La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ha afirmat sobre la Lomce que “hi ha una pressa molt alta en implantar la llei del PP” i que “avui hem d’aconseguir que s’aturi i que es replantegi el conjunt de la llei”. Rigau ha afegit que “sotmetre el sistema educatiu a un estrès, després del període de mesures d’austeritat en què el mateix govern central ens ha obligat a fer a totes les comunitats i a Catalunya de manera especial, seria un dels grans disbarats més enllà de l’orientació ideològica i de la invasió competencial”. La titular d’Ensenyament ha fet aquestes declaracions durant una roda de premsa conjunta amb els consellers d'Educació del País Basc, Andalusia, Astúries i Canàries abans de participar en la Comissió General de Comunitats Autònomes al Senat per mostrar el rebuig del Govern a la Lomce.

 

La consellera d’Ensenyament ha destacat que “estem convençuts que l’experiència de la Loce, que va fer que el Partit Popular dissenyés una llei però no la pogués implantar perquè hi ha haver canvi de govern, planeja sobre el senat i el congrés” i que “planeja sobre les instàncies del Partit Popular la por a tenir una llei aprovada que no pugui ser implantada, per això força la realitat del sistema educatiu a fer-ho en dos anys”.  Així mateix, ha subratllat que el fet de voler-la implantar en dos anys “situa els interessos del partit per sobre dels interessos generals  de l’educació”.

 

Irene Rigau ha explicat que “volem posar de manifest, en aquesta última possibilitat que tenim, que aquesta llei representa una involució competencial molt important que ens situaria trenta anys enrere, que ens faria córrer un carrer i un camí en contra del que hem construït a partir de les competències estatutàries i que és un model que representa aquest nou model estat tan recentralitzat que va dissenyant el PP”. També ha assenyalat que “cal que s’adeqüi aquesta llei a les previsions estatutàries de les comunitats” i que “des de Catalunya, a més, hem de posar novament de manifest que alterar el model lingüístic que forma part del patrimoni pedagògic i polític del país, és evidentment una alteració que el país no vol ni pot ni assumirà”.

 

També ha recordat, sobre la qüestió econòmica, que quan es preveia que la reforma fos assumida en tres anys, “el consell escolar deia en el seu informe que mereixia especial atenció aquesta previsió perquè considerava que la memòria econòmica que havia lliurat el govern demostrava la insuficiència de les dotacions, i ara el text s’ha convertit en una nova cargolada, no en tres exercicis pressupostaris, sinó en dos”.