• Ho ha dit en la inauguració del simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014
• El portaveu també ha constatat l’existència de “molts intents per part de dirigents polítics d’utilitzar la historia per guanyar una posició que per la via democràtica no havien assolit”
“Assolirem les fites que ens hem proposat si a Catalunya hi ha cohesió interna i el compromís ferm envers un projecte de futur atractiu i sòlid”. Així de contundent s’ha mostrat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, quan s’ha referit al procés endegat al país, del qual també ha dit que “ens equivocaríem si penséssim que es justifica només per la nostra historia col•lectiva”. El conseller ha afirmat que el poble català ha “demostrat en els darrers 35 anys la implicació en els afers espanyols amb actuacions de tota manera, compromís contrastat i molt d'afecte” i ha subratllat que “l'afecte del poble de Catalunya envers Espanya és una realitat ben viva”. Homs ha puntualitzat que els catalans “hem distingit sempre entre el que és la societat espanyola i la seva pluralitat i riquesa, i allò que representen els poders de l’Estat espanyol i les institucions”.
El conseller ha fet aquestes declaracions en l’obertura del simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014, que ha inaugurat juntament amb Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans i Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Sobre aquest fòrum de debat s’ha mostrat convençut que “igual que altres iniciatives que tenen a veure amb la nostra història i memòria col•lectiva pot ser una aportació útil, sobretot si podem superar el debat tan carregat de prejudicis i donar-nos l’oportunitat col•lectiva d’entrar en el detall i anàlisis i aportacions concretes.” També ha destacat la utilitat del congrés en el sentit que “no té cap intenció d’imposar res,” i ha remarcat que “s’està fent des del rigor acadèmic”.
És un congrés que “ha generat polèmica i que avui tenim l’oportunitat de superar i centrar-nos en allò que és essencial i que és el que molesta de debò” i que segons Homs és la “capacitat de conèixer la nostra història col•lectiva, amb tots els seus clars i obscurs, i que no volem dissimular, amb tota la visió rigorosa des del punt de vista acadèmic amb tota l’honestedat possible”. El portaveu del Govern ha recordat la importància de la història per “ajudar a entendre present, i útil per entendre i corregir males pràctiques” tot i que ha advertit que no s’hauria de convertir en “una mena de roc per tirar-se’l pel cap ni per legitimar cap posició, ni per tenir la temptació de millorar una posició política”. En aquest sentit, ha constatat l’existència de “molts intents per part de dirigents polítics d’utilitzar la historia per guanyar una posició que per la via democràtica no havien assolit”.
• El portaveu també ha constatat l’existència de “molts intents per part de dirigents polítics d’utilitzar la historia per guanyar una posició que per la via democràtica no havien assolit”
“Assolirem les fites que ens hem proposat si a Catalunya hi ha cohesió interna i el compromís ferm envers un projecte de futur atractiu i sòlid”. Així de contundent s’ha mostrat el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, quan s’ha referit al procés endegat al país, del qual també ha dit que “ens equivocaríem si penséssim que es justifica només per la nostra historia col•lectiva”. El conseller ha afirmat que el poble català ha “demostrat en els darrers 35 anys la implicació en els afers espanyols amb actuacions de tota manera, compromís contrastat i molt d'afecte” i ha subratllat que “l'afecte del poble de Catalunya envers Espanya és una realitat ben viva”. Homs ha puntualitzat que els catalans “hem distingit sempre entre el que és la societat espanyola i la seva pluralitat i riquesa, i allò que representen els poders de l’Estat espanyol i les institucions”.
El conseller ha fet aquestes declaracions en l’obertura del simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica 1714-2014, que ha inaugurat juntament amb Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans i Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya. Sobre aquest fòrum de debat s’ha mostrat convençut que “igual que altres iniciatives que tenen a veure amb la nostra història i memòria col•lectiva pot ser una aportació útil, sobretot si podem superar el debat tan carregat de prejudicis i donar-nos l’oportunitat col•lectiva d’entrar en el detall i anàlisis i aportacions concretes.” També ha destacat la utilitat del congrés en el sentit que “no té cap intenció d’imposar res,” i ha remarcat que “s’està fent des del rigor acadèmic”.
És un congrés que “ha generat polèmica i que avui tenim l’oportunitat de superar i centrar-nos en allò que és essencial i que és el que molesta de debò” i que segons Homs és la “capacitat de conèixer la nostra història col•lectiva, amb tots els seus clars i obscurs, i que no volem dissimular, amb tota la visió rigorosa des del punt de vista acadèmic amb tota l’honestedat possible”. El portaveu del Govern ha recordat la importància de la història per “ajudar a entendre present, i útil per entendre i corregir males pràctiques” tot i que ha advertit que no s’hauria de convertir en “una mena de roc per tirar-se’l pel cap ni per legitimar cap posició, ni per tenir la temptació de millorar una posició política”. En aquest sentit, ha constatat l’existència de “molts intents per part de dirigents polítics d’utilitzar la historia per guanyar una posició que per la via democràtica no havien assolit”.
El portaveu ha recordat que la primera llei que va aprovar el Parlament de Catalunya restablert el 1980 versava sobre la declaració de la Diada de l’Onze de Setembre com a Festa Nacional, que va ser aprovada per unanimitat. En aquest sentit, ha assegurat tenir la “sensació que avui aquesta llei no es podria aprovar per unanimitat” i ha aventurat que “no ens equivocaríem massa si ens poséssim a especular sobre qui hauria canviat el vot a tenor del que diuen en aquests moments”.
Finalment, el conseller ha convidat a “fer un debat serè” en els propers mesos en què s’ha d’acomplir el mandat del Parlament de celebrar el Tricentenari. “Seria un signe maduresa democràtica que pogués tenir fonamentació i obtingués un resultat de caràcter constructiu”, ha reblat. Homs ha remarcat que “la nostra voluntat, i ho hem demostrat, no és imposar res a ningú” sinó “voler oferir arguments als ciutadans, discutir-los, contrastar-los, saber que no hi ha una veritat de caràcter absolut”.
