El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, ha inaugurat, avui, a Lleida, l’Assemblea General Ordinària d’Actel.

 

Josep Maria Pelegrí ha obert la seva intervenció felicitant l’entitat per la seva “emprenedoria demostrada en el seu nou Pla Estratègic 2013-2017 i l’ambició de voler convertir-vos en un referent del sector agroalimentari a Catalunya. És important definir i decidir què volem, així com aprofitar les oportunitats de la situació i explotar els nostres actius, que són molts. De fet, aquesta filosofia és la que us ha permès augmentar la vostra facturació anual i convertir-vos en un gran grup organitzat de cooperatives, un grup fort, amb capacitat d’elecció i capacitat de generar riquesa al país”.

 

Tot seguit, Pelegrí ha remarcat també la importància de la internacionalització. Així, ha afirmat que les exportacions podrien suposar el 40 per cent de la facturació del sector alimentari abans del 2020 si es manté el ritme de creixement en vendes a l’exterior del 10% anual que es registra des de 2010, i que per a aconseguir-ho cal créixer en valor, augmentar la competitivitat, apostar per la innovació, i aprofitar les aliances amb la gastronomia, l’impuls de la Dieta Mediterrània i el turisme.

 

El conseller ha volgut constatar que “hi ha un potencial de creixement real, especialment en els tercers països; de mica en mica el sector va reduint el pes específic dels països de la UE (68% de les exportacions) per a obrir negoci a Llatinoamèrica, Àsia i Orient Mitjà”. En aquest sentit, com ha recordat, cal tenir en compte que l’exportació suposa el 28,5% del total en vendes del sector alimentari, que la balança de creixement no para de créixer, l’exportació va augmentar un 14,5% el 2012 i l’augment supera el 45% si es compara amb el del 2009, i que les vendes de la indústria dels aliments, sense l’impuls exportador, haurien caigut a nivells del 2006.

 

En aquest punt, Josep Maria Pelegrí ha volgut referir-se al que considera “dues oportunitats a favor per potenciar aquesta exportació i internacionalització”, com són el certamen Alimentària 2014, presentat la setmana passada, que representa “un instrument eficaç per a facilitar l’accés a nous mercats i que mirarà a l’exterior més que mai”, i el suport comunitari al Corredor ferroviari Mediterrani. En aquest sentit, el conseller ha subratllat que “el sentit comú europeu s’ha imposat als entrebancs per a impulsar el corredor ferroviari del Mediterrani”, projecte al qual el Parlament Europeu ha donat llum verd definitiu aquesta setmana.

 

Amb tot plegat, Pelegrí ha insistit que “el futur del sector està en l’exportació, la qual, amb els números a la mà, està assegurant la bona marxa del sector agroalimentari, i la bona marxa del nostre sector es tradueix en una recuperació més ràpida de l’economia del país. I no només això, sinó que també esdevenim un dels sectors que demostren que anem cap a un nou model productiu i que les coses no van tant malament com semblen”. En aquesta línia, el conseller ha apuntat que, segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, si de la composició del PIB es restés l’impacte negatiu de la construcció, el creixement econòmic seria semblant al d’abans de la crisi; “i això és gràcies a sectors com el nostre, que ha tingut una gran capacitat de reacció i ha estat capaç de millorar la competitivitat i d’incrementar les exportacions. Nosaltres som la indústria més important a Catalunya en termes d’ocupació, xifra de negoci, valor afegit brut a preus bàsics, etcètera; aquesta gran capacitat de reacció ha permès millorar la balança per compte corrent i estabilitzar la nostra economia després d’una llarga recessió. A més, si aquí hi sumem la contenció del dèficit públic que estem fent des de la Generalitat i el sanejament de la banca, s’entén una mica més l’onada de renovada confiança dels mercats financers cap a l’Estat espanyol, que es reflecteix en la reducció de la prima de risc i en la pujada de la borsa”.

 

No obstant això, Josep Maria Pelegrí ha alertat que, “tot i així, la millora de la situació no ha de fer abaixar la guàrdia ni un moment, al contrari. La nostra economia és summament fràgil, com a conseqüència de l’enorme deute públic i privat i per l’elevada taxa d’atur. I és per això que ara més que mai cal apostar per aquest canvi de model productiu, i encarar-lo amb profunditat i adoptant mesures encertades. El model que necessita l’economia catalana només pot sorgir d’una política intel·ligent i decidida de foment de la innovació i de la investigació, vinculant empresa i centres de recerca; de col·laboració entre el sector públic i el privat; de suport als emprenedors; i per a aconseguir productes i serveis competitius de més valor afegit i adaptats a un mercat mundial; aspectes tots ells que des del Departament treballem intensament, a través del Pla estratègic de Recerca, Innovació i Transferència Agroalimentària, del Pla de Cooperatives, del Codi de Bones pràctiques, etcètera”.

 

Finalment, el conseller ha volgut tancar la seva intervenció parlant de la nova Política Agrària Comuna  (PAC), que ja ha obtingut llum verd amb l’acord conjunt del trílog Comissió, Consell i Parlament europeus, un acord amb el qual s’obre dos fronts a treballar en paral·lel: d’una banda, l’elaboració de reglaments i actes delegats per part de la Comissió per a concretar l’aplicació de la nova etapa, i de l’altra com s’aplica a l’Estat i com aquest farà la transposició. I, com ha reiterat Josep Maria Pelegrí, l’Estat espanyol ha optat per un model que es fonamenta en dos principis polítics previs: que cap comunitat autònoma no variï significativament la seva participació sobre el total respecte al període anterior, i que no es produeixi traspassaments notables entre sectors productius. En aquest Pelegrí, ha volgut fer palès que “partint d’aquest dos principis podria haver optat per diversos models d’aplicació, com per exemple l’alemany, però l’Estat ha decidit aplicar un dels sistemes més complicats de tota la Unió Europea i més conservador en el sentit que consolida models passats deixant fora grans extensions de vinya i fruites”. I és que el sistema del MAGRAMA és fer una aplicació única a nivell de tot l’Estat en base a definir unes comarques teòriques que a la vegada es divideixen fins en quatre estrats, i després fer una aplicació de convergència persona a persona dins de cada estrat per a arribar a un resultat final que serà l’import de la seva PAC.

 

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.