La Comissió Interdepartamental d’Ecodisseny ha quedat formalment constituïda aquest matí, un cop celebrada la primera trobada de l’organisme, encarregat de coordinar l'actuació de la Generalitat en l'àmbit de l’ecodisseny, definir les actuacions interdepartamentals prioritàries en aquesta matèria, i donar suport en l’aplicació, el seguiment i l’avaluació de les actuacions de l’Estratègia Catalana de l’Ecodisseny (Ecodiscat 2012-2015). Així ho va establir el Govern a través d’un Acord el passat mes de juliol.

 

L’Ecodiscat és un programa del Departament de Territori i Sostenibilitat emmarcat en l’Estratègia Europa 2020 per a una economia intel·ligent, sostenible i integradora, i en l’Estratègia Catalunya 2020 (EACAT 2020), de recuperació econòmica, millora de la competitivitat i increment de l’ocupació. La participació de conselleries competents en matèria d’empresa, habitatge, transport, recerca, economia, contractació pública, agricultura, energia, noves tecnologies de la comunicació, ensenyament i cultura esdevé clau per extreure’n el màxim profit.

 

La producció i el consum de productes i serveis sostenibles és una realitat que forma part de les estratègies de qualsevol empresa o societat  amb voluntat de permanència i de millora de la competitivitat, cercant una disminució de costos i un increment en la qualitat dels productes i dels serveis oferts, millorant, alhora, el seu comportament ambiental. Avui dia, per configurar el valor real d’una empresa o del servei que ofereix ja no n’hi ha prou amb analitzar el compte de resultats. Als criteris econòmics s’hi afegeixen els socials i els ambientals. La sostenibilitat no és un fenomen que es pugui segregar. No s’assoleix únicament millorant la producció -a través, per exemple, de la innovació per incrementar els beneficis econòmics-, ni millorant i controlant adequadament els aspectes ambientals de les activitats i l’eficiència amb l’ús dels recursos naturals, ni facilitant la integració dels aspectes socials rellevants a les polítiques empresarials. La sostenibilitat s’assoleix, necessàriament, contemplant aquests tres aspectes d’una forma integrada, sobretot amb l’objectiu de permanència en el temps.

 

El paradigma d’empresa o servei sostenible seria el d’aquella empresa que obté beneficis econòmics dissenyant productes i serveis que milloren la qualitat de vida dels seus clients, treballadors, proveïdors, i comunitats locals, aportant d’aquesta manera valor per a la societat a la que pertany, i tot això amb el màxim respecte pel medi ambient i la salut de les persones. Per incentivar-ho, el Govern de la Generalitat disposa de diferents polítiques i instruments que cal potenciar. Bona part d’ells, possiblement els més transversals, recauen sobre el Departament de Territori i Sostenibilitat, però no és menys cert que bona part dels Departaments disposen de programes estratègics en matèria d’innovació i competitivitat que incideixen en diferents sectors econòmics del país.

 

Partint d’aquesta premisa, la Comissió ha identificat diferents punts focals que s’aniran desenvolupant en comú per tal d’establir sinergies. És el cas de:

 

 

 

 

Una de les eines fonamentals de l’administració per al desenvolupament de l’estratègia catalana de l’Ecodisseny és la compra o contractació pública. La Direcció General de Qualitat Ambiental treballa amb el Departament de Presidència i la Comissió Central de Subministrament per a l’ambientalització de les licitacions públiques. És el que es coneix com a  compra pública verda, per a productes de paper, serveis de neteja, material d’oficina, vehicles, tòners i tintes, mobiliari d’oficina, maquinari digital, etc. Com a exemple, la inclusió, fa uns anys, en els plecs de contractació dels serveis de neteja municipal de tecnologies de vehicles menys contaminants i menys sorollosos ha fet que Catalunya hagi estat pionera en la fabricació de vehicles i maquinària amb gas natural i elèctrica per a aquesta tipologia de servei. El mateix passa amb les flotes de vehicles de transport públic urbans, on empreses com TMB disposen de més 400 vehicles amb gas natural.

 

La desgravació fiscal de l’impost de societats per a inversions en millores ambientals és una altra eina. S’han certificat ja prop de 6.500 desgravacions fiscals per aquest tipus d’inversions, per un import de 2.800 milions d’euros. Tot i que en els darrers anys ha augmentat el nombre de sol·licituds rebudes, s’ha detectat que la PIME no és prou coneixedora d’aquest avantatge. Per aquest motiu, el Departament de Territori i Sostenibilitat està organitzant jornades de difusió, conjuntament amb el Departament d’Empresa i Ocupació, a través d’ACCIÓ, pel territori.

 

També estan en funcionament els sistemes de gestió  ambiental i els sistemes d’ecoetiquetatge de productes i serveis: L’Ecolabel europea, el sistema de gestió EMAS i ISO 14.000 i ISO 14.006; i la certificació energètica ISO 50.000. Alhora, continua el foment de les millors tècniques disponibles i de l’eficiència energètica a les activitats.

 

El disseny de la gestió de la mobilitat sostenible és una altre exemple. La modificació dels criteris de descomptes del peatge on, fins fa dos anys era en funció del lloc on vivies i actualment els descomptes s’obtenen en funció de la contaminació i l’ocupació dels vehicles, és un altre exemple d’ecodissenyar l’ús d’una infraestructura.

 

En el mateix àmbit, enguany s’ha creat el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental per a flotes de vehicles que distingeix aquelles flotes que inclouen criteris ambientals en el disseny de la seva gestió i adquisició.