Empresa i Treball

Puig

ENERGIA

La Generalitat rebutja la reforma energètica impulsada pel Ministeri i reclama un acord marc de l'energia consensuat

query_builder   1 agost 2013 13:37

event_note Nota de premsa

ENERGIA

La Generalitat rebutja la reforma energètica impulsada pel Ministeri i reclama un acord marc de l'energia consensuat

  • El conseller Puig ha alertat que si les normatives s’aproven sense modificar,  la Generalitat recorrerà davant el Tribunal Constitucional.
 
  • El Govern català adverteix que aquesta reforma s’endurà per endavant la competitivitat de la indústria, les inversions de cicles combinats i energies renovables, i la qualitat del subministrament.
El conseller Puig, acompanyat del sec d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, (esq) i del dir gral d'Energia, Pere Palacín
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha expressat avui el rebuig del Govern de la Generalitat a la reforma energètica impulsada pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i ha reclamat un acord marc en matèria d’energia consensuat amb les comunitats autònomes. Puig ha afirmat que “la proposta del ministeri no té visió estratègica” i es limita “a aturar un dèficit tarifari”.
 
El titular d’Empresa i Ocupació ha comparegut aquest migdia en roda de premsa, acompanyat del secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, i del director general d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, Pere Palacín, per traslladar l’oposició a aquesta reforma que posa seriosament en perill els interessos de la societat i de l’economia catalanes. “A Espanya es paga l’energia més cara d’Europa”, ha sentenciat el conseller mentre afegia que l’erroni model espanyol “el patirem a curt termini amb l’increment de la factura de la llum”.
 
En aquest sentit, el conseller Puig ha assenyalat que la Generaliat ha de defensar les seves competències i ha alertat que si els esborranys de lleis, decrets i reglaments es converteixen en normes, hauran de ser recorregudes davant el Tribunal Constitucional. També ha sostingut que, més enllà de les competències, el Govern català defensarà els interessos de l’economia catalana que aquesta reforma perjudicarà. Puig ha estat contundent en la defensa de la postura catalana i ha dit fer-ho “amb la tranquil·litat que ens dóna haver enviat al Ministeri la nostra proposta i oferir-nos al diàleg per trobar un mapa energètic més competent”.
 

Mancances de la reforma impulsada pel Ministeri
 
La Generalitat considera que la reforma impulsada pel Ministeri no aposta ni per l’estalvi ni per eficiència energètica, ni fomenta la reducció de la dependència energètica. Així mateix, el nou marc legal que proposa el Govern Central tampoc impulsa la qualitat de la prestació del servei ni contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.
 
Una altra de les mancances de la reforma és que no estimula el creixement ni la consolidació d’un sector empresarial vinculat a l’energia, amb capacitat d’oferir serveis de qualitat i competitius amb capacitat d’innovació i d’expansió internacional. Finalment, la reforma ens allunya de la convergència energètica amb Europa.
 
Principals crítiques a la reforma
 
1)    Limita l’actuació de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de les xarxes de distribució d’energia
La reforma contempla un seguit de previsions sobre els Plans d’Inversió que han de presentar les empreses distribuïdores que són incompatibles amb les competències de la Generalitat. Sols es reconeixen a les comunitats competències inspectores en l’àmbit elèctric i de seguretat. També es vulneren competències en relació a l’establiment dels nivells de qualitat del subministrament, els criteris de planificació i disseny i, aportació d’informació tècnica i econòmica sobre l’activitat de distribució energètica entre d’altres.
 
 
2)    No regulen les anomenades “xarxes elèctriques de distribució tancades”:
Es tracta de les xarxes de distribució que subministren electricitat a zones industrials, comercials o de serveis compatits reduïdes geogràficament. La Generalitat considera que s’està perdent una oportunitat que permetria una important reducció de costos a sectors de la gran i mitjana indústria concentrats en territoris reduïts, com per exemple, el complex petroquímic de Tarragona.
 
3)    Limita les línies directes
Es fixen limitacions molt severes a les possibilitats de connexió mitjançant línies directes entre un productor d’energia elèctrica i un consumidor.
 
4)    Prohibeix les Agrupacions d’Interès Econòmic de Consum (AIE)
Es prohibeix que aquestes agrupacions puguin ser consumidors d’energia elèctrica i a les AIE de Consum se’ls dóna un termini d’un any per adaptar-se a la normativa.
 
5)    Retalla la retribució econòmica de la distribució d’energia elèctrica
La retallada en les retribucions econòmiques i limitacions en els volums inversors anuals de les empreses poden suposar un fre al desenvolupament de les xarxes de distribució d’energia elèctrica, fet que pot suposar un factor limitant del desenvolupament econòmic del país. També pot conduir a un empitjorament de la qualitat del servei als ciutadans, ja que les distribuïdores reduiran les inversions en xarxes.
 
6)    Imposa un nou règim retributiu per a les instal·lacions de generació d’energfia renovable, cogeneració i residus
Estableix un nou règim retributiu per a les instal·lacions d’energia renovable, cogeneració i residus, tant per a les ja existents com per a les futures. D’una banda, crea incertesa ja que no s’explica com encaixa aquest nou règim amb la moratòria a les renovables, que no sembla que s’aixequi a curt termini. D’una altra, per a les instal·lacions ja existents, el nou sistema no sembla adequat, ja que si els costos reconeguts són inferiors a la inversió real, l’inversor no té marge de maniobra per rendibilitzar la seva inversió. Es tracta d’un mecanisme retroactiu totalment discrecional.
 
7)    Penalitza l’autoconsum d’energia elèctrica
Una de les qüestions més esperades era l’aprovació de la normativa que permetés l’autoconsum d’energia elèctrica. Lluny de fomentar-lo, la reforma el penalitza, gravant-lo amb un “peatge de suport”. Amb aquesta regulació es perd la darrera gran oportunitat de negoci d’un sector de les energies renovables ja castigat arran la moratòria implantada pel RDL 1/2012.
 
8)    Imposa nous mecanismes de capacitat i d’hibernació de centrals elèctriques de cicle combinat
La reforma redissenya els mecanismes de pagament per capacitat (a la capacitat, inversió, disponibilitat i hibernació) a les centrals de cicle combinat sense tenir una visió clara del sistema elèctric espanyol peninsular a mitjà i llarg termini. Cal garantir que la retribució econòmica  del parc de generació mitjançant cicle combinat sigui l’adequada per al correcte funcionament del sistema, evitant riscos per a la seguretat del subministrament.
 
9)    Revisa els peatges d’accés d’energia elèctrica per als consumidors
La reforma proposa una nova distribució dels costos regulats a pagar via termes de potència i d’energia dels peatges d’accés, de manera que la reducció de consum elèctric que el consumidor pugui fer, suposarà un estalvi menor en el seu rebut de la llum que amb la normativa actual.
 
Implicacions: què comportarà aquesta reforma
 
Aquesta reforma, tal com està plantejada, s’endurà per endavant la competititivat de la indústria, especialment de sectors de gran consum i dominats per multinacionals que optaran per invertir en noves plantes a altres països. D’altra banda, també s’endurà per endavant les inversions en cicles combinats i en energies renovables, i consegüentment, ens allunyarà dels objectius europeus 20-20-20 i destruirà un sector productiu emergent. Així mateix, la reforma s’endurà per endavant la qualitat del subministrament, atès que les grans empreses del sector reduiran al mínim les inversions en millora d’infraestructures.
 
A les implicacions anteriors, s’afegeixen els efectes nocius sobre l’economia domèstica, ja que té una incidència  negativa sobre moltes famílies que tindran més dificultats per fer front al rebut de la llum
 
La proposta de la Generalitat: punts de l’acord marc
 
La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, ja ha traslladat al Ministeri els punts claus que hauria d’abordar l’acord marc que proposa el govern català.
 
è Producció d’energia elèctrica en règim especial
è Autoconsum d’energia elèctrica i subministrament amb balanç net
è Xarxes de distribució d’energia elèctrica tancades
è Retribució d’activitats i dèficit tarifari elèctric
è Mercat elèctric
è Activitat de transport d’energia elèctrica
è Activitat de distribució d’energia elèctrica
è Potenciació del desenvolupament de tecnologies energètiques
è Augment del nivell competencial de les comunitats autònomes que ho vulguin
 
Què farà a partir d’ara la Generalitat
 
En aquest punt del procés, la Generalitat es fixa les següents línies d’actuació:
 
1.- Plantejar alternatives a la proposta de l’administració central. De fet, la Generalitat ja ha enviat observacions als textos normatius en elaboració. A aquest respecte, el Govern Català demanarà als grups parlamentaris la presentació d’esmenes al projecte de llei.
 
2.- En aquells aspectes de la nova reforma plantejada pel Ministeri que afectin competències de la Generalitat, es presentaran recursos d’inconstitucionalitat
 
3.- Mantenir un diàleg permanent amb els sectors econòmics de tal de buscar solucions conjuntes a les condicions perjudicials que genera aquesta reforma.
 
4.- Impulsar el punt de l’Acord de Legislatura que planteja la definició d’un model energètic propi. Aquesta acció es farà promovent el debat i el consens al si de la societat catalana.

1  

Fitxers adjunts

El conseller Puig, acompanyat del sec d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, (esq), i del dir gral d'Energia, Pere Palacín

El conseller Puig, acompanyat del sec d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, (esq), i del dir gral d'Energia, Pere Palacín
JPG | 1657