Direcció General de Comunicació

Altres acords

Altres Acords de Govern

query_builder   8 octubre 2013 17:21

event_note Nota de premsa

Altres Acords de Govern

El Govern declara quatre monuments i obres com a béns cultural d’interès nacional
 
Les obres declarades són el pont de les Caixes de Constantí; l’església de Sant Esteve d’Alinyà; la claraboia El caçador d’ocells de Pallejà i les pintures murals del Mas Les Farreres, a Rellinars.
 
El pont de les Caixes és una mostra rellevant de l’època romana i té una gran significació històrica, ja que formava part d’un aqüeducte que captava les aigües del riu Francolí. De la seva banda, l’església de Sant Esteve d’Alinyà, consagrada el 2 de desembre de 1056 pel bisbe d’Urgell, Guillem Guifré, destaca pel seus múltiples valors culturals. Pel que fa a la claraboia El caçador d’ocells, situada a l’antiga masia Coll, a Pallejà, és una de les obres cabdals feta en vidre esmaltat del dibuixant i pintor noucentista Xavier Nogués. I les pintures murals del Mas Les Farreres, a Rellinars, destaquen pel seu valor artístic i documental, ja que reflecteixen diversos episodis locals relacionats amb la Guerra del Francès.
 
El pont de les Caixes
 
Aquest pont configura un element patrimonial d’interès no només per les restes conservades sinó per la seva significació històrica, ja que és una mostra rellevant de les obres d’infraestructura d’època romana a Catalunya. El pont es troba immers en un paisatge que no només conserva molts elements relacionats amb la gestió i aprofitament dels recursos hidràulics al llarg del temps, sinó també altres relacionat amb la xarxa viària que unia la ciutat de Tàrraco amb altres ciutats de l’interior. A més, es troba en una zona fàcilment accessible, i la seva museïtzació podria ampliar notablement l’oferta didàctica del món clàssic a casa nostra. El pont, situat al nord-est de la població de Constantí, al costat del camí de Montblanc i a 500 metres al nord de la vil·la romana de Centcelles. Formava part d’un aqüeducte d’origen romà que captava les aigües del riu Francolí per canalitzar-les cap a la plana de Centcelles.
 
Església de Sant Esteve d’Alinyà
 
L’església, que es troba al centre del nucli urbà d’Alinyà, va ser consagrada el 2 de desembre de 1056 pel bisbe d’Urgell, Guillem Guifré. L’església de Sant Esteve apareix l’any 1063 en la publicació sacramental del testament de Ponç, com a receptora de la deixa d’un alou situat a Alinyà. La declaració de bé cultural d’interès nacional de l’església de Sant Esteve d’Alinyà aconsella la definició d’un entorn de protecció al seu voltant com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles. La situació d'aquest monument és una fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc urbà, territorial i comarcal que li dóna suport. Al mateix temps, la relació entre aquest monument i l'espai físic on és situat ha establert un diàleg ambiental que al llarg del temps ha donat una gran entitat paisatgística, arquitectònica, emblemàtica i cultural a la població d’Alinyà.
 
La claraboia El caçador d’ocells
 
La claraboia, creada l’any 1928, està formada per tres grans plafons centrals, vuit laterals i vuit en els angles. Els vidres estan muntats damunt d’una carcassa de ferro de grans dimensions i reforçats per una graella emplomada. En el plafó central s’hi representa un caçador, el seu gos i un poble al fons. En els laterals i en el cantó més llarg hi ha representats ocells i isards, i en el cantó més curt, vaixells amb les veles al vent. Tot el conjunt està emmarcat per unes sanefes vegetals i unes altres de geomètriques. Malgrat el lamentable estat d’abandó de la casa, la claraboia estava força ben conservada fins fa uns anys, però recentment se n’han trencat molts vidres, principalment els de la part superior, on hi ha representada l’escena principal, i alguns de laterals. Xavier Nogués és un dels noms cabdals de l’art noucentista. Artista complet, va destacar com a dibuixant, pintor —de cavallet i mural—, gravador i figurinista, i té una important part de la seva obra dedicada al vidre, en forma de vasos decorats i també de vitralls, especialitat en què col·laborava amb l’especialista Ricard Crespo.
 
Pintures murals del Mas Les Farreres
 
¨Les pintures murals del Mas Les Farreres de Rellinars (Vallès Occidental). La col·lecció d’obres murals del Mas Les Farreres compta amb catorze pintures d’autoria desconeguda. Les pintures estan fetes amb la tècnica de tremp de cola sobre guix i reflecteixen diversos episodis locals relacionats amb la Guerra del Francès. Al seu valor artístic, més aviat popular que refinat i d’aspecte no pas professional, s’afegeix el valor documental com a testimoni gràfic d’aquell moment històric. Malgrat el deteriorat estat en què es troben els frescos, tenen prou importància per la seva qualitat artística i la seva significació com a testimoni documental. L’interès de les pintures ha estat reconegut des de la seva creació, com ho prova el fet que fossin copiades a les acaballes del segle XIX per Francesc Cuixart, segurament el pintor més destacat de la comarca del Bages aleshores, i divulgades sovint en el context de la bibliografia del fet històric que reflecteixen. A més, les pintures destaquen pel seu valor artístic i documental, ja que reflecteixen diversos episodis locals relacionats amb la Guerra del Francès.
 

El Govern unifica en una sola entitat el Consorci del Circuit de Catalunya i Circuits de Catalunya S.L.
 
El Govern ha ratificat reduir a una sola entitat el Consorci del Circuit de Catalunya i Circuits de Catalunya S.L. Aquesta decisió s’emmarca en la política del Govern de reducció i simplificació del sector públic que ja va engegar el 2011. La nova entitat mantindrà el nom d’una de les dues, Circuits de Catalunya S.L.
El Govern també ha autoritzat les bases que han de regir el funcionament de la societat mercantil Circuits de Catalunya, S.L, que serà l’única entitat que s’ocuparà de la gestió i explicació del circuit de Catalunya.