El president de la Generalitat, Artur Mas, ha obert aquesta tarda al Parlament el primer debat de política general d’aquesta legislatura amb un discurs en què ha subratllat que “si una majoria del poble català desitja canviar l’estatus polític, en forma d’Estat, és perquè vol seguir tenint país i, sobretot, el vol molt millor”. “Després d’un recorregut de tres segles, les urnes són la solució, no són el problema, com alguns ens volen fer veure”, ha reblat.

 

Durant la seva intervenció, que ha durat gairebé dues hores, el cap de l’Executiu ha fet un repàs de les circumstàncies que han portat Catalunya al procés sobiranista que està vivint i ha destacat especialment la sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut. En aquest sentit, ha dit que “el famós ‘encaix’ de Catalunya a l’Estat solament és possible si Catalunya renuncia al seu projecte col·lectiu, si renuncia a ser un subjecte polític”.

Per aquest motiu, el president ha assenyalat que “quan en un país es plantegen les situacions històriques que vivim a Catalunya, només hi ha una solució: votar”. En aquest sentit, ha refermat la seva voluntat de convocar la consulta l’any vinent i ha dit que,un cop feta, “el país que en resulti l’hem de construir junts”.

Artur Mas ha explicat que abans de final d’any es concretarà la data i el contingut de la consulta, així com el marc o marcs legals a utilitzar i ha recordat que n’hi ha cinc de possibles. També ha expressat la voluntat del Govern de “celebrar la consulta de manera acordada amb l’Estat, o com a mínim en un marc de tolerància i, per tant, en absència de conflicte jurídic”.

 

 

En relació amb la resposta que va rebre del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, a la seva carta en què li expressava la voluntat “d’una majoria molt àmplia del poble de Catalunya de poder votar i poder decidir”, el president Mas ha insistit que “el Govern que presideixo i jo mateix som, i hem estat, partidaris del màxim diàleg institucional”.

“Aprofitarem qualsevol escletxa de diàleg amb les institucions de l’Estat”, ha assenyalat el president, però ha afegit que hi ha una pregunta clau que ara per ara no té resposta i que marca qualsevol procés de diàleg: “accepta l’Estat espanyol una consulta a Catalunya per conèixer la voluntat del poble català sobre el futur polític del país?”. Artur Mas ha dit que si l’accepta, “i es dóna resposta a la voluntat molt majoritària de la societat catalana”, caldrà negociar i acordar el marc legal per fer-ho possible, però si no l’accepta “aleshores què es pot negociar?”.

El president ha reiterat que “si malgrat la nostra inequívoca voluntat de diàleg” no és possible cap negociació amb l’Estat “estic disposat a utilitzar com a president tots els instruments democràtics i legals al meu abast a fi de facilitar que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur com a país, inclosa la convocatòria d’eleccions”. Artur Mas ha insistit que “no és l’escenari que desitjo, ni és el millor”, però s’ha mostrat “disposat a arribar fins a aquest punt, com a últim recurs, si es pretén silenciar la veu i impedir el vot de les catalanes i dels catalans”.

 

El president de la Generalitat ha expressat el seu desig que el debat de política general “serveixi per sumar”, perquè en aquests moments “les persones que configuren el país ens demanen que ens entenguem, que fem pinya, que unim voluntats i esforços fins i tot més enllà de les nostres diferències programàtiques i de les nostres sensibilitats diverses”.

El cap del Govern ha recordat la majoria que hi ha al Parlament a favor del dret a decidir i ha indicat que “estem davant d’una nova centralitat política a Catalunya, d’una nova etapa”. “Ara ja hi som i, a més, sabem que no hi ha marxa enrere possible”, ha subratllat.

El president també s’ha referit en diferents moments del discurs a les majories socials que hi ha a Catalunya a favor de la consulta i ha fet una crida a “aconseguir que el procés sigui al més transversal possible i compti amb una àmplia majoria social al darrere, que pugui anar creixent”. Aquestes majories “han de recórrer el seu camí fent les coses de tal manera que les minories no se sentin expulsades del projecte comú”, ha dit el president, que ha assenyalat també que “les minories no poden ni han d'obstaculitzar el camí que les majories han decidit emprendre, sempre que aquest camí s’expressi de forma democràtica i pacífica”.

 

En aquesta línia, el cap del Govern s’ha referit a la Via Catalana de l'11 de setembre passat, que va ser “una gran manifestació per la dignitat de Catalunya”, i que va “impressionar el món per la seva vitalitat, la seva enorme capacitat de mobilització i les seves bones maneres”. “En aquella cadena hi ha actualment la gran força de transformació, el principal motor de canvi del nostre país”, ha dit.

 

Davant aquesta nova mobilització de la societat catalana, el president ha remarcat que “fins i tot l’Estat, normalment altiu i displicent amb les qüestions nacionals catalanes, gairebé sempre tan perdonavides com ignorant, no té més remei que constatar que té un problema. I molt gran”.

 

A més del procés polític que es viu a Catalunya pel dret a decidir, el president també ha dedicat el seu discurs a tres altres eixos: la situació i les perspectives financeres de la Generalitat; el comportament de l’economia, de l’ocupació i del model d’estat del benestar, i la restitució de la confiança entre institucions i ciutadania.

 

Pel que fa a la situació de les finances de la Generalitat, el president ha explicat que la pròrroga pressupostària ha representat 1.800 milions d’euros menys de retallades i ha dit que la idea central dels pressupostos del 2014 serà que “no podem gastar ni un euro més que el 2013, però tampoc gastarem menys”. També ha destacat que si el Govern central assignés a Catalunya per al 2014 “el dèficit que ens toca en justícia, és a dir, un terç del que la UE preveu per a Espanya, la Generalitat podria complir perfectament el dèficit assignat”.

El president ha criticat la “incapacitat del segon tripartit per prendre decisions que requerissin cohesió interna o coratge polític” i ha recordat que l’any 2010 la Generalitat va fer el doble del dèficit del que tenia acordat amb l’Estat, mentre que el 2012, “malgrat la dura i persistent recessió”, el dèficit es va reduir a la meitat.

En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha subratllat “l’esforç ingent, dolorós i inajornable” del Govern per reequilibrar les finances públiques, com ho demostra el fet que “només en tres anys, el pressupost de la Generalitat s’ha reduït un 20%”. Una reducció de despesa que “el Govern de l’Estat no ha fet ni de bon tros”. Artur Mas ha explicat, però, que malgrat que “el pastís és un 20% més petit, la proporció de les polítiques socials és més gran que no era”.

 

Durant el seu discurs, el president ha anunciat que “si aconseguim la definitiva estabilització de les finances públiques, podrem anar triant els moments per anar revertint decisions doloroses que s’han anat prenent”. I ha posat com a exemple que si l’any que ve l’Estat compensa la Generalitat per l’impost sobre les entitats financeres, “l’aplicarem a restituir la paga extra que els treballadors públics de la Generalitat han perdut temporalment”.

 

En l’apartat dedicat a l’acció de Govern per a la reactivació econòmica, la millora de l’ocupació i el reforçament de l’estat del benestar, el president de la Generalitat s’ha referit als àmbits que van bé i/o milloren i als que no ho fan tant. Entre els que milloren, ha citat: l’acció exterior, les exportacions i la inversió estrangera a Catalunya i el turisme; l’aturada de la destrucció d’ocupació, que marca un canvi de tendència; la millora dels resultats escolars i la reducció de l’abandonament escolar prematur; les millores en algunes polítiques de benestar; la política de recerca i d’universitats; la reducció del sector públic de la Generalitat i la intensificació de l’accés de les famílies a l’habitatge.

 

Pel que fa als àmbits en què cal millorar, el president s’ha referit, entre d’altres, a: l’atenció a persones en risc de pobresa, i ha anunciat que enguany es destinaran 480 milions d’euros a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social i 34 milions a les beques menjador; atur juvenil massa elevat (el Govern destina 50 milions al programa InserJoves, adreçat a persones en atur menors de 30 anys); lluita contra l’atur de llarga durada i de majors de 45 anys (la Generalitat destinarà enguany uns 170 milions en diferents programes de formació i polítiques actives d’ocupació); protecció de la dependència (la Generalitat va suportar el 2012 el 79,12% del finançament); creixement de les llistes d’espera; retards en els pagaments a proveïdors, i davallada de la inversió pública.

 

 

Després de fer un diagnòstic de la situació, el cap de l’Executiu ha explicat els grans projectes que inspiraran l’acció del Govern en el decurs d’aquesta legislatura, que ha especificat “acaba el 2016 si no decideixo convocar eleccions anticipades, com vaig fer en l’anterior mandat”.

 

Aquests grans projectes són: nova industrialització de Catalunya; un nou model de Formació Professional; reforma de l’Administració pública; millora de la connectivitat i mobilitat (corredor ferroviari del Mediterrani); model energètic i economia verda; pacte per la infància i la pobresa; pacte nacional de salut; nou model d’hisenda; foment del talent i la creativitat i de la concertació i col·laboració entre públic i privat.

 

 

Pel que fa al quart eix, el de la regeneració democràtica, el cap de l’Executiu s’ha referit a les 51 mesures que va proposar després de les dues cimeres que es van fer el febrer passatamb representants dels organismes de control institucional del país i ha dit que “pràcticament totes les que afecten la transparència i la contractació públiques estan endegades”. Ha destacat especialment la posada en marxa del portal de la transparència de la Generalitat.

 

Com va fer amb el seu missatge institucional amb motiu de la Diada, el president Mas ha finalitzat el seu discurs citant Salvador Espriu i, en concret, uns versos de “M’han demanat que parli de la meva Europa”, en què el poeta parla de la integració “en una unitat superior que duu el nom, obert, bellíssim d’aquella filla d’Agènor...” (Europa).