L’auditori del Palau de la Generalitat ha acollit aquesta tarda la inauguració de la tercera edició del col·loqui organitzat pel Memorial Democràtic, dedicat enguany a l’anàlisi històrica de la transició del franquisme a la democràcia i al debat sobre la vigència actual del seu model.
El secretari general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Lluís Bertran, ha presidit la sessió inaugural del III Col·loqui Internacional del Memorial Democràtic en un acte celebrat aquesta tarda a l'auditori del Palau de la Generalitat. La inauguració ha comptat amb la participació del director del Memorial Democràtic, Jordi Palau-Loverdos, i del president-relator del grup de treball sobre desaparicions forçades o involuntàries de l'ONU, Ariel Dulitzky, que ha pronunciat la conferència Transicions, amnisties i crims del passat.
El secretari general del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Lluís Bertran, ha incidit en la seva intervenció en els “passius” de la transició espanyola, que al seu parer “no va ser mai un pacte fonamentat en la reconciliació, la justícia i el perdó, sinó més aviat, com una simple evolució d’esdeveniments que va acabar fonamentat la nova democràcia sobre la base de l’oblit”. Bertran també ha lamentat no s’aprofités la transició per reformat l’essència de l’Estat: “alguns enteníem que amb la transició passaríem d’un estat extremadament centralista a un estat més plural i respectuós amb les seves diverses identitats nacionals. El que és cert és que sempre estem patint l’actitud recentralitzadora de l’Estat”.
Ariel Dulitzky, per la seva part, ha insistit en la necessitat de “justícia i reparació” en tots els processos transicionals d'abast internacional i en la importància d’arribar a la veritat en el cas de les desaparicions forçades. Segons el responsable de l’ONU, “les desaparicions forçades no són un error, són polítiques de terror perfectament executades per l’estat, i això és el que han aconseguit demostrar, en part, les comissions de la veritat". Avui dia “hi ha un consens ampli sobre el fet que les amnisties no són permisibles”, perquè, segons ha remarcat, “no es pot construir cap estat democràtic sobre la base de la negació dels drets de les víctimes i dels seus familiars”.
Revisió històrica i fòrum de debat
La tercera edició del Col·loqui Internacional del Memorial Democràtic es desenvolupa entre el 13 i el 15 de novembre al Museu d’Història de Catalunya i es focalitza en l’anàlisi i el debat al voltant de la transició del franquisme a la democràcia. La revisió històrica del període compta amb les aportacions de prestigiosos acadèmics provinents de diversos àmbits d’anàlisi, com ara els historiadors Álvaro Soto, Antoni Segura, Borja de Riquer i Jordi Maluquer; l’experta en polítiques de memòria, Josefina Cuesta; el periodista, Gregorio Morán, i els filòsofs Jordi Pigem i Francesc Torralba.
A més, el fòrum que organitza el Memorial Democràtic es proposa qüestionar la vigència del model de la Transició i amb aquest objectiu també adreça la mirada al context polític i social actual gràcies a les aportacions, entre d’altres, del periodista Francesc-Marc Álvaro, el politòleg Jaume López, l’historiador Joan M. Thomás i a una taula rodona moderada pel periodista Xavier Grasset amb els europarlamentaris Maria Badia, Santiago Fisas, Raül Romeva, Salvador Sedó, i Jordi Solé.
També han assistit a la inauguració del Col·loqui, el secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí; el delegat del Govern a Barcelona, Fernando Brea; el director general de Relacions Institucionals de Governació, Miquel Puig, i els membres del Consell Assessor del Memorial Democràtic, Antoni Segura i Borja de Riquer.
