Direcció General de Comunicació

Conseller Homs

Homs reivindica a Tenerife el dret dels catalans a votar: "Estem en una cruïlla de camins i és el moment de decidir"

query_builder   8 gener 2014 15:17

event_note Nota de premsa

Homs reivindica a Tenerife el dret dels catalans a votar: "Estem en una cruïlla de camins i és el moment de decidir"

  • El conseller de la Presidència i portaveu del Govern explica a Santa Cruz de Tenerife el procés que està vivint Catalunya per exercir el seu dret a decidir, en el marc del cicle de conferències sobre els “Reptes i desafiaments de les Comunitats Autònomes al segle XXI” organitzat per Tribuna Fòrum Europa
  • En la seva ponència, Homs ha defensat el dret de Catalunya a convocar una consulta sobre el seu futur polític perquè “en democràcia aquest tipus de decisions es prenen votant”
  • Segons ha afirmat Homs, aquest és “un procés en positiu, que genera esperança i il·lusió”, que “no vol trencar sinó construir” i que respon a l’aspiració “legítima” de “poder construir un país millor”
  • El conseller també ha assegurat que els lligams emocionals i de relació entre Catalunya i Espanya són “reals i profunds” i ho continuaran sent en el futur
Conseller Homs
El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha defensat aquest matí el dret de Catalunya a convocar una consulta sobre el seu futur polític perquè “en democràcia aquest tipus de decisions es prenen votant”.
 
“Estem en una cruïlla de camins i és el moment de decidir”, ha explicat el conseller. “Som molts els que considerem que ha arribat el moment de disposar d’un estat propi però també hi ha qui defensa que hem de mantenir l’estatus actual. Com s’ha de dilucidar quin camí hem d’escollir? En democràcia, aquest tipus de decisions es prenen votant. Volem votar”.
 
El conseller ha fet aquestes declaracions des de Santa Cruz de Tenerife, on aquest matí ha intervingut en el cicle de conferències “Reptes i desafiaments de les Comunitats Autònomes al segle XXI”, organitzat per Tribuna Fòrum Europa. Amb la seva participació en aquest cicle, el Govern enceta una sèrie de visites a la resta de l’Estat espanyol i a l’exterior per explicar el procés que està vivint Catalunya. “Aprofitarem el primer semestre de l’any per intentar explicar en el conjunt d’Espanya, i també fora, el que estem plantejant, que és simplement voler votar”, ha manifestat Homs en declaracions als mitjans de comunicació abans de la seva conferència.
 
Aquests actes pretenen aclarir la “confusió” que, segons ha explicat Homs, existeix entre la consulta i la independència. “La consulta és simplement la possibilitat de conèixer de forma fefaent i contrastada l’opinió de la ciutadania de Catalunya en relació amb el seu futur col·lectiu, i aquest serà el fil conductor de les intervencions públiques que farem el president de la Generalitat i jo mateix com a portaveu del Govern en les properes setmanes i mesos en el conjunt d’Espanya i també a fora, perquè aquest tema de Catalunya està en el pla internacional”.

En la seva ponència, introduïda pel conseller d’Economia, Hisenda i Seguretat del Govern de les Canàries, Javier González Ortiz, Homs ha detallat els motius que han portat Catalunya a un procés per exercir el seu dret a decidir. Un procés que ha definit com a “democràtic, transparent i pacífic”, que és un “mandat clar” dels ciutadans expressat a les urnes i que es viu “amb total normalitat, amb plena convivència, civisme i respecte”.
 
Segons ha explicat Homs, aquest és “un procés en positiu, que genera esperança i il·lusió”, que “no vol trencar sinó construir” i que respon a l’aspiració “legítima” de “poder construir un país millor, per poder donar millors respostes als ciutadans, amb millors eines per garantir el progrés econòmic i social de Catalunya i també per tenir una relació millor amb Espanya”. “Els lligams emocionals i de relació entre Catalunya i Espanya són reals i profunds, i ho continuaran sent en el futur”, ha assegurat.
 
El conseller ha volgut deixar clar que, com ha passat a Escòcia, la consulta “és possible” si hi ha “voluntat política”. Així, ha recordat que ja existeixen fins a cinc vies legals dins l’actual marc jurídic de l’Estat espanyol per poder articular una consulta, i ha assegurat que la voluntat del Govern i del Parlament de Catalunya és exercir el dret a decidir “de manera negociada amb les institucions espanyoles”.
 
En aquest sentit, el conseller ha reiterat que el Govern “explorarà i esgotarà” totes las vies de diàleg amb el Govern espanyol. “De moment, la resposta ha estat no, no i no, però ho seguirem intentant”. Homs ha anunciat que, en línia amb aquest desig d’arribar a una solució acordada, en breu el Parlament traslladarà una iniciativa al Congrés per demanar l’autorització de la consulta.
 
La sentència del Tribunal Constitucional, un punt d’inflexió

El conseller ha considerat la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut “el punt d’inflexió” a partir del qual Catalunya “va prendre consciència” que la via seguida fins al moment ”no donava per més”. “La conclusió era clara”, ha constatat Homs: “O renunciàvem a la nostra voluntat de major reconeixement i majors quotes d’autogovern, en definitiva, renunciàvem al que som, o bé iniciàvem una nova etapa”.
 
Per al conseller, en aquests darrers trenta anys el catalanisme ha buscat un encaix que permetés Catalunya continuar sent el que és, “una nació amb una forta història”, en el marc d’un estat que reconegués la pluralitat. Aquesta aposta, ha remarcat, sempre ha anat acompanyada d’un gran “esforç de pedagogia”, d’intentar fer comprendre el que representa Catalunya, i al mateix temps d’una voluntat de “contribuir a l’estabilitat i a la governabilitat del conjunt de l’Estat espanyol”. Però la resposta per part de l’Estat espanyol a aquest “compromís” del catalanisme polític no ha estat cap gest a favor de la singularitat catalana, sinó “negar moltes reivindicacions i intentar laminar l’autogovern”.
 
Homs ha reconegut que les deslleialtats de l’Estat espanyol no només afecten Catalunya i les ha emmarcat en el ”fracàs” de l’estat de les autonomies a l’hora d’encaixar les nacionalitats històriques: “Després de tres dècades de democràcia, cada vegada hi ha més veus que consideren fracassat l’estat autonòmic. De fet, podríem afirmar que el sistema autonòmic ha entrat en situació de col·lapse” perquè “ha acabat sent un model de vocació simètrica i homogènia”.
 
Finalment, el conseller ha tancat la seva intervenció manifestant la convicció que un futur nou estat català, si els ciutadans trien aquesta opció, tindrà unes relacions amb l’Estat espanyol “millors” que les actuals, unes relacions “estretes, constructives i amb màxima voluntat de cooperació”. En el futur, ha dit Homs, “una actitud de respecte mutu i en pla d’igualtat, que de fet és allò a què hem aspirat sempre, segur que permetran millorar substancialment les relacions entre ambdues parts”.

2  

Fitxers adjunts

Fotografia de la conferència

Fotografia de la conferència
JPG | 531

Conferència íntegra

Conferència íntegra
PDF | 101