El Govern ha aprovat sol•licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre diferents articles de la Llei orgànica de millora de la Qualitat educativa (LOMCE), amb caràcter previ a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. El Govern considera que la redacció de la LOMCE és contrària a la Constitució, a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la doctrina del Tribunal Constitucional ja que n’altera la distribució competencial.

La Llei deroga el concepte de competència bàsica estatal en què el govern central fixa la part comuna dels currículums i garanteix que les comunitats autònomes tenen la competència en la part restant, –un concepte acceptat tradicionalment pel Tribunal Constitucional-. La LOMCE reserva ara al govern central la competència exclusiva en les assignatures amb major transcendència acadèmica, i només estableix la competència compartida per les assignatures més residuals.

El redactat actual implica buidar de contingut la competència compartida, ja que Catalunya no pot desenvolupar ni establir continguts, i només pot complementar els continguts de les assignatures troncals. El Govern considera que la LOMCE abandona els estrictes criteris pedagògics que ha de perseguir l’ordenació del sistema educatiu a favor de criteris estrictament competencials.

La LOMCE també exclou les comunitats autònomes de la participació en l’avaluació final, que dóna dret al títol. Per tant, se les priva d’exercir la competència en relació amb l’avaluació final. Aquest canvi està en contra de la doctrina del Tribunal Constitucional, que fixa que el govern central no pot regular tots els aspectes relacionats amb l’avaluació. A més, la nova llei determina que les assignatures de competència autonòmica –excepte la llengua cooficial i la literatura- no són objecte d’avaluació per a l’obtenció del títol.

La Llei atorga al govern espanyol competències organitzatives en el procediment d’admissió d’alumnat a l’FP, l’educació plurilingüe i els sistemes de suport a l’aprenentatge en els continguts educatius digitals públics. El Govern de la Generalitat considera que l’Estat s’extralimita en les seves funcions i impedeix una legislació pròpia a Catalunya. Així mateix, la nova normativa estatal també redueix les competències dels consells escolars dels centres.

Un altre dels articles fa referència a la regulació de les llengües cooficials. La LOMCE s’oposa frontalment al règim lingüístic de Catalunya establert de Catalunya i a la Llei d’educació, i que reconeix el dret dels alumnes a no ser separats per raó de llengua. Alhora qüestiona un model on el català és la llengua normalment emprada i on els currículums han de garantir el ple coneixement de les dues llengües al final de l’etapa obligatòria.

La Llei modifica la LOFCA –Llei de finançament de les comunitats autònomes- en afegir un “mecanisme subsidiari” per al supòsit que Catalunya no garanteixi oferta docent raonable sostinguda amb fons públics on el castellà sigui utilitzat com a vehicular en una proporció raonable. Aquest supòsit suposaria que el Ministeri d’Educació assumiria les despeses d’escolarització dels alumnes i posteriorment en repercutiria les despeses a la Generalitat de Catalunya.

Finalment, el Govern considera que el calendari d’implantació establert buida totalment de contingut les competències compartides, ja que el breu període de temps que resta fins a l’inici del curs vinent impossibilita el desplegament curricular dels Reials Decrets estatals -que a dia d’avui encara estan en fase d’elaboració.