El Govern ha aprovat la creació del grup de treball que actualitzarà el document preliminar de bases de l’Acord Nacional per a la Cultura. El grup, presidit per la secretària general del Departament de Cultura, està format per representants dels diferents grups parlamentaris, del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya. En un termini màxim de sis mesos, el grup de treball analitzarà el text per proposar les esmenes i millores que cregui convenients. El text consensuat es farà arribar al Parlament per al seu debat i aprovació.

 

El Govern té la voluntat de consensuar un text final de l’Acord Nacional de la Cultura, que ha esdevenir un marc de trobada que reculli els elements imprescindibles que caracteritzen la cultura del nostre país i els eixos que haurien d’orientar l’acció de govern en els propers anys.

 

La primera versió de les bases per a l’Acord Nacional de la Cultura va ser redactada pel Departament de Cultura l’any 2011 i posteriorment va ser tramés als grups parlamentaris i a les entitats representatives dels ens locals per tal que hi fessin aportacions. El novembre de 2012 el Departament de Cultura va portar el text elaborat fins aleshores al Parlament de Catalunya. En les circumstàncies actuals, el Departament de Cultura ha efectuat una revisió amb profunditat d’aquell text, per tal que se sotmeti ara novament a anàlisi i debat.

  

El Grup de treball serà presidit per la secretària general del Departament de Cultura i estarà format per:

 

 

La idea del pacte és una de les característiques de la societat catalana. El pactisme català es fonamenta en la convicció del beneficis col·lectius que generen els grans acords entre el Govern i la societat, o la societat i el Govern, per tal d’afrontar els grans reptes socials i fer avançar el país.

 

Treballar des del pacte i l’acord és especialment indicat en l’àmbit de la cultura nacional. Un àmbit social que es desplega des de l’aportació de cada ciutadà, des de la convicció de la societat civil i des de la iniciativa privada; i, no cal dir, que es desplega també a través de les polítiques adoptades per les administracions públiques per delegació democràtica de la societat.

 

En l’àmbit cultural, la vindicació de les polítiques de pacte i acord han estat permanents al llarg de tot el segle XX, en els moments fundacionals de la Mancomunitat, en l’esclat frustrat de la República del 1931 i ens els primers anys de la represa democràtica dels anys 80 del segle passat.

 

El precedent més immediat va ser el Pacte Cultural, signat el 14 d’octubre de l’any 1985 entre els representants de les institucions catalanes, la Generalitat, les diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i les associacions municipalistes, Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. 

Han passat pràcticament trenta anys i, òbviament, la cultura del país ha consolidat alguns del seus fonaments més bàsics. No cal dir, a més, que les darreres tres dècades han suposat canvis profunds en l’entorn social, polític, tecnològic, econòmic i global que, òbviament, han afectat i afectaran encara més la cultura catalana i les maneres de crear-la, produir-la, difondre-la i consumir-la.  

 

S’imposa, doncs, la necessitat d’un nou Acord Nacional per a la Cultura. Un Acord Nacional que permeti l’associació en un projecte àmpliament compartit entre administracions, entitats i el sector cultural en general per garantir una Catalunya el més culta possible en aquest context de canvis polítics i globals extraordinaris que estem vivint.