La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha presentat avui davant la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya el Pla d’execució penal, que fixa les línies d’actuació de la política d’execució penal a Catalunya fins al 2013.
El Pla conté una previsió actualitzada del projecte de substitució, renovació i ampliació dels equipaments penitenciaris de Catalunya, que ja plantejava el Pla d’equipaments penitenciaris elaborat el 2004. Però també abasta el conjunt de les polítiques referents als centres penitenciaris quant a personal i programes de tractament, i les previsions quant a la gestió de les mesures penals alternatives, la justícia juvenil, l’atenció a les víctimes del delicte, les mesures de suport a la reinserció, els programes de valoració del risc i el marc normatiu propi.
El Departament de Justícia ha elaborat el Pla tenint en compte el context de canvi, tant respecte als nous tipus penals i l’enduriment de les penes com als nous perfils delictius i l’augment de la població penada arribada d’altres països.
Aquest conjunt de polítiques d’actuació també incorpora la tradició capdavantera de Catalunya en alguns d’aquests àmbits –com ara en l’aplicació de programes de mediació. Cal recordar que Catalunya està 22 punts per sota de la resta d’Espanya en la taxa de població empresonada, una circumstància que sens dubte té a veure amb l’aplicació decidida de programes d’execució de penes a la comunitat i d’atenció a les víctimes.
Centres penitenciaris i centres oberts
A l’àmbit penitenciari, el Pla té en compte les previsions, que xifren en 12.000 les persones que estaran sotmeses a una pena de presó l’any 2013, 2.100 de les quals probablement estaran en tercer grau.
L’objectiu és arribar al 2013 amb set nous centres –dos dels quals, el CP Lledoners i el CP Joves, ja han entrat en funcionament; el CP Puig de les Basses, a Figueres, i el CP Mas Enric, al Catllar, Tarragona, estan en construcció; el CP Els Plans, a Tàrrega; el CP de Preventius Zona Franca, a Barcelona, i el CP Dones Catalunya, a Sant Llorenç d’Hortons, es licitaran properament- i crear 4.700 noves places penitenciàries, repartides per tot el territori català. Alhora suposarà el tancament de sis centres que han quedat obsolets –el primer dels quals, la presó de la Trinitat, ja no existeix com a centre penitenciari- o, el que és el mateix, l’eliminació d’unes 2.550 places que ja no s’adeqüen al manteniment d’unes condicions de vida mínimament dignes per als interns i de treball dels professionals.
Pel que fa als centres oberts, la previsió és que es disposi de 1.680 places, un nombre superior al de persones susceptibles d’ocupar-les (persones en règim de semillibertat que tornen a dormir als centres). Això serà possible amb cinc nous centres (1.457 places) i el tancament de nou centres i seccions obertes que sumen un total de 1.160 places.
Una altra actuació en aquest àmbit és l’ampliació d’unitats dependents -quatre unitats més amb 58 noves places- per reforçar la intervenció adreçada a interns que necessiten un suport especialitzat en el procés de retorn al seu medi, com ara adults amb problemes de drogodependències, o dones amb fills petits.
La inversió en tots aquests nous centres i equipaments a Catalunya es preveu que acabi sent d’uns 1.000 milions d’euros.
Justícia juvenil
El Departament de Justícia està convençut que un factor de fre a l’entrada de joves a la presó és una política efectiva en l’àmbit de la justícia juvenil, en el qual Catalunya té una llarga experiència iniciada l’any 1981, quan es va convertir en la primera comunitat autònoma que va rebre competències en matèria de menors.
Per aquest motiu, el Pla planteja la incorporació d’una seixantena de nous professionals durant els propers anys per actuar amb els menors i joves infractors tant en el medi obert com en programes de mediació i d’assessorament tècnic.
Mantenir a l’entorn del 10 per cent la taxa de joves que acaben complint una mesura d’internament és un altre dels objectius del model propi de justícia juvenil. Pel que fa als centres educatius on es compleixen aquestes mesures, el Pla preveu la creació de dos centres més: un a les comarques de Tarragona, de 60 places, i un altre a les comarques de Barcelona, de 90 places, que, amb un edifici de nova construcció a la finca adjacent on hi ha actualment el Centre Educatiu l’Alzina, substituiria aquest, de menor capacitat.
El resultat serà una suma de 378 places d’internament en els vuit centres educatius de què disposarà Catalunya, a banda d’altres equipaments destinats a menors, com ara els pisos d’inserció o la unitat terapèutica.
Una nova política de recursos humans i nous professionals
L'increment de places a centres penitenciaris, centres oberts, unitats dependents, nous equipaments de justícia juvenil i l’ampliació dels equips de medi obert, mediació i assessorament tècnic per a menors i joves ha de suposar la incorporació d’aproximadament 2.600 professionals al sistema d’execució penal català.
Però el Pla no solament preveu incorporar nous components a les plantilles, sinó també consolidar una reorientació en la selecció i la formació bàsica i contínua d’aquestes persones, amb programes com ara el de formació selectiva per als futurs tècnics penitenciaris.
Increment dels programes de rehabitació
- Sexual agressor control (SAC)
- Delictes violents (DEVI)
- Violència domèstica (VIDO)
- Conducció temerària
Programes coadjuvants a la reinserció
- Sanitaris, incloent-hi la salut mental
- Educatius
- Formació ocupacional
- Treball productiu
- Inhibidors hormonals
- Vigilància de conducta
L’execució penal a la comunitat i l’atenció a les víctimes
El Departament de Justícia manté la seva aposta per les mesures penals alternatives, una modalitat de compliment de la pena que suposa un benefici per al conjunt de la societat i per a la persona condemnada, que pot graduar la seva pena en funció de la seva naturalesa i de l’entitat del fet delictiu. Les mesures penals alternatives permeten reservar l’ingrés a presó per als casos realment greus i necessaris. Cal tenir en compte que, del total de penats a aquesta modalitat de compliment, més d’un 20% hauria ingressat a presó si no hagués existit aquesta alternativa.
Al llarg d’aquest darrer any, el Departament de Justícia ha rebut 16.687 demandes d’execució de mesures penals alternatives per part dels jutjats, cosa que suposa un increment exponencial -del 2.440%- respecte a les demandes rebudes l’any 2003.
En aquest context és evident la necessitat d’un replantejament, que passa pel pla de xoc actualment en execució, i també per actuacions a mig termini per contenir la borsa de mesures pendents d’executar. D’aquesta manera, es proposa incrementar les modalitats d’execució d’aquest tipus de condemnes.
El Pla també inclou la millora del servei, a través de la seva externalització, mitjançant l’establiment de contractes de gestió amb empreses del tercer sector.
Un altre dels objectius del Departament en el medi obert és incentivar la mediació en l’àmbit penal.
Pel que fa a la política d’atenció a les víctimes del delicte, el Departament de Justícia considera que qualsevol millora revertirà en la rebaixa dels nivells de percepció d’inseguretat ciutadana i de crispació i por que comporta ser víctima d’un delicte.
Per aquest motiu, el Pla proposa un desplegament d’aquestes oficines d’atenció a les víctimes –que són, a més a més, els punts de coordinació de les ordres de protecció- per tot el territori.
En resum, tot aquest conjunt de polítiques a l’àmbit d’execució penal d’adults, menors i joves, tant en centres com a la comunitat, així com els programes de mediació i atenció a les víctimes, suposaran la incorporació de més de 2.900 professionals al sistema.
El desplegament d’un marc normatiu propi
Per últim, cal recordar les iniciatives en desenvolupament per aprofundir en el model propi d’execució penal:
- Reglament d’organització i funcionament dels serveis d’execució penal de
Catalunya (Decret 329/2006, de 5 de setembre).
- Bases del Codi ètic dels professionals de l’execució penal a Catalunya (gener de 2010).
