Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

La nova política pesquera europea discrimina la pesca mediterrània

query_builder   25 octubre 2013 09:18

event_note Nota de premsa

La nova política pesquera europea discrimina la pesca mediterrània

 
Pelegrí: “Reivindiquem el nostre paper responsable en la pesca i el mar, però Europa castiga els països del sud i discrimina les pesqueries mediterrànies”
 
El conseller expressa la decepció i preocupació davant l’impacte que pot suposar per al sector, i demana als altres territoris i al Ministeri sumar esforços per defensar el sector de la pesca mediterrània
 
“Tenim la força que tenim, però continuarem defensant els interessos del sector i insistirem davant la tríada de Brussel·les, del Ministeri i de totes les instàncies al nostre abast que la definició acordada ahir pel Parlament Europeu deixa fora el 65,80% de la flota catalana i el 70,68% dels llocs de treball directe del sector pesquer català”, ha assenyalat Pelegrí
 
El passat  23 d’octubre, el Ple del Parlament Europeu va aprovar les esmenes al nou Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP). S’han debatut més de 600 esmenes a la proposta de Reglament presentada per la comissària Damanaki.
 
El conseller Josep Maria Pelegrí ha assenyalat que “tot i que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural  celebra algunes de les mesures adoptades pel Parlament, ens preocupa greument la definició de flota costera adoptada (small-scale coastal fishing) o la incertesa en relació amb l’aplicació final de les ajudes a la paralització temporal i definitiva d’embarcacions”.
 
“La definició de pesca costera adoptada (pesca realitzada per embarcacions de menys de 12 metres d’eslora que no utilitzin arts d’arrossegament definits al quadre 3 de l’annex I del Reglament (EC) No 26/2004) deixa fora les modalitats d’encerclament, arrossegament, dragues i sonseres, amb independència de l’eslora, i les embarcacions de tremalls, palangre i nanses de més de 12 metres d’eslora. Això afecta greument la flota costera catalana, que es caracteritza majoritàriament per ser una flota litoral, de marees diàries, gestionada per empreses familiars i PIME, arrelada al territori i que aporta un producte fresc del dia, producte de proximitat, de gran qualitat” ha assenyalat el conseller Pelegrí.
 
La definició acordada pel Parlament europeu deixa fora, per tant, el 65,80% de la flota catalana, que representa el 96,47% de les captures en pes i el 92,71% de les recaptacions generades per la primera venda a les llotges catalanes. A més, aquesta flota exclosa representa el 70,68% dels llocs de treball directe del sector pesquer català (armadors i mariners).
 
La definició de pesca costera adoptada tindrà dues conseqüències directes. D’una banda, reduirà els fons europeus destinats a Catalunya, i, de l’altra, reduirà l’accés de les embarcacions catalanes a ajudes per a la diversificació, la substitució de motors, l’accés de joves al sector, etc.
 
Segons el conseller, Catalunya continuarà defensant que les negociacions en tríada incorporin la nostra flota litoral i estableixin una segmentació de la flota europea que diferenciï la flota litoral o de bajura que realitza jornades de pesca de menys de 24 hores en aigües del calador proper, i aporta diàriament a les nostres llotges un producte fresc de proximitat i gran qualitat.
 
En relació amb el futur de les subvencions a la parada temporal i definitiva, el text acordat pel Parlament Europeu deixa algunes incògnites i possibilitats d’interpretació que preocupen l’Administració catalana. En aquest sentit, la proposta del Parlament no incorpora explícitament les vedes realitzades en el marc dels plans de gestió adoptats d’acord amb el Reglament de pesca del Mediterrani, a diferència dels plans plurianuals de les pesqueries atlàntiques que sí que estan reconeguts.
 
D’altra banda, la proposta exclou les embarcacions de fusta de l’accés a les ajudes a la paralització definitiva quan precisament aquestes embarcacions han permès l’enfonsament substitutori de desballestament amb el doble objectiu de reduir la capacitat de flota i crear biòtops de producció en les zones adequades. Aquests matisos s’hauran d’aclarir en les negociacions que properament iniciaran en tríada el Parlament Europeu, el Consell de Ministres i la Comissió.
 
Pel que fa a altres aspectes, es considera positiu l’establiment d’ajudes a la diversificació del sector pesquer de manera complementària a l’activitat de pesca, i no per reconvertir el sector cap a altres activitats com pretenia la comissària. També es valora l’increment del finançament per a la investigació, la recol·lecció de dades i el control, o la incorporació de noves ajudes per implementar models de cogestió pesquera. El Departament també considera adient que el Parlament hagi recuperat les ajudes a la transformació i comercialització dels productes de la pesca i l’aqüicultura, i les inversions en les llotges i els ports de desembarcament que havien quedat excloses en la proposta de la Comissió.
 
El conseller ha assenyalat que “el Departament continuarà treballant perquè les pesqueries catalanes, i les del Mediterrani en el seu conjunt, estiguin recollides en el reglament final que haurà de permetre al sector català adaptar-se als grans reptes que preveu la futura Política Pesquera Comuna”.