El Govern ha constituït avui el grup de treball per al càlcul de les balances fiscals de Catalunya amb l’Administració central, d’acord amb el que preveu la disposició addicional de la Llei 10/2012, de 25 de juliol, aprovada pel Parlament.

 

El grup estarà format per cinc experts independents de reconeguda trajectòria i prestigi professional que treballaran i assessoraran al conseller d’Economia en el seguiment i l’actualització de la metodologia de càlcul de la balança fiscal. En formen part: Núria Bosch i Roca, catedràtica d’economia pública de la Universitat de Barcelona; Marta Espasa i Queralt, professora titular d’hisenda pública de la Universitat de Barcelona; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra; Esther Martínez i Garcia, professora titular d’economia aplicada de la Universitat de Girona; i Joan Rosselló i Vilallonga, professor titular d’economia aplicada de la Universitat de les Illes Balears.

 

El grup estarà dirigit per la directora general de Tributs i Joc de la Generalitat, Elsa Artadi, i pel director general de Seguiment i Avaluació de Polítiques d’Estabilitat i Creixement, Ivan Planas. D’acord amb l’acord de Govern aprovat avui, els membres del grup de treball no percebran cap retribució.

 

El Govern ha aprovat avui presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra alguns dels preceptes de la Llei 2/2013, de protecció i ús sostenible del litoral, que segons l’Executiu vulneren competències catalanes i que estan relacionats amb l’ordenació del territori i la gestió dels ports. Després del dictamen demanat al Consell de Garanties Estatutàries, el Govern recorrerà els punts següents:

 

 

 

El Govern ha aprovat avui sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries dictamen previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de reforma del Consell General del Poder Judicial, que afectaria l’article 104 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, relatiu a les competències sobre mitjans materials de l’Administració de Justícia a Catalunya.

 

Concretament, el recurs se centraria en l’article 560.3 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, en la redacció de l’article únic de la Llei Orgànica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consell General del Poder Judicial, per la qual es modifica la Llei Orgànica 1/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial.

 

L’Executiu considera que aquest article sostreu de la competència efectiva del Consell General del Poder Judicial tant la fixació dels estàndards que han de garantir la compatibilitat dels sistemes, com l’aprovació prèvia dels diferents programes i sistemes que s’hagin d’utilitzar a l’Administració de justícia.

 

La redacció d’aquest precepte suposa una ingerència en les competències de les comunitats autònomes en matèria de justícia, així com un desconeixement de l’abast del desplegament informàtic que s’ha dut a terme a l’Administració de justícia a Catalunya en l’exercici d’aquestes competències, desplegament que s’ha dut a terme amb un gran esforç pressupostari, i que s’ha de consolidar en els propers anys.

 

D’altra banda, el Govern ha aprovat avui dirigir al Govern de l'Estat un requeriment d'incompetència, de conformitat amb el que estableix l'article 63 de la Llei Orgànica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional, per considerar que ha incorregut en incompetència a través dels articles 12.1.f) i 15.h), i les disposicions addicionals quarta i cinquena del Reial decret 396/2013, de 7 de juny, pel qual es regula el Comitè tècnic estatal de l'Administració judicial electrònica.

 

L'Executiu considera que la norma envaeix les competències de la Generalitat respecte dels mitjans materials de l'Administració de justícia a Catalunya, i concretament per a la configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació que la Generalitat ha posat en marxa fins al moment i que el reial decret obligaria a modificar, d'acord amb els que aprovés el Comitè tècnic estatal de l'Administració judicial electrònica.

Es dóna la circumstància que la Direcció General de Modernització de l'Administració de Justícia de la Generalitat ha rebut fins a quatre vegades el guardó “Qualitat de la Justícia” que atorga el CGPJ pel funcionament dels diversos programes i aplicacions que ha posat en marxa la Generalitat per millorar la interoperabilitat i agilitzar l'enviament automàtic dels expedients a l'Administració de justícia.

 

 

El Govern ha acordat avui l’ampliació del capital social de l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, mitjançant la compensació de crèdits atorgats a aquesta empresa per part de la Generalitat.

 

D’aquesta manera, es cancel·la el deute que l'antiga empresa ICF Equipaments/EECAT, ara integrada en Infraestructures.cat, havia contret amb la Generalitat de Catalunya i, alhora, es reduiran les quotes d’arrendament que els departaments i altres entitats públiques havien de pagar a Infraestructures.cat per l'encàrrec dels equipaments.

 

Amb la compensació dels crèdits, els departaments i les entitats veuran reduïda significativament la seva quota d’arrendament. A més, també s’aconseguirà un estalvi econòmic, ja que les operacions d'endeutament creuat entre la Generalitat i Infraestructures.cat generaven sobrecostos que ara s'evitaran, i que es xifren en 12 milions d’euros anuals.

 

El Govern preveu que l'ampliació de capital mitjançant compensació de crèdits es pugui realitzar en diferents fases, amb un import màxim de 677 milions d'euros.

 

Aquesta actuació s’emmarca dins del Pla de Govern 2013-2016, que té entre les seves prioritats la gestió més eficient del patrimoni de la Generalitat i la racionalització del seu sector públic instrumental.

 

El Govern va crear ICF Equipaments/EECAT per executar els equipaments encarregats pels departaments i altres entitats públiques de la Generalitat (escoles, comissaries, centres d’atenció primària, residències...). La Generalitat de Catalunya, única accionista de l’empresa, aportava mitjançant préstecs el capital necessari perquè es poguessin executar les obres. A canvi, els departaments i les entitats havien de pagar a la concessionària una quota d’arrendament durant un període de 25 anys per tal de cobrir el cost de les inversions i del manteniment.

 

El Govern ha acordat avui declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN) la Cova Gran, al terme municipal de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), en la categoria de zona arqueològica.

 

La Cova Gran es troba situada a dos quilòmetres del nucli de Santa Linya. És una cavitat de grans dimensions oberta en una barra calcària al peu d’un espadat. Té unes mides de 90 m de llargada, 50 m d’amplada i 25 m d’alçada màxima, i cobreix una superfície en planta de 3.200 m².

 

Els treballs científics que s’hi han fet des de l’any 2003 han permès documentar una àmplia seqüència estratigràfica que abasta des del paleolític mitjà fins a l’edat del bronze. L’excepcionalitat del registre arqueològic, de gran rellevància científica i amb una gran amplitud cronocultural, permet reconstruir les formes de vida dels primers grups de caçadors recol·lectors a casa nostra fins a la prehistòria recent.

 

Per a la declaració de BCIN, també se n’ha valorat el potencial pedagògic, ja que la Cova Gran es pot convertir en una eina de conscienciació dels valors patrimonials de l’arqueologia vista des d’una perspectiva multidisciplinària.

 

 

 

El Govern ha aprovat avui el decret que modifica el Decret 352/1999, de 13 de desembre, de creació de la Comissió Interdepartamental de la sida a Catalunya.

 

Arran de les darreres modificacions en l'estructura de l'organització dels departaments de la Generalitat, s’ha fet necessària l'adaptació i la revisió de la composició de la Comissió Interdepartamental per tal de garantir-hi l'adequada representació de tots els agents implicats en la consecució dels seus objectius i també afegeix les diputacions catalanes per la rellevància en el món local.

 

El Decret 352/1999, de 13 de desembre, va crear la Comissió interdepartamental de la sida a Catalunya amb la funció de facilitar l’adopció i la implementació de les mesures necessàries per evitar la propagació de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana, la millora de la qualitat de les persones infectades i la continuïtat en la instauració d’un entorn favorable per acceptar les persones afectades. El Decret 68/2007, de 20 de març, en va modificar la composició i queda derogat pel nou decret aprovat avui.