El Centre d’Observació de l’Univers del Montsec (COU) ha acollit avui l’estrena mundial de la pel·lícula “1.000 milions de sols: Camí cap a les estrelles”, promoguda per l’Agència Espacial Europea (ESA), sobre l’evolució històrica de la determinació de posicions i distàncies de les estrelles.

 

A partir d’ara i durant el 2014, la pel·lícula s’exhibirà en 26 planetaris més d’Europa. Pel que fa al COU, s’inclourà en les projeccions que ofereix en la campanya de Nadal i la continuarà oferint als visitants durant tot el 2014.

 

El documental, dirigit per l’especialista en produccions per a planetaris, Adam Majorosi, ha estat encarregat amb motiu de la posada en marxa del projecte Gaia, que pretén desvelar la història de la Via Làctia, des dels seus orígens fins a l’estat actual. Per aconseguir aquest objectiu, l’ESA va llançar el passat dia 20, des de la base espacial de Kourou (Guaiana Francesa), el satèl·lit que dóna nom a la missió científica, i que s’encarregarà durant cinc anys de mesurar les posicions, distàncies, magnituds i moviments de mil milions d’estrelles de la nostra galàxia (aproximadament un 1% de les que en formen part) i d’aportar-ne dades per a l’estudi de propietats físiques, com ara l’edat, i la composició química.

 

Gaia és una missió que representa un pas endavant molt rellevant en l’astrofísica. En primer lloc, el catàleg astromètric de la Via Làctia de què es disposa fins ara inclou unes 120.000 estrelles (analitzades a través del satèl·lit Hipparcos, també de l’ESA), xifra que amb Gaia es veurà pràcticament multiplicada per deu. Segonament les dades obtingudes seran d’una precisió cent vegades superior a les de les recerques anteriors. Si la precisió assolida fins ara equivalia a mesurar l’alçada d’una persona a la Lluna vista des de la Terra, Gaia farà possible, seguint aquest exemple, veure-li els ulls. L’elevada precisió i l’abast estel·lar analitzat permetran construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet i acurat que s’hagi elaborat mai. Tot plegat suposa la confirmació d’Europa al capdavant de l’astrometria des de l’espai.

 

 

L’Observatori Astronòmic del Montsec prendrà part en el projecte Gaia essent un dels punts d’observació europeus des dels quals es duran a terme observacions complementàries a la missió espacial.

 

Per altra banda, una trentena dels 400 científics europeus que col·laboren en el projecte Gaia són investigadors i tècnics del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, de l’Institut de Ciències del Cosmos i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, que han participat en la concepció i disseny del satèl·lit i en el processament i la simulació de dades de la missió.

 

 

El delegat del Govern a Lleida i president de la Comissió de Seguiment del Montsec, Ramon Farré, ha destacat que el fet que una entitat del prestigi de l’ESA hagi volgut estrenar la pel·lícula vinculada al projecte capdavanter Gaia al COU el situa en “la punta de llança de la divulgació científica de Catalunya”. Farré també ha destacat “l’impuls que fets com aquest suposen per al desenvolupament del turisme del coneixement a la zona del Montsec”. En aquest sentit, el delegat del Govern ha afirmat que la bona valoració de la tasca que s’està fent al Montsec per part de l’ESA i la Fundació Starlight vénen a corroborar la bona direcció dels treballs i les decisions adoptades fins ara per la Generalitat i la resta d’institucions i entitats que integren la Comissió de Seguiment del Montsec”.

 

A la presentació de la pel•lícula hi han assistit també altres membres de la Comissió de Seguiment del Montsec; alcaldes de l’àrea d’influència de la serralada; el director científic del Parc Astronòmic Montsec, Salvador Ribas; el catedràtic de la UB Jordi Torra, investigador principal de la contribució  científica espanyola en la missió Gaia, i membres dels equips dels instituts i departaments universitaris implicats en el projecte Gaia.

 

Abans de la projecció de la pel·lícula “1.000 milions de sols: Camí cap a les estrelles”, s’ha enlairat una rèplica a escala del mòdul Soyuz-Fregat que dijous passat va fer de llançadora al satèl•lit Gaia. Aquest tipus de coets es propulsen amb combustible químic i s’enlairen fins als 250 metres d’alçada. Ha estat construït per investigadors de la missió Gaia per tal d'apropar el llançament del satèl·lit als centres educatius.

 

 

La Comissió de Seguiment del Montsec ha lliurat als 24 alcaldes dels municipis de la Noguera i el Pallars Jussà inclosos en l’àrea distingida com a Destí Turístic Starlight els respectius diplomes en nom de la Fundació Starlight. Onze d’aquests municipis també han rebut el diploma que els certifica com a Reserva Starlight, d’especial qualitat del cel nocturn i compromís per a la seva protecció.