Direcció General de Comunicació

#45

Catalunya s'aproxima a l'equilibri en la balança comercial agropecuària

query_builder   5 desembre 2013 20:52

event_note Nota de premsa

#45

Catalunya s'aproxima a l'equilibri en la balança comercial agropecuària

Inforgrafia

Cap a la desaparició del dèficit comercial agroalimentari
L’economia catalana és oberta a l’exterior i té una forta vocació exportadora, cosa que es fa especialment evident si ens fixem en el  sector agroalimentari, on la balança comercial ha tingut una evolució positiva els darrers anys. És a dir, les exportacions han anat augmentant, mentre les importacions s’han anat reduint, tot apropant-se a l’equilibri.  
Un fet especialment notable si tenim en compte les circumstàncies en què s’ha produït. En primer lloc, el context de crisi generalitzada que ha tenallat bona part dels mercats i que, per tant, ha pressionat a la baixa les comandes. En segon lloc, la peculiar estructura del sector agroalimentari català, que té la ramaderia com a
segment principal de la producció agrària. Aquest fet imposa una forta dependència de les importacions de cereal, per tal de garantir l’alimentació animal.  
A més a més, el dèficit d’infraestructures (ports, ferrocarrils) no afavoreix la capacitat exportadora de l’economia catalana.  
A tot plegat cal afegir les dificultats per obtenir finançament, derivades de la restricció de crèdit.
Tal i com es pot veure a la infografia, comparant el període gener-setembre d’enguany amb el de l’any passat, la taxa de cobertura s ’ha incrementat gairebé vuit punts i que s’acosta al 100%, que seria el punt d’equilibri, ja que s’han fet exportacions per valor de 5.993M d’euros, mentre que les importacions s’han situat en 6.361M d’euros.


El comportament de la balança comercial en els darrers anys
Des de l’any 2008, que convencionalment s’assenyala com el de l’inici de la crisi econòmica, la progressió de la taxa de cobertura del sector agroalimentari ha estat constant i sostinguda. Al llarg d’aquests darrers exercicis, la taxa s’ha incrementat gairebé vint-i-vuit punts. Si fem la comparació amb l’any 1995, a l’inici d’un període expansiu, l’augment és de cinquanta punts. I si considerem només els tres darrers anys descobrirem que ha crescut quinze punts.

Quins són els factors que expliquen aquest fenomen?
•    La davallada de les importacions, que s’ha mantingut des del 2009, tot i un lleu repunt el 2012.
•    La fermesa en el creixement del ritme de l’exportació (un 48% en el període 2009-2012), afavorit per la millora de la competitivitat dels nostres productes i per l’obertura de nous mercats per part de les empreses catalanes.
•    L’aparició en escena de mercats emergents amb cert poder adquisitiu, com els Emirats Àrabs, grans compradors dels farratges que es produeixen a les Terres de Ponent.


Els nostres mercats Els principals socis comercials de Catalunya són els del nostre entorn immediat: els països de la Unió Europea, on hi va destinat el 69% de les nostres expedicions de mercaderies. Dels dinou estats que reben més exportacions procedents de Catalunya, nou són membres de la UE. Per a trobar el primer client de fora de la Unió hem de davallar fins el setè lloc, en el qual hi figura Rússia, un dels mercats emergents per a les produccions catalanes, conjuntament amb la Xina i Mèxic.  El client número u és tradicionalment França, tant per raons de proximitat geogràfica com de coneixement de la nostra oferta.

 

COMERÇ EXTERIOR AGROALIMENTARI (acumulat gener-setembre 2013)
Catalunya respecte el món
PAÍS EXPORTACIONS (milers d'euros)
França 1.346.828,10 (22,47%)
Itàlia 591.716,51 (9,87%)
Alemanya 546.344,52 (9,12%)
Portugal 360.943,46 (6,02%)
Regne Unit 283.061,31 (4,72%)
Països Baixos 177.703,57 (2,96%)
Rússia 174.424,13 (2,91%)
Bèlgica 158.185,61 (2,64%)
Estats Units 153.219,93 (2,56%)
Japó 127.806,49 (2,13%)
Emirats Àrabs 125.923,94 (2,10%)
Polònia 122.448,48 (2,04%)
Algèria 95.598,31 (1,60%)
Xina 88.260,97 (1,47%)
Grècia 83.977,46 (1,40%)
Andorra 80.794,46 (1,35%)
Suïssa 76.420,54 (1,28%)
Aràbia Saudita 71.165,03 (1,19%)
Mèxic 68.814,51 (1,15%)
Altres 1.259.941,91 (21,02%)
UE-28 4.135.859,99 (69,00%)
Resta del món 1.857.719,24 (31,00%)
Total 5.993.579,23 (100,00%)

Per què els productes agroalimentaris catalans tenen una presència creixent en els mercats internacionals?


•    La qualitat mitjana és elevada, sovint reconeguda amb distintius
•    diferenciadors (denominacions d’origen, indicacions geogràfiques, marques de qualitat...)
•    La relació qualitat/preu és bona i afavoreix el consum de productes de bon nivell.
•    El gran nombre de turistes que rep Catalunya cada any coneix i reconeix les nostres produccions; les ha tastades i s’hi ha avesat.
•    Els nostres productes són presents en fires i certàmens internacionals, en els quals reben reconeixements a la seva qualitat (vins i caves, per exemple).
•    La cuina catalana i els seus representants més qualificats són reconeguts arreu, com ho prova la recent assignació d’estrelles Michelin. Hi ha una iniciativa per aconseguir el reconeixement de la cuina catalana com a patrimoni immaterial de la humanitat per part dela UNESCO.
Els nostres productes són valorats com a ingredients imprescindibles de la dieta mediterrània.

NOTA: La font de les xifres que s’han utilitzat per a elaborar aquesta nota és Datacomex, la
base de dades de la Secretaría de Estado de Comercio, del Ministerio de Economía y
Competitividad. S’han pres com a referència els capítols 1 a 24 del TARIC (aranzel duaner
comú de la Unió Europea), que corresponen als propis del sector agroalimentari

1  

Fitxers adjunts

Infografia en PDF

Infografia en PDF
PDF | 458