Delegació a Girona

La vicepresidenta inaugura l'exposició "Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per la llibertat" a Girona

query_builder   3 desembre 2013 21:28

event_note Nota de premsa

La vicepresidenta inaugura l'exposició "Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per la llibertat" a Girona

A través d’objectes, fotografies i filmacions particulars, la mostra dóna a conèixer la dimensió humana i més personal del polític, que va dedicar la vida al recobrament dels drets nacionals de Catalunya i a la salvaguarda dels valors cristians, de justícia social i de democràcia. L’exposició es podrà visitar al Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona fins al 31 de desembre.
Expo
La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, ha inaugurat l’exposició itinerant "Manuel Carrasco i Formiguera, una vida per la llibertat", al Centre Cívic Barri Vell-Mercadal de Girona. La mostra pretén recordar no només la seva trajectòria política i personal, sinó també refermar la vigència del seu discurs, basat en el compromís amb el país i amb els seus valors, en el 75è aniversari del seu afusellament.
 
Durant la seva intervenció, la vicepresidenta, Joana Ortega, ha recordat que aquesta exposició permet descobrir l’home polític, el pensador i també el seu caràcter familiar. “És un exemple de lluita per les seves conviccions. Tots portem la seva figura ben endins. És un humanista del segle XX”, ha dit. 
 
També han assistit a la inauguració l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont; l’expresident del Parlament de Catalunya Joan Rigol; el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús; el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada; el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos; la directora dels Serveis Territorials de Governació a Girona, Isabel Muradàs; el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, i els fills de Manuel Carrasco i Formiguera, Raimon i Rosa Maria Carrasco.
 
L’exposició, que és itinerant, arriba a Girona amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat i es podrà visitar al Centre Cívic Barri Vell-Mercadal fins al 31 de desembre. A través d’objectes, fotografies i filmacions particulars, la mostra dóna a conèixer la dimensió humana i més personal del polític, i fa palesa la importància de la seva dona i la seva família en el seu itinerari. També inclou un bust de Carrasco i Formiguera obra d’un artista gironí.
 
Es tracta d’un homenatge a la figura del polític i advocat afusellat per l’exèrcit franquista a Burgos el 9 d’abril de 1938. Produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i amb Quim Torra com a comissari, l’exposició repassa la trajectòria política i humana de Carrasco i Formiguera. Advocat de formació, home de família, ciutadà compromès i polític de conviccions, va dedicar la vida al recobrament dels drets nacionals de Catalunya i a la salvaguarda dels valors cristians, de justícia social i de democràcia. La lluita pels grans ideals de pàtria, llibertat i fe li van procurar tres consells de guerra, dues denúncies militars, una sanció governativa i una sentència de mort.
Polític catalanista i defensor de les llibertats
Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 - Burgos, 1938) és un dels màxims exponents del nacionalisme català d’arrel cristiana de la primera meitat del segle XX. Va militar a Acció Catalana i a Unió Democràtica de Catalunya, formacions polítiques des de les quals va defensar el catalanisme i la legalitat republicana. Fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1920, després d’haver-se presentat a les eleccions municipals com a independent per la Lliga. Va ser represaliat per Primo de Rivera per la seva oposició a la dictadura.
 
Amb l’adveniment de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, Carrasco i Formiguera va entrar a formar part del govern presidit per Francesc Macià, com a conseller de Sanitat i Beneficiència. Diputat, després, a les Corts Constituents de la República, va defensar aferrissadament l’Estatut de Núria aprovat a Catalunya. El règim franquista va executar-lo el 9 d’abril de 1938, després de ser condemnat en un judici sumaríssim per un tribunal militar.