“UNA CIUTAT, UN FILM”: UN CICLE PER VIATJAR AMB EL CINEMA  

• Un recorregut cinematogràfic per onze ciutats del món
• El cicle inclou En la ciudad del director català Cesc Gay

La Filmoteca de Catalunya programa de l’1 al 30 d’agost un cicle dedicat a diverses ciutats del món vistes des del cinema. Si hom posa els peus a Nova York, immediatament se li apareixen les imatges de diversos films de Woody Allen, encapçalats per l’inconfusible pont de Brooklyn a Manhattan. Hi ha ciutats més cinematogràfiques que d’altres. La tria inclou directors que han recorregut la seva ciutat com Jacques Becker en relació a París (Rendez-vous de juillet), Blake Edwards a Nova York (Breakfast at Tiffany’s), Yasujirô Ozu a Tòquio (Tôkyô monogatari) o el mateix Cesc Gay a Barcelona (A la ciutat).

 

Altres directors assumeixen la descoberta pròpia del turista accidental, com el britànic Peter Greenaway amb l’arquitectura romana (The Belly of an Architect), el suís Alain Tanner en el cas de Lisboa (Dans la ville blanche) o el francès Barbet Schroeder en el de Medellín (La virgen de los sicarios).    

 

El nord-americà Jules Dassin va filmar a Londres Night and the City fugint del maccarthisme i el centreeuropeu Billy Wilder va retratar amb acidesa el Berlín de la guerra freda a One, Two, Three, films on el marc respon a un moment concret de fets històrics.   

El títols, dies i horaris del cicle són els següents:

 

 

Les tardes dels dissabtes i diumenge la Filmoteca de Catalunya ofereix sessions infantils familiars.  L’oferta d’aquest mes d’agost és la següent:

 

Mad Monster Party, Jules Bass, 1967. EUA. VE. 94'. Projecció en Blu-ray.

 

El baró Frankenstein vol deixar de ser el líder del Consorci de Monstres, i amb aquest propòsit convoca una reunió al seu castell del Carib. Un film realitzat el 1967, quan les paròdies del cinema de monstres (La familia Monster, The Munsters, etc.) estaven en plena resurrecció. El film —rodat amb la tècnica d’animació stop-motion— va deixar una empremta indeleble en l’obra del cineasta Tim Burton, que trasllueix en films com The Nightmare Before Christmas, Corpse Bride o Frankenweenie. Sessió recomanada per a infants majors de 6 anys.

 

 

El joc i l’animació, Co Hoedeman, Koji Yamamura, 1969-1995. Canadà-Japó. SD. 54'. Projecció en Betacam digital.

La sessió d’avui reuneix dos mestres del cinema infantil de latituds ben diferents: el canadenc Co Hoedeman i el japonès Koji Yamamura. Del primer projectem La bola blanca (1969) i Txú, txú… el tren (1972), mentre que de Yamamura hem seleccionat els curts La casa (1993), Entrepans (1993), Imaginació (1993), Kipling Jr (1995) i El nen, rei amb les seves joguines (1995). Sessió recomanada per a infants majors de 3 anys.

Willy Wonka and the Chocolate Factory Un mundo de fantasía, Mel Stuart, 1971. Int.: Gene Wilder, Jack Albertson, Peter Ostrum, Roy Kinnear, Michael Bollner, Aubrey Woods. EUA. VE. 100' .  

Amb els anys, la primera versió cinematogràfica del conte de Roald Dahl s’ha guanyat l’estatus d’obra de culte. I la “culpable” va ser la filla de deu anys del cineasta Mel Stuart, que va convèncer el seu pare —especialista en documentals polítics i artístics— de portar a la gran pantalla les aventures de l’extravagant i misteriós fabricant de dolços. “Gene Wilder i jo sempre vam pensar que estàvem fent un film per a adults. Algunes de les frases que deia el seu personatge eren extractes literals d’El mercader de Venècia, de Shakespeare” (Mel Stuart).

Dissabte 24 d’agost (17.00) – Diumenge 25 (16.30) 
The Iron Giant El gigante de hierro, Brad Bird, 1999. EUA. VE. 85’

 

Als Estats Units, als anys cinquanta, en plena guerra freda, un nen es fa amic d’un gegant de ferro arribat de l’espai que aviat serà vist com un enemic de la comunitat. És un film d’animació extraordinari que fa palesa la facilitat amb què els prejudicis s’estenen en la nostra societat. Es base en un conte que el poeta anglès Ted Hugues va escriure per fer entendre al seu fill la mort de la seva mare, la també poetessa Sylvia Plath.

 

 

Jason and the Argonauts Jasón y los argonautas, Don Chaffey, 1963. Int.: Todd Armstrong, Nancy Kovack, Gary Raymond, Laurence Naismith. Gran Bretanya. VOSE. 104’

 

Una de les obres clau de Ray Harryhausen, considerat un geni del procés d’animació anomenat Dynamation (o fotografia pla rere pla amb ninots) i del cinema mitològic en general. Poques vegades una llegenda grega s’ha adaptat al cinema amb tant d’encert. El músic Bernard Herrmann potencia el caràcter èpic del relat amb una banda sonora superba.

 

 

La Filmoteca de Catalunya presenta una exposició dedicada a les “Multiversions”, a la seu del Raval. L’exposició produïda per la Filmoteca de Catalunya es fa ressò del fenomen de les multiversions, o les diverses variants d’un mateix títol. Els germans Lumière van rodar tres versions de Sortida dels obrers de la fàbrica i Edison venia còpies de The great train robbery amb un plà d’un cowboy que es podia muntar al principi o al final, a gust de l’exhibidor. Des dels orígens fins els recents “Director’s Cut”, un mateix títol ha estat sotmès a manipulacions destinades a arribar a públics selectius. Les seves repercussions abasten des dels historiadors del cinema fins les filmoteques passant per la mateixa indústria i el públic.

 

La mostra està estructurada en 7 àmbits 1: Orígens i cinema mut; 2: La irrupció del sonor; 3: Doblatges; 4: Coproduccions i mercats internacionals; 5: Censures; 6: Muntatges, Remuntatges i Multiformats; 7: Filmoteques i Restauracions. Diversos exemples, procedents de materials cedits per altres cinemateques o de fons propis vinculats amb el cinema català, il·lustren les variants de multiversions, des del cinema mut fins els efectes de la censura, el doblatge i les seves alternatives o les adaptacions d’un mateix film pel cinema o la televisió.  D’aquesta pluralitat de situacions, d’una pràctica gens excepcional que recorre tota la història del cinema, se’n deriva una pregunta gairebé filosòfica: Quina és la versió original d’una pel·lícula? I unes derivades que afectes particularment a les filmoteques: Cal mostrar les còpies de treball? Quines versions cal conservar? Què restaurar si hi ha més d’una versió d’un mateix film?

 

L’exposició romandrà oberta fins al 21 de novembre del 2013, de dimarts a diumenge, de 16.00 a 21.00 hores. Per la compra d'una entrada per l'exposició, la Filmoteca regala una entrada de cinema.