El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha anunciat al Parlament  que el Govern incorporarà “amb molta més força en el nostre relat a l’exterior” la denúncia “de la banalització del totalitarisme i el nazisme que massa sovint es practica a Espanya”. Segons el conseller,  “la comunitat internacional ha de saber que a l’Estat espanyol hi ha laxitud en denunciar unes pràctiques totalitàries que en d’altres països del nostre entorn comporten l’aplicació directe del Codi Penal”.

 

En una interpel·lació parlamentària sobre l’acció exterior del Govern, el conseller Homs ha advertit que “fer comparacions que no són desafortunades sinó intolerables del què representa un moviment pacífic, democràtic com el que està plantejat a Catalunya amb altres moviments que no són ni pacífics ni democràtics sinó que són el nazisme i són expressions totalitàries,  és del tot inaceptable”. En aquest sentit, Homs ha insistit que  “volem que Catalunya estigui clarament i sense matisos al costat dels països democràtics que condemnen sense pal·liatius el totalitarisme i el nazisme, i també el seu ús banal i frívol. En aquest terreny no hi pot haver espai ni per la broma, ni per les metàfores, ni per les comparacions desafortunades”.

 

El conseller ha emmarcat aquest anunci en l'exposició de la tasca impulsada del Govern en l’àmbit de l’acció exterior  que passa per  la primera Llei de l’Acció Exterior de Catalunya, aprovada pel Consell Executiu el passat 27 d’agost,  amb la qual es “vol donar la màxima potencialitat a l’acció exterior”.  El portaveu també ha subratllat la “importància” que tenen les delegacions i oficines del Govern a l’exterior i per això s’ha mostrat convençut que “cal reforçar-ne el paper institucional”.  També ha explicat que el Govern manté i reforça una “potent xarxa de contactes” entre els quals s’hi troba el conjunt del cos consular i nombrosos interlocutors d’altres governs i organismes internacionals i ho ha il·lustrat detallant que el president de la Generalitat ha mantingut , fins el mes de setembre d’enguany, un total de 225 entrevistes  amb representants internacionals de tot ordre i nivell.  En aquest punt també ha citat l’intensificació de l’estratègia comunicativa ja engegada amb el programa Eugeni Xammar o el DIPLOCAT.

 

És per això que el conseller ha manifestat que l’executiu està bastint “un projecte molt sòlid” d’acció exterior que incorpora “un relat propi” que és el que es deriva de les prioritats del Parlament català. Això, segons el conseller, és “el compromís inequívoc amb la democràcia, la llibertat, la igualtat d’oportunitats i tot el conjunt de drets i principis rectors recollits  a l’article 4 de l’Estatut”, “la projecció internacional dels nostres interessos econòmics, col·lectius i la protecció dels nostres conciutadans i els seus drets” i la “defensa de la nostra dimensió col·lectiva com a nació en el marc europeu”.

 

També durant la seva intervenció, el conseller Homs ha reiterat a més que el català “des de sempre, hem estat un poble obert al món” i que, “malgrat els moments  complicats que vivim actualment”, hi ha dades que il·lustren la capacitat i la vocació internacional del país. Ho ha exemplificat recordant, per exemple, que Catalunya és amb diferència la comunitat més exportadora de tot l’estat;  que és la segona regió europea que ha rebut més inversió estrangera durant el primer semestre del 2013;  també que durant aquest temps – i en el camp del turisme- ha augmentat l’arribada d’estrangers,  o, en l’àmbit de la recerca i innovació, que el 60% dels ajuts concedits pel Consell Europeu de Recerca per tot l’Estat arriben a Catalunya.