El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha visitat avui les obres del Parc de l’Alba, a Cerdanyola del Vallès acompanyat de l’alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, i del director del consorci urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola, Miquel Sodupe. El Parc de l’Alba és un complex científic i tecnològic que concentrarà 40.000 llocs de treball al voltant del sincrotró, de nombrosos centres de recerca públics i privats, i que acollirà un barri residencial sostenible amb 3.500 nous habitatges i un corredor verd de 140 hectàrees. El sincrotró Alba es posarà en marxa a finals del mes de març i la primera fase del Parc de l’Alba estarà a punt a mitjans d’enguany, amb la urbanització dels seus principals carrers i serveis urbans.
El Parc de l’Alba està situat en un entorn estratègic de l’àrea metropolitana de Barcelona, caracteritzat per tenir una concentració excepcional d’infraestructures de coneixement, com ara la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc de Recerca UAB, el Parc Tecnològic del Vallès o el Parc d’Innovació EsadeCerapolis. En aquest emplaçament s’està impulsant una plataforma d’activitats empresarials, científiques i tecnològiques de darrera generació i un entorn d’alta qualitat urbana i mediambiental. Aquesta actuació, que és la transformació territorial més extensa de Catalunya, abasta una superfície de 340 hectàrees al terme municipal de Cerdanyola del Vallès i té tres àmbits d’actuació:
- El parc científic, tecnològic i productiu de més d’un milió de metres quadrats de sostre, amb capacitat per a concentrar 40.000 llocs de treball d’alt valor afegit. Inclou parcel·les destinades a acollir centres de recerca públics i privats, així com empreses vinculades amb la biotecnologia, la nanotecnologia, l’electrònica avançada, el processament de dades i els nous materials. El vaixell insígnia d’aquest parc és el sincrotró Alba, l’accelerador de partícules que permetrà situar Catalunya al capdavant de la investigació europea.
- Barri residencial sostenible que acollirà 3.500 habitatges, dels quals el 40%, un total de 1.400, seran públics, dissenyats amb novedosos criteris d’eficiència ambiental.
- Un corredor verd de 140 hectàrees d’extensió i un quilòmetre d’amplada al peu de Collserola, que afavorirà la connexió d’espais naturals a nivell metropolità i ajudarà a posar en valor els ecosistemes característics del paisatge vallesà.
El sincrotró Alba i la primera fase del Parc, a punt
El consorci urbanístic que promou el Parc de l’Alba, integrat pel DPTOP, mitjançant l’INCASÒL i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, impulsa, des de l’any 2006, les obres d’aquesta plataforma de coneixement. Actualment, està a punt de finalitzar la primera fase del seu desenvolupament urbanístic, amb la posada en funcionament dels principals carrers i serveis urbans del parc científic i tecnològic.
En fases posteriors, que s’executaran al llarg d’un període d’entre 15 i 20 anys, es construiran les illes d’habitatges situades propiament en l’espai del Parc de l’Alba, fins a sumar 3.500 pisos, dels quals 1.400 seran protegits, i s’aniran ampliant les àrees científiques i tecnològiques del complex.
L’accelerador de partícules, ja en proves
A finals del mes de març es posarà en marxa el sincrotró Alba, que es va començar a construir l’any 2006. Actualment, s’està enllestint la instal·lació de l’equipament tècnic i s’estan fent proves de llum per tal que els primers experiments puguin començar a principis de 2011.
Atesa l’extrema precisió de les investigacions que s’hi duran a terme, el sincrotró necessita una extraordinària estabilitat mecànica, tèrmica i elèctrica. Aquests requisits han permès dotar el Parc de l’Alba de xarxes de serveis urbans de gran potència i fiabilitat, que el doten d’una avantatge diferencial respecte altres sectors econòmics a l’hora d’atreure activitats intensives en coneixement.
Serveis i urbanització
D’altra banda, a mitjans d’enguany entrarà en servei la primera fase de la urbanització del Parc de l’Alba, que permetrà oferir un gran nombre d’espais per a centres de recerca.
- Centrals de serveis: en aquests moments s’han enllestit les principals centrals de serveis urbans, com la subestació elèctrica o la central de poligeneració d’electricitat, fred i calor, que és el principal subministrador energètic del sincrotró. Totes aquestes instal·lacions incorporen elevats criteris de qualitat i fiabilitat per a donar servei a les activitats tecnològicament avançades que s’ubicaran al Parc i suposaran, alhora, una millora dels serveis urbans existents a Cerdanyola i a Sant Cugat del Vallès.
- Accessos i carrers: també s’han acabat o estan a punt d’acabar els principals carrers del parc científic i tecnològic, incloent el nou pont sobre l’AP-7, que uneix el Parc de l’Alba amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), o l’avinguda de la Ciència, que comunica el sincrotró amb la Universitat. Aquesta avinguda serà el principal carrer del Parc de l’Alba i concentrarà centres de recerca públics i privats i empreses amb un alt índex d’innovació, amb l’objectiu de crear un potent eix de coneixement entre la universitat i el sincrotró. Més del 80% de les parcel·les que composen aquesta avinguda són de titularitat pública i les gestionarà el Govern de Catalunya, a través d’INCASÒL, amb la voluntat de garantir el caràcter estratègic de les activitats que s’hi instal·lin.
L’avinguda de la Ciència es posarà en servei a la primavera, juntament amb l’ampliació de la carretera BP-1413, que uneix Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, i que es transformarà en una àmplia avinguda per al passeig i el lleure ciutadà.
- Espais naturals: el Consorci del Parc de l’Alba va adjudicar l’any passat els concursos d’ordenació paisatgística i mediambiental de les 180 hectàrees d’espais naturals que inclou aquest projecte, les quals acolliran un corredor biològic d’interès metropolità i una xarxa de parcs urbans. Durant el 2010, es concretaran els respectius projectes i es posarà en marxa la primera fase dels mateixos, al voltant de la carretera BP-1413.
Primers edificis sostenibles
Precisament, els primers 24 habitatges públics del Parc de l’Alba, una promoció de lloguer situada a la trama urbana de Cerdanyola del Vallès, ja estan enllestits i a punt per ser lliurats als llogaters. Aquests habitatges tenen un disseny que permet assolir un nivell d’estalvi energètic exemplar amb sistemes de baix cost econòmic. Per aquest motiu van ser guardonats com la promoció de protecció oficial més sostenible a la darrera edició del saló Barcelona Meeting Point i la seva construcció ha estat parcialment subvencionada per la UE mitjançant el projecte Polycity.
Igualment, La Caixa va iniciar l’any passat la construcció del primer edifici empresarial del Parc de l’Alba, que acollirà un dels dos centres tecnològics que l’entitat ubicarà a l’entorn del sincrotró Alba, els quals tindran capacitat per a 500 treballadors. Les obres, que suposaran una inversió de 200 MEUR a l’entitat, es troben en un estat força avançat i properament començaran les del segon edifici.
Model d’estalvi energètic
El Parc de l’Alba està dissenyat amb la voluntat d’esdevenir un model d’eficiència energètica i participa en el projecte europeu Polycity per al foment de la innovació amb els següents projectes:
- Dos edificis exemplars en l’estalvi d’enegia: les oficines del sincrotró Alba i un edifici d’habitatges públics, la construcció dels quals ja ha finalitzat.
- Un sistema de producció simultània d’electricitat, fred i calor que assoleix una reducció del 35% del consum energètic i de les emissions de CO2. La primera central ja està acabada i a punt per començar la fase de proves, amb vista a la seva posada en funcionament a la primavera.
- Dues futures instal·lacions d’energia renovable: una central de gasificació de biomassa i una planta de fred alimentada amb energia solar.
L’origen del Parc: els centres direccionals
La construcció del Parc de l’Alba té el seu origen en el Pla General Metropolità (PGM) de Barcelona, aprovat el 1976, on es definien cinc àrees, anomenades centres direccionals, que havien d’impulsar el desenvolupament econòmic i social de la metròpolis.
El més important era, precisament, el Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, atesa la seva superfície (675 hectàrees) i la centralitat de la seva ubicació. Aquell projecte original s’ha desenvolupat en tres fases: en un primer moment s’hi va ubicar la UAB, posteriorment es va crear el Parc Tecnològic del Vallès i ara es completa amb el Parc de l’Alba.
El Pla Territorial Metropolità, actualment en tramitació, preveu actuacions quemilloraran extraordinàriament l’accessibilitat de l’àmbit, com el túnel ferroviari d’Horta i els tramvies Montcada i Reixac-Ripollet-Cerdanyola del Vallès.
El Parc de l’Alba està inclòs dins de la marca Barcelona Economic Triangle, que promouen la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el districte tecnològic 22@Barcelona i el Parc Aeroespacial i de la Mobilitat Delta BCN. Precisament, el Barcelona Economic Triangle estarà present aquest mes de març a la Fira Mundial del Mercat Immobiliari de Cannes (MIPIM) com a conjunt d’àrees estratègiques per a l’impuls de l’economia del coneixement a Catalunya.
