- El text respon a l’encàrrec del President Mas de trobar “un punt transversal i comú entorn al dret a decidir” entre els 55 representants de la societat civil que van assistir el 26 de juny a la reunió sobre el Pacte Nacional pel Dret a decidir
- Francesc Homs agraeix “l’esforç de consens i l’exercici de generositat per prioritzar l’interès general” per part de les entitats i associacions que van participar a la constitució del Pacte
L’expresident del Parlament, Joan Rigol, ha lliurat aquesta tarda al president de la Generalitat el text que unifica el sentit i la voluntat dels participants a la reunió constituent del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, celebrada el passat 26 de juny al Parlament. L’escrit és el resultat de l’encàrrec formulat pel president Artur Mas a Joan Rigol “de trobar un punt transversal i comú entorn el dret a decidir entre totes les persones i entitats aplegades en aquella reunió”. El text també ha estat enviat a totes les entitats, organitzacions, associacions i institucions que van ser presents en aquella reunió inicial, que ara tenen uns dies per subscriure el text.
Durant la compareixença posterior a la reunió amb el president, Joan Rigol ha explicat que l’objectiu era el de “trobar un text que unifiqués al màxim aquesta preocupació tan compartida del Pacte Nacional pel Dret a Decidir”. Per la seva banda, el conseller Francesc Homs ha admès que “aquest no era un encàrrec senzill” i ha volgut agrair “l’esforç de consens i l’exercici de generositat per prioritzar l’interès general” de les entitats, organitzacions, institucions que van participar en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Homs s’ha felicitat de poder disposar d’un manifest que expliqui què representa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, quins compromisos s’assumeixen i que permeti que es pugui anar adherint més entitats. Aquest text posa de manifest que “el dret a decidir té un suport ampli en el terreny institucional, social i civil”
Joan Rigol ha explicat que ha dividit el text en dues parts, d’una banda el Manifest “que és allà on intentava que tothom s’hi trobés identificat amb les conviccions” i una segona part que recull “el compromís que assumíem els que estàvem en aquella reunió”.
El manifest
El manifest respon segons Rigol a tres aspectes, “per què reclamem el dret que tenim a decidir el nostre futur polític, per què volem exercir-lo i com volem accedir”:
Per què reclamem el dret a decidir?”. El manifest expressa el ple suport al procés democràtic expressat pel Parlament de Catalunya per tal que Catalunya pugui decidir el seu Dret a Decidir. En segon lloc, el text constata que Catalunya és una Nació i “tota nació té dret a decidir el seu futur polític”. En el tercer punt, es demana que s’estableixi un diàleg amb institucions de l’Estat per trobar les condicions legals per aquest exercici. Finalment, pel que fa al Pacte Nacional pel Dret a Decidir assumeix les opcions democràticament possibles sobre el nostre futur polític i així “resta obert a la seva adhesió d’institucions i associacions que ho sol·licitin”.
Per què volem arribar a decidir?, el text vincula directament el dret a decidir amb la millora de la condició de vida individual i col·lectiva de les persones que viuen i treballen a Catalunya, al compromís amb les exigències de la qualitat de la democràcia, als drets socials, a l’aprofundiment de l’estat del benestar. Així mateix, el text subratlla que aquest dret ha de significar també la voluntat d’un país que vol accedir a un alt nivell educatiu i de cultura personal i col3lectiva i especialment el la defensa de la llengua pròpia. Finalment constata que exigir l’exercici del dret a decidir implica també l’afirmació que “Calalunya és una comunitat humana que integra, respecta i recolza les diverses aportacions culturals i el pluralisme lingüístic que es reflecteix en la nostra societat”.
Com volem exercir el dret a decidir?. Sobre les accions destinades a assolir el dret a decidir, el text incideix que aquestes s’han de desenvolupar amb l’enfortiment de la cohesió de tota la societat catalana, amb respecte a totes les diverses opcions democràtiques, pacifiques i al pluralisme polític, ideològic religiós. Finalment, l’exercici al dret a decidir també ha de significar la voluntat col·lectiva d’integració a la Unió Europea revitalitzada i la participació.
El compromís
La darrera part del text recull el compromís de les entitats i persones que el signen, “que representen una gran capil·laritat en el conjunt associatiu del nostre país” a treballar per fer possible la màxima coresponsabilitat de tota la ciutadania envers Catalunya i el seu futur a través dels valors concretats en el dret a decidir. En aquets sentit, es demana a les entitats signants i les que es puguin adherir en un futur, a elaborar plans d’actuació per fer “pedagogia” per reclamar el dret a decidir.
“No existeix cap manual d’instruccions per assolir un estat propi”
El conseller Homs, preguntat per les darreres reaccions a nivell internacional sobre el procés que viu a Catalunya, ha insistit que constaten que a “Catalunya passa alguna cosa” i el que passa “no és fruit improvisació” i per tant “produeix pronunciaments en tots els sentits”. El Govern espanyol posa en evidència les seves contradiccions quan, “per una banda, diu que és un tema intern i, de l’altra, es passa el dia cridant a capítol ambaixadors i fent notar el seu disgust davant de pronunciaments que simplement expressen un compromís democràtic”
Sobre el debat suscitat per la permanència o no de Catalunya a la UE, Homs ha insistit que “no existeix cap manual d’instruccions per ser un estat” i, per tant, “no hi ha cap automatisme, ni en un sentit ni en l’altre”. Homs considera que, avui en dia, “en una UE com la que vivim, en un context de democràcies madures, al final del que estem parlant és de quelcom que requereix de voluntat política”.
Durant la compareixença posterior a la reunió amb el president, Joan Rigol ha explicat que l’objectiu era el de “trobar un text que unifiqués al màxim aquesta preocupació tan compartida del Pacte Nacional pel Dret a Decidir”. Per la seva banda, el conseller Francesc Homs ha admès que “aquest no era un encàrrec senzill” i ha volgut agrair “l’esforç de consens i l’exercici de generositat per prioritzar l’interès general” de les entitats, organitzacions, institucions que van participar en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Homs s’ha felicitat de poder disposar d’un manifest que expliqui què representa el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, quins compromisos s’assumeixen i que permeti que es pugui anar adherint més entitats. Aquest text posa de manifest que “el dret a decidir té un suport ampli en el terreny institucional, social i civil”
Joan Rigol ha explicat que ha dividit el text en dues parts, d’una banda el Manifest “que és allà on intentava que tothom s’hi trobés identificat amb les conviccions” i una segona part que recull “el compromís que assumíem els que estàvem en aquella reunió”.
El manifest
El manifest respon segons Rigol a tres aspectes, “per què reclamem el dret que tenim a decidir el nostre futur polític, per què volem exercir-lo i com volem accedir”:
Per què reclamem el dret a decidir?”. El manifest expressa el ple suport al procés democràtic expressat pel Parlament de Catalunya per tal que Catalunya pugui decidir el seu Dret a Decidir. En segon lloc, el text constata que Catalunya és una Nació i “tota nació té dret a decidir el seu futur polític”. En el tercer punt, es demana que s’estableixi un diàleg amb institucions de l’Estat per trobar les condicions legals per aquest exercici. Finalment, pel que fa al Pacte Nacional pel Dret a Decidir assumeix les opcions democràticament possibles sobre el nostre futur polític i així “resta obert a la seva adhesió d’institucions i associacions que ho sol·licitin”.
Per què volem arribar a decidir?, el text vincula directament el dret a decidir amb la millora de la condició de vida individual i col·lectiva de les persones que viuen i treballen a Catalunya, al compromís amb les exigències de la qualitat de la democràcia, als drets socials, a l’aprofundiment de l’estat del benestar. Així mateix, el text subratlla que aquest dret ha de significar també la voluntat d’un país que vol accedir a un alt nivell educatiu i de cultura personal i col3lectiva i especialment el la defensa de la llengua pròpia. Finalment constata que exigir l’exercici del dret a decidir implica també l’afirmació que “Calalunya és una comunitat humana que integra, respecta i recolza les diverses aportacions culturals i el pluralisme lingüístic que es reflecteix en la nostra societat”.
Com volem exercir el dret a decidir?. Sobre les accions destinades a assolir el dret a decidir, el text incideix que aquestes s’han de desenvolupar amb l’enfortiment de la cohesió de tota la societat catalana, amb respecte a totes les diverses opcions democràtiques, pacifiques i al pluralisme polític, ideològic religiós. Finalment, l’exercici al dret a decidir també ha de significar la voluntat col·lectiva d’integració a la Unió Europea revitalitzada i la participació.
El compromís
La darrera part del text recull el compromís de les entitats i persones que el signen, “que representen una gran capil·laritat en el conjunt associatiu del nostre país” a treballar per fer possible la màxima coresponsabilitat de tota la ciutadania envers Catalunya i el seu futur a través dels valors concretats en el dret a decidir. En aquets sentit, es demana a les entitats signants i les que es puguin adherir en un futur, a elaborar plans d’actuació per fer “pedagogia” per reclamar el dret a decidir.
“No existeix cap manual d’instruccions per assolir un estat propi”
El conseller Homs, preguntat per les darreres reaccions a nivell internacional sobre el procés que viu a Catalunya, ha insistit que constaten que a “Catalunya passa alguna cosa” i el que passa “no és fruit improvisació” i per tant “produeix pronunciaments en tots els sentits”. El Govern espanyol posa en evidència les seves contradiccions quan, “per una banda, diu que és un tema intern i, de l’altra, es passa el dia cridant a capítol ambaixadors i fent notar el seu disgust davant de pronunciaments que simplement expressen un compromís democràtic”
Sobre el debat suscitat per la permanència o no de Catalunya a la UE, Homs ha insistit que “no existeix cap manual d’instruccions per ser un estat” i, per tant, “no hi ha cap automatisme, ni en un sentit ni en l’altre”. Homs considera que, avui en dia, “en una UE com la que vivim, en un context de democràcies madures, al final del que estem parlant és de quelcom que requereix de voluntat política”.
1
Vídeos
3
Fitxers adjunts
