El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei de governs locals de Catalunya, que té com a objectius determinar i clarificar les funcions de cada nivell de govern; assegurar la sostenibilitat financera i l’eficàcia en la prestació de serveis; simplificar les estructures administratives i evitar duplicitats organitzatives i d’actuació. En aquest sentit, es tracta d’una reforma que ha d’aportar estalvi i eficiència al sector públic, amb un estalvi de fins a 1.000 milions d’euros per legislatura. Alhora, fomentarà la transparència i la participació ciutadana.

 

L’elaboració del text del Projecte ha estat fruit d’un procés participatiu plural i de la complicitat amb el món local, les entitats municipalistes, els consells comarcals i les diputacions. Es tracta, doncs, d’una norma elaborada des de la proximitat, amb respecte i coneixement de la realitat local de Catalunya. També respecta el règim especial d’Aran i les disposicions de la Carta Municipal de Barcelona.

 

Els principis en què es basa aquesta norma són: autonomia local; estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera; subsidiarietat, i racionalitat i no-duplicitat.

 

La reforma del règim local a Catalunya era un qüestió pendent que ha esdevingut absolutament necessària després de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Així, el Projecte de llei de governs locals desenvolupa l’Estatut i la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local, per tal d’evitar la imposició de qualsevol model no propi.

 

Amb aquesta norma, el Govern de la Generalitat pretén definir un nou model i un sistema de relacions entre els diferents nivells d’administració que reguli i garanteixi la coordinació entre totes les administracions locals coexistents a Catalunya.

 

Les principals novetats incloses en el Projecte de llei de governs locals són les següents:

 

 

El Projecte de llei respecta tots els municipis existents a Catalunya, però en fomentarà la fusió voluntària allà on ho justifiquin motius històrics, identitaris, geogràfics i econòmics.

 

Es fomentarà la mancomunació de serveis entre municipis i s’establiran uns estàndards mínims de qualitat, d’acord amb les entitats municipalistes, per a la prestació dels serveis obligatoris.

 

Es suprimeix l’assignació de competències, de manera que la Generalitat no podrà delegar la prestació de serveis als municipis si no van acompanyada de finançament.

 

 

Els consells comarcals es converteixen en el principal ens de gestió mancomunada de serveis locals. A més, seran els encarregats de gestionar els serveis mínims municipals, quan els municipis no assoleixin els estàndards mínim de qualitat.

 

En els municipis i entitats municipals descentralitzades de menys de mil habitants, els consells comarcals prestaran de forma automàtica els serveis mínims de recollida de residus, aigües residuals, neteja viària, control d’aliments i begudes.

 

Desapareixen els consellers comarcals com a càrrecs de representació política, la qual cosa representa la disminució de 1.034 càrrecs públics remunerats.

 

El principal òrgan de govern serà el Consell d’Alcaldes, en el qual els alcaldes tindran vot ponderat en funció de la població del seu municipi.

 

Els consells comarcals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es redueixen o desapareixen.

 

 

Els consells de vegueria substituiran les diputacions provincials quan es compleixin les condicions previstes a la disposició transitòria primera de la Llei 30/2010 de Vegueries. Mentre això no es produeixi, totes les referències de la Llei de Vegueries i les determinacions que inclou aquesta llei s’han d’entendre aplicables a les diputacions provincials, que queden integrades en l’estructura d’Administració local de Catalunya.

 

 

 

 

El Projecte de llei incorpora la prohibició de crear noves mancomunitats o consorcis quan es pretengui desenvolupar un servei o competència ja desenvolupat per una altra administració o bé quan aquest servei o competència el pugui prestar o exercir el consell comarcal o l’àrea metropolitana.

 

Totes aquestes entitats també seran objecte d’extinció automàtica en cas de duplicitat, manca de presentació de comptes o de dèficit continuat, així com totes les mancomunitats o consorcis que estiguin gestionant competències de forma duplicada.

 

 

Es reconeix el dret a la retribució dels representants locals i s’estableix que la llei de pressupostos de la Generalitat fixarà anualment els límits màxims a percebre d’acord amb el tipus d’ens local, la població, la capacitat financera i les tasques i funcions assignades en cada cas.

 

 

Els municipis, els consells comarcals i les vegueries hauran de disposar d’un portal de la transparència, que s’haurà d’integrar en el Portal de al Transparència de la Generalitat.

 

Els municipis de més de 5.000 habitants hauran de disposar d’un reglament de participació ciutadana.