El Govern de la Generalitat ha declarat les Zones Especials de Conservació (ZEC) de la regió alpina i el seu Instrument de gestió. Una ZEC és un tipus d’espai protegit integrant de la xarxa Natura 2000 destinat a conservar els hàbitats i les espècies, a excepció de les aus -la protecció de les quals queda inclosa a les zones ZEPA-, de major rellevància presents a Europa i que es llisten als annexos de la Directiva Hàbitats.

 

La Generalitat va aprovar la proposta definitiva de Llocs d’Importància Comunitària de Catalunya el 2006 i posteriorment també ho va fer la Comissió Europea. El procés finalitza amb la seva declaració com a ZEC, tal com preveu la Directiva Hàbitat, i amb l’establiment de les mesures de gestió necessàries per tal d’assegurar la conservació dels hàbitats i les espècies presents a cada espai a través de l’aprovació de l’Instrument de gestió.

 

La Comissió Europea divideix el territori català en dues regions biogeogràfiques: la mediterrània i l’alpina. La primera inclou la major part de la superfície del país, mentre que la segona se circumscriu a 28 Llocs d’Importància Comunitària dels Pirineus i Prepirineus. L’acord d’avui declara com a ZEC els 22 Llocs d’Importància Comunitària de la regió biogeogràfica alpina que contenen més del 40% de la seva superfície en aquesta regió. Són els següents: Prepirineu Central català, Aigüestortes, Capçaleres del Ter i del Freser, Serra Cavallera, Riu Duran, Montgrony, Tossa Plana de Lles-puigpedrós, Rasos de Tubau, Vall del Rigart, Riu Verneda, Alt Pallars i Baish Aran.