El ple del Parlament acollirà aquesta setmana el debat a la totalitat del projecte de llei del pressupost de la Generalitat per al 2014 i del de mesures fiscals, administratives, financeres i dels sector públic. Es tracta dels pressupostos que marquen l’inici de la sortida de la recessió ja que preveuen un creixement de l’economia catalana del 0,9%. Tot i ser un creixement moderat, representa un canvi important respecte a l’evolució econòmica del 2013, que s’estima que serà d’un -1,1% en la seva mitjana anual.

 

A més a més, els pressupostos del 2014 situen la despesa departamental en 20.295 milions d’euros, un 0,2% més que l’exercici anterior. Aquest manteniment de la capacitat de despesa dels departaments va ser una de les prioritats en la confecció dels comptes, ja que la reducció dels recursos disponibles hagués comportat un deteriorament dels serveis públics essencials.

 

Els comptes del 2014 inclouen un conjunt de mesures per protegir l'estat del benestar, ajudar a la reactivació de l’economia i crear ocupació, entre les quals destaquen l’ampliació de l’oferta de places de Formació Professional o l’aposta per la recerca i la innovació. La despesa social també es consolida com a eix vertebrador dels pressupostos. Amb l’objectiu de protegir els col·lectius més perjudicats per la crisi, les polítiques de Salut, Ensenyament i Benestar Social, la Renda Mínima d’Inserció i el suport a les famílies en matèria d’habitatge concentren el 71,1% de la despesa disponible. I, si es tenen en compte tots els recursos destinats a finançar serveis bàsics (incloent-hi els departaments d’Interior i de Justícia) el percentatge s’eleva fins al 80,9%.

 

Cal recordar que aquests pressupostos no incorporen els deutes de l’Estat amb Catalunya, tot i que el Govern els continua reclamant.

 

El manteniment del nivell de despesa departamental obliga l’executiu català, els treballadors públics, i els ciutadans a fer un esforç per incrementar els ingressos públiques. Es tracta d’un exercici de corresponsabilitat que permetrà augmentar la recaptació un 2,3% respecte a la liquidació de l’any 2010.

 

Al marge del debat dels pressupostos i la votació de les esmenes presentades per l’oposició, el Parlament acollirà, com és habitual, la sessió de control al Govern on la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, detallarà els plans del Govern per fomentar l’ús de les llengües estrangeres a Catalunya. El passat mes de juliol, l’executiu va aprovar el Marc per al plurilingüisme, que té com a objectiu que el sistema educatiu garanteixi el domini del català, del castellà i de l’anglès i el coneixement d’altres llengües en acabar l’educació obligatòria.

 

La finalitat és aconseguir que l’any 2018 l’alumnat en acabar l’ESO sigui competent en llengua catalana, en llengua castellana i, com a mínim, en una llengua estrangera -prioritàriament l’anglès- i que un 75% hagi tingut l’opció de conèixer una altra llengua. Un altre objectiu és aconseguir que al final de l’ESO el percentatge d’alumnes que assoleixen el nivell B1 del marc europeu sigui superior al 50% en la primera llengua estrangera. “El nostre concepte d’èxit escolar i de lluita contra el fracàs escolar inclou el domini de l’anglès i d’una altra llengua estrangera”, va destacar la consellera en aquella ocasió. En aquesta línia, la setmana passada es va signar un acord de col·laboració entre el Govern i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per al foment i l’ús de llengües estrangeres, entre la ciutadania i, en especial, entre els infants i els joves. Durant l’acte el president de la Generalitat, Artur Mas, va subratllar que a “Catalunya s'ha de destacar en el coneixement de llengües estrangeres, com a tema d'Estat".

 

La consellera d’Ensenyament mostrarà el compromís del Govern amb l’aprenentatge de llengües com a resposta a una pregunta formulada per l’oposició. Rigau també respondrà una pregunta sobre les beques menjador, i una altra sobre l’estat de l’educació pública catalana.

Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, parlarà de la situació de l’ocupació a Lleida, la línia d’alta tensió Escatrón-La Secuita i el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, detallarà les perspectives dels fons FEADER i analitzarà la situació de la fauna salvatge en relació a les explotacions agràries. També participaran a la sessió de control al Govern el conseller de Justícia, Germà Gordó, que respondrà una pregunta sobre les pagues extraordinàries dels treballadors de Justícia; i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que parlarà de la situació de l’habitatge públic.

 

Un cop acabada la sessió de control al Govern, s’iniciarà la sessió de control al president de la Generalitat, Artur Mas, prevista pels volts de les 10h.