• El conseller qualifica la commemoració de “projecte eminentment de país” i “obert” que vol implicar “les principals institucions”
  • Homs ha destacat també que el pressupost dels actes està molt “ajustat” però que és “suficient” per oferir al país “una commemoració a l’alçada de l’efemèride”
  • El titular de la Presidència veu en la celebració dels tres-centè aniversari de la Guerra de Successió “una oportunitat única per repensar el nostre futur col·lectiu”
El conseller durant la intervenció al Parlament
El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha convidat avui a fer una interpretació dels actes programats per la Generalitat per commemorar el tres-centè aniversari dels fets de la Guerra de Successió, “sense vencedors ni vençuts, per convertir-lo en un projecte col·lectiu amb voluntat que mai més calgui parlar en aquests termes". Homs ha manllevat aquestes paraules de la historiadora de la Universitat de Notre Dame, Erika Doss, quan parlava de monuments commemoratius i deia que “els vencedors de la història eren els principals objectes de commemoració per part (...) de la cultura pública. Però els monuments actuals cada vegada se centren més en les víctimes de la història”.
 
El portaveu del Govern, acompanyat pel comissari del Tricentenari, Miquel Calçada, ha comparegut a petició pròpia a la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament de Catalunya on ha detallat els actes previstos per commemorar els fets del 1714. Homs ha explicat que les diferents activitats programades que pretenen “recordar la nostra història”, uns fets que “defineixen el que som avui i condicionen, en la mateixa mesura, el que podem ser en el futur”. “És una oportunitat única per repensar el nostre futur col·lectiu en un context de gran efervescència social”, ha subratllat, i per això la Generalitat ha volgut donar “un gir conceptual” a la commemoració que “ens enfoca” cap a aquest futur.
 
A més, la commemoració “vol implicar de manera activa no només els departaments de la Generalitat, sinó les principals institucions del país”, ja que és un programa “obert”. “És un projecte eminentment de país”, ha destacat, tot incidint en què “la memòria és un dels drets fonamentals que tenim com a poble”. Un dret que, de vegades, “se’ns ha negat i del qual, en cap cas, estem disposats a dimitir del seu exercici.”
 
En aquest sentit, Homs ha recordat que una vegada reconstituït el Parlament de Catalunya l’any 1980, la primera llei que va promulgar va ser la de “declarar l’Onze de Setembre com a Festa Nacional de Catalunya” per unanimitat. Una festa que l’any 2006 l’Estatut reconeixia com “un dels símbols de Catalunya, juntament amb l’himne i la senyera”. De fet, la Generalitat, “tal com fan totes les institucions del món”, commemora els esdeveniments rellevants que formen part del “patrimoni col·lectiu del país i els seus ciutadans”.
 
Un punt d’inflexió
 
El titular de la Presidència ha recordat els quatre pilars dels actes del Tricentenari: commemoració, reimaginar, cohesionar i projectar Catalunya. Homs ha assenyalat que el Tricentenari s’ha enfocat com “una oportunitat per posar de relleu les coses que s’estan fent bé a Catalunya”, amb uns “plantejaments de futur, d’innovació i de creativitat”. “Un veritable punt d’inflexió en les maneres que té un país de commemorar uns fets passats” ha reblat.
 
Els actes del Tricentenari organitzats per la Generalitat s’han dissenyat des de “la contenció i l’austeritat”, amb uns pressupostos “molt ajustats” però “suficients per oferir al país una commemoració a l’alçada de l’efemèride i de l’encàrrec del Parlament”. El conseller ha afegit, a més, que la creació de la Comissió de Commemoracions no ha suposat cap “engreixament” de l’Administració, ja que la seva creació ha suposat la supressió de les tres comissions: la Comissió del Mil·lenari del naixement polític de Catalunya, la Comissió Catalunya 2014 i la Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals.
 
El conseller ha repassat també els set eixos (institucional, cultural, econòmic, pensament, ensenyament, projecció internacional i festiu) dels actes del Tricentenari, que conformen una “oportunitat per reforçar el vincle amb els vells símbols de la catalanitat i per fundar-ne de nous compartits que es puguin llegar a les generacions futures”. “El Tricentenari és un punt de trobada entre tradició i modernitat”, ha asseverat.
 
Pel que fa als actes previstos per l’any que ve, hi haurà un centenar d’activitats que depenen directament de la Generalitat i, de moment, ja s’hi ha sumat una cinquantena de poblacions d’arreu del país, a més dels grans equipaments i institucions culturals de Catalunya. Pel que fa a la inauguració oficial del Tricentenari, es durà a terme a la Seu Vella de Lleida el proper 11 de gener.