del Cercle d’Infraestructures, que s’ha celebrat, aquest matí, a la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida.
 
Josep Maria Pelegrí ha obert la seva intervenció fent palesa la importància de les infraestructures per al bon desenvolupament econòmic i social d’un país, com han demostrat els recents aiguats a les comarques de Lleida; i la necessitat que té el sector agrari i ramader de tot un seguit d’infraestructures per a potenciar les seves pròpies activitats productives, com per exemple els regadius; això com d’infraestructures que li permeten guanyar competitivitat, rendibilitat i prosperitat, com ara les vinculades a les activitats logístiques (transport, transformació, distribució i internacionalització dels seus productes), o d’infraestructures relacionades amb el coneixement, la innovació o la transferència tecnològica.  “Sense aquesta visió global, de conjunt, de xarxa, difícilment s’entendria la realitat i la potència del primer sector industrial en vendes al nostre país”.
 
En aquest punt, Pelegrí ha apuntat que “durant massa anys s’ha entès que les infraestructures, i per extensió l’urbanisme i l’ordenació del territori, eren més una fi que no pas un mitjà, s’ha pecat de creure que la infraestructura per ella mateixa ja gestionava un territori, ja canviava una realitat o ja modificava comportaments independentment de les necessitats reals de la gent que vivia i treballava a la zona. 
 
Així, el conseller ha afegit que, “en el context actual, és més necessari que mai deixar enrere aquesta visió i entendre la infraestructura com el que realment sempre hauria d’haver estat: una obra al servei de les necessitats del territori, dels ciutadans, de les activitats econòmiques i socials que allí s’hi desenvolupen; una obra que genera i potencia l’activitat empresarial, que  impulsa l’economia, afavoreix l'activitat productiva i crea ocupació; i és només quan entenguem que la infraestructura no és una obra aïllada sino que  ha de respondre a les expectatives dels agents econòmics i socials d’un país serem capaços de veure executar obres tant necessàries com la del corredor del Mediterrani , un corredor que te un potencial tranformador tan gran com el del Segarra Garrigues, o la del Túnel de la Bonaigua”.
 
Josep Maria Pelegrí ha assenyalat que l’esmentat corredor “té tot el sentint i ens permetria ser la porta d’entrada de mercaderies del sud d’Europa, però sense un calendari i una dotació pressupostària a curt termini, està fent que inversors i promotors no prenguin decisions importants”. Quant al Túnel de la Bonaigua, Pelegrí ha subscrit el seu suport al Manifest en favor de la seva construcció: “és una obra necessària i estratègica, que surt de les necessitats del teixit econòmic i social de les valls pirenaiques, i que, sense cap mena de dubte, afavorirà les comunicacions, el desenvolupament del sector agroindustrial i turístic, els dos grans pilars econòmics de la zona, i permetrà reactivar les zones i millorar la qualitat de vida dels seus habitants”.
 
En aquest punt, el conseller s’ha compromès, d’una banda, a “traslladar aquesta petició al Ministeri i a la subdelegada del govern de l’Estat a Lleida, Imma Manso, a que incloguin el túnel de la Bonaigua com una de les prioritats en les inversions de l’Estat en infraestructures del Pirineu”.
 
Tot seguit, Josep Maria Pelegrí ha assenyalat que “de la mateixa manera que crec que hem de contextualitzar la infraestructura en el seu entorn, allunyant-nos de la visió aïllacionista i “espectacular”, també crec que ja és hora de deixar una sèrie de conceptes antitètics que s’han carregat d’ideologia i de valors que no ajuden al progrés i al desenvolupament del nostre país;  conceptes que moltes vegades ens porten a discutir directament qüestions relacionades amb el repartiment del poder polític i deixen de banda el sentit de país, emfatitzen la confrontació entre zones de Catalunya i ens ajuden a comprendre certes actituds en casos com els del Pla Hidrològic de l’Ebre, aprovat pel Consell de l’Aigua de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i que, previsiblement, Arias Cañete elevarà al Consell de Ministres durant les pròximes setmanes”.
 
Pelegrí ha reiterat el posicionament del Govern de la Generalitat en contra del Pla “pensant en el conjunt del país, amb responsabilitat i amb coherència, i ha remarcar  que el Pla té en compte les necessitats dels regadius i les demandes d’aigua a Lleida i a Catalunya i que el vot en contra del Pla no és posar l’agricultura en perill”.
 
En aquest punt, el conseller ha refermat que “per al Govern català el sector agroindustrial és i serà sempre estratègic i que es regadiu és i serà sempre un instrument a potenciar i a millorar a través de l’eficiència i de la transferència tecnològica per a optimitzar l’ús de l’aigua. A més, per a les nostres Comunitats de regants, el vot favorable ve condicionat a què l’Estat compleixi amb les inversions previstes. De no ser així, l’any 2015, ja han anunciat que retiraran el seu suport al text”.
 
El titular del DAAM també ha volgut  deixar clar que “el Govern està al costat de les comunitats de regants, que entén i comparteix el seu posicionament; però com a Govern, com a poder públic, no podem votar a favor d’un pla hidrològic que no és coherent amb la legislació i la protecció internacional, especialment amb la Directiva Marc de l’Aigua. I no en va la Comissió Europea ja està expectant i ja s’ha mostrat disposada a fer un seguiment del cas, tot i sent conscient que el Consell de Ministres encara no l’ha aprovat. I no podem votar a favor d’un pla que proposa uns cabdals ecològics mínims que deixa tocada la supervivència del Delta de l’Ebre, un delta que també és un motor econòmic i social per al sud de Catalunya. A més, a ningú se li hauria d’escapar que els cabdals proposats entren en contradicció amb la recent declaració de les Terres de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO”.
 
El màxim responsable de l’adminstració agrària catalana ha destacat que “la Generalitat ha de vetllar pels interessos de tots els catalans, per a harmonitzar-los, per a trobar alternatives i usos, i això només ho aconseguirem a través del diàleg, la reflexió i l’acord per reconsiderar i minimitzar els efectes que podria tenir l’entrada en vigor del Pla Hidrològic, buscar un equilibri entre l’expansió agrària i la sostenibilitat dels rius, un equilibri existeix i és possible”.
 
Pelegrí ha incidit en què  el Govern català reclama uns cabals ecològics que garanteixin plenament la biodiversitat i els ecosistemes fluvials i la preservació del delta i de totes les activitats que contribueixen al seu manteniment, en especial l’agrària; i ha afegit que “hem de saber conjugar els valors productius amb els valors socials, culturals i ambientals de tot el territori català. !ualsevol planificació estratègica, qualsevol infraestructura s’ha d’entendre contextualitzada amb el seu entorn i amb les necessitats del seus agents”.
 
Pel que respecta a les infraestructures de reg, el conseller ha explicat que “promoure el rec és clau per al nostre sector agroalimentari, tant des del punt de vista material (construir les obres) com des del punt de vista del foment (que la gent s’hi uneixi), o de l’eficiència. Per això, i amb la voluntat d’incrementar l’autoabastiment, el DAAM s’ha marcat cinc objectius estratègics en la política de reg, que miren cap al futur i que responen a una sola intenció: que, en tots els regadius de Catalunya, els empresaris agraris reguin de manera efectiva i sota criteris d’eficiència i de sostenibilitat”. En aquesta línia, com ha recordat Josep Maria Pelegrí, s’ha posat en marxa el Pla d’Acció per a l’Eficiència i la Sostenibilitat de Reg (2012-15) i l’any passat es va crear l’Oficina del Regant, un instrument d’assessorament i suport al productor per a impulsar i optimitzar l’ús de l’aigua mitjançant la formació, la transferència de coneixement, la programació del reg i la informació.
 
En aquest punt, Pelegrí ha volgut subratllar que “aquest govern acabarà la gran obra hidràulica del país: el sistema Segarra-Garrigues, mantenint el compromís per a la finalització d’aquesta infraestructura estratègica i de país; i no només el manté com a objectiu, sinó que també fa els passos possibles per a garantir el finançament necessari per tal que es pugui acabar l’obra, assumint els deutes pendents. I en aquest sentit, el Govern ha impulsat les mesures per a garantir el finançament de l’obra a través del crèdits ICO proveïdors per un import de 75.966.742,48 euros, la qual cosa permetrà liquidar els pagaments pendents del Govern anterior (des del 2009) a Acuaebro, empresa estatal que executa les obres i, alhora, finançar allò que queda pendent fins a l’acabament del canal principal. També cal posar en valor com a infrestructura complementària, la xarxa secundària del canal, en la que també hi treballem des del Govern i que impulsarem on hi hagi aquesta demanda sota criteris d’eficàcia i eficiència”.
 
Pelegrí ha recordat l'acord assolit al març amb el sector per a flexibilitzar el preu de l'aigua del Segarra-Garrigues fent-lo el més assequible i assumible possible per als regants, perquè “hem fet obra, ara toca regar i, cal posar-ho en valor ara més que mai, en un context econòmic advers com és el present; el Segarra-Garrigues, en tant que element de desenvolupament d’un sector que és i ha de ser clau per a la recuperació econòmica que contribueix a la fixació de població en el territori, que evita l’abandonament de les terres de conreu, la desertització i l’empobriment de la biodiversitat, contribueix també a la conservació dels valors del territori i al reequilibri territorial. Per tot plegat, és digne de ser anomenat una infraestructura estratègica per al sector primari”.
 
D'altra banda, el conseller ha subratllat que, en l’àmbit agrari, “les infraestructures del segle XXI intenten potenciar una base, una realitat existent, un clúster que és un dels més dinàmics d’Europa; però també la multifuncionalitat de l’agricultura: la seva capacitat de conservar i gestionar el territori; de mantenir i preservar uns valors culturals, d’evitar el despoblament i d’assegurar la producció d’aliments sans, segurs i de qualitat”.

Pelegrí ha assenyalat que “tota aquesta base necessita un instrument que protegeixi legalment el sòl agrari, i a principis de mes la Generalitat va donar llum verd al Departament per a elaborar la Llei del sòl agrari de Catalunya, llargament reclamada pel sector ja que, des del punt de vista territorial, aquests sòl mai no han estat objecte d’una regulació substantiva, sinó que sempre s’han situat en un plànol secundari amb el tractament legal del sòl urbà o el paisatgístic; el que ha comportat que en els darrers anys, en els quals hem viscut un consum intensiu del sòl, disminuís quantitativament la superfície destinada a activats agràries”.
 
Així, “la nova regulació ha de permetre definir i aprovar els instruments d’intervenció en el territori més idonis amb l’objectiu de protegir i promoure el sòl per a usos agraris i l’eficiència d’aquests usos per tal d’incrementar la capacitat alimentària del país”, ha afegit Pelegrí, recordant alhora que dels 3,2 milions d’hectàrees que constitueixen la superfície de Catalunya, al voltant d’un milió poden ser considerades terres de conreu.
 
El conseller també s’ha referit a altres infraestructures no convencionals però també molt importants per al sector i per al món rural i el país en el seu conjunt com el sòl forestal, els cultius energètics, l’ús de la biomassa, etc. que han de generar beneficis socioeconòmics, estalvi i reutilització de recursos forestals.

D’altra banda, Josep Maria Pelegrí ha parlat de la nova PAC per a assenyalar que “en aquesta nova PAC ens juguem el futur del sector i de les seves empreses per als propers set anys, i  ha recordat que el Consell de Ministres d’Agricultura dels 27, el Parlament Europeu i la Comissió Europea van aprovar les bases del que seria la nova PAC, pacte que té lligat el marc financer, que representa el 38% del pressupost comunitari, i que s’aprovarà formalment entre els pròxims mesos de setembre-octubre; i, “si bé encara hi ha molta lletra petita per definir, la negociació passa de Brussel·les a Madrid”.
 
Així, ha constatat Pelegrí, “estem en un mes decisiu i el Departament vol continuar liderant la negociació de la PAC amb tot el sector. Els dies 24 i 25 de juliol, hi ha prevista una conferència sectorial amb totes les comunitats autònomes, en la qual el MAGRAMA decidirà els punts crítics i, entre ells, el repartiment definitiu del sobre estatal. Aquesta és una conferència clau, i hem d’estar preparats per a afrontar-la amb garanties d’èxit.  Per això tota la maquinària del DAAM s’ha posat a treballar juntament amb els representants del sector i els membres dels diferents grups parlamentaris, per a analitzar com afecta a Catalunya la nova proposta de PAC i constituir un grup de treball permanent fins al dia 24 per a consensuar propostes i reclamacions; per definir de manera conjunta què volem, quin és el nostre objectiu de màxims i també de mínims, a què no podem renunciar i a quins diners del sobre estatal hem d’aspirar”.
 
Josep Maria Pelegrí també s’ha referit a les principals novetats que incorpora la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) 2014-2020 en matèria de regadius: la primera és que els nous regadius es podran considerar com a despeses subvencionables, sempre que compleixin les següents condicions: notificació a la Comissió del Pla hidrològic, i incloure un comptador pel consum de l’aigua; i la segona novetat és que les modernitzacions resten condicionades a tenir estalvis d’aigua, cosa que no s’exigia en l’anterior Programa de Desenvolupament Rural (PDR).
 
En aquesta línia, el conseller ha insistit que “ara que ja arribem a la recta final de la PAC hem d’anar més a una que mai, consensuar propostes, trobar punts en comú i fer-los arribar, cadascú des del seu lloc i capacitat d’influència, per tal que aquesta PAC sigui un revulsiu i no un impediment al desenvolupament econòmic i social del nostre sector”, i ha afegit que, “en el debat que s’inicia ara, hi ha un punt bàsic i imprescindible: la regionalització dels fons de la PAC, saber com es realitzarà dins de l’Estat la distribució del sobre estatal. Fins ara, es distribuïa per comunitats i ara el Ministre el vol repartir com a competència estatal desprès de diverses sentències del Tribunal Constitucional que així ho preveuen. I sembla que la idea del Ministeri és crear més de 40 regions, tenint en compte els cultius i ajuts que reben, per a què la convergència dels fons sigui “limitada” i evitar forts transvasaments”.
 
Josep Maria Pelegrí ha recordat que ja en el període actual “hem tingut importants greuges que ens han perjudicat, com l’assignació de drets de Pagament Únic a la destil·lació, o el valor del dret de Pagament únic de l’olivera, més elevat a Andalusia que a Catalunya; greuges que ara s’han d’evitar i estem en el moment idoni per a què això sigui possible; i alhora també hem de treballar per a aconseguir altres punts claus per a nosaltres: evitar que la ramaderia sense base territorial (la nostra) es quedi sense ajuts, tenim un principi d’acord amb el MAGRAMA però falta veure com s’acaba concretant; incorporar el sector de fruites i hortalisses i el de la vinya com a superfície elegible per als ajuts directes; tenir un PDR propi i amb més finançament; incidir en l’aplicació de les mesures del greening i en la definició d’agricultor actiu; o permetre el transvasament de fons entre pilars”.
 
Pelegrí ha afegit que tot plegat són objectius i prioritats sobre els quals “estem treballant amb fermesa, amb esperit de diàleg i consens per tal de no veure’ns perjudicats ni discriminats, perquè és molt el què ens hi juguem”.
 
I reprenent el tema d’infraestructures, el conseller ha fet palès que “el sector agroindustrial lleidatà també requereix d’altres grans infraestructures que li permetin millorar la seva competitivitat, infraestructures que ens permetin abaratir costos i reduir els subproductes, com ara: l'Oficina virtual de fertilització i tractament de les dejeccions ramaderes, que acaba de posar en marxa el Departament per tal d'aprofitar els purins, fems i dejeccions com a fertilitzants pels cultius agraris; infraestructures que permetin arribar amb garanties als mercats d’arreu del món, com la Duana de Lleida, que enguany hem aconseguit que ampliï l’horari d’estiu, desprès de reclamar-ho durant més de dues dècades, i durant la primera setmana, de dilluns a divendres, 78 dels 162 camions que hi van passar, ho van fer dins d’aquest horari ampliat; infraestructures que permetin millorar la comunicació i la connectivitat amb els nostres mercats, estatals i internacionals, com ha fet l’AVE, que ja ha arribat als 10 anys i connecta les 4 capitals catalanes), i com farà: el Port de Tarragona que és l’accés al mar més proper per Lleida i que potencia la venda de boví als països àrabs (el 2012 es van exportar uns 20.000 animals; el desdoblament de l’eix transversal, que connecta la Catalunya interior amb la central i Girona; o l’aeroport d’Alguaire, l’activitat del qual des del govern estem treballant per potenciar-ne des de la taula estratègica de l’aeroport. I infraestructures que són referència en el seu sector i des del Departament n’“exportem” el model de funcionament com Mercolleida”.
 
Josep Maria Pelegrí també ha parlat de les infraestructures generadores de coneixement com les Escoles de Capacitació Agrària (ECA) i l’Institut de recerca i tecnologia Agroalimentàries (IRTA), del DAAM. Així, ha destacat que les ECA promouen la professionalització del sector i el seu rejoveniment. Cal destacar que des de l’any 2007, les incorporacions de joves al camp lleidatà s’han multiplicat per 6, “gràcies al bon comportament del sector agroindustrial, que s’està posicionant com un sector refugi i, a més, en les ajudes de la nova PAC, hi ha un sistema de suport obligatori per als joves agricultors de fins a un 2% del sobre estatal”.
 
I quant a l’IRTA, Pelegrí ha remarcat que “té garantida la seva continuïtat a Lleida, tot i que amb finalitats partidistes algú ens vulgui fer creure el contrari. De fet, tots aquells que en el seu moment van defensar el model d’empresa de l’IRTA, que s’adapta a les necessitats del sector, ara qüestiona les decisions que es prenen sota criteris d’eficàcia tècnica i eficiència empresarial; en un moment en què la realitat ens demana ser flexibles i adaptar-nos a les necessitats del mercat per tal d’incrementar el nostre valor afegit i no perdre competitivitat”. Pelegrí ha afegit que, amb l’aposta del Fruitcentre, Lleida esdevindrà referent de la innovació a nivell mundial en tota la cadena fructícola.

Pelegrí ha conclòs que, en definitiva, “les infraestructures ben plantejades i ben gestionades són un autèntic element de progrés, de vertebració del territori, de millora de la qualitat de vida dels ciutadans i, a Lleida, ens permeten consolidar una especialització econòmica basada en la seva pròpia tradició”.

 
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.
 

1  

Fitxers adjunts

Imatge de la conferència.

Imatge de la conferència.
JPG | 133