Palau Robert

Es pot visitar del 15 de gener al 23 de febrer

Una exposició al Palau Robert reivindica el llegat científic del matemàtic català Ferran Sunyer

El comissari de la mostra, Manuel Castellet, atendrà els mitjans a les 18 hores, el 14 de gener

query_builder   9 gener 2014 10:07

event_note Nota de premsa

Es pot visitar del 15 de gener al 23 de febrer

Una exposició al Palau Robert reivindica el llegat científic del matemàtic català Ferran Sunyer

El comissari de la mostra, Manuel Castellet, atendrà els mitjans a les 18 hores, el 14 de gener

La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer de l’Institut d’Estudis Catalans presenta l’exposició  “La superació d’un matemàtic. Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), al Palau Robert. La mostra dóna a conèixer la trajectòria vital d’un dels matemàtics catalans més importants, un científic autodidacte que va exercir de matemàtic tot i tenir paràlisi cerebral.
palaurobert
L’exposició itinerant, que té com a comissari el director de l’esmentada Fundació, Manuel Castellet,  es pot visitar del 15 de gener al 23 de febrer, a la Sala 4 de les Cotxeres. Va iniciar el seu recorregut en escaure’s el centenari del naixement de Ferran Sunyer, amb el suport de la Diputació de Girona i l’Obra Social "la Caixa".
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el president de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, Joandomènec Ros, inauguraran l’exposició el dimarts 14 de gener, a les 19 hores. També hi assistirà el director general d’Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès.
La proposta expositiva de Benecé Produccions reivindica el llegat científic del matemàtic de Figueres Ferran Sunyer i Balaguer, un geni desconegut que va aconseguir el reconeixement  internacional en una conjuntura en què la comunitat científica espanyola treballava amb recursos escassos i aïllada dels moviments internacionals.
Ferran Sunyer va estar molt actiu tota la vida malgrat la seva discapacitat física, que el va obligar a anar sempre amb cadira de rodes i a no poder menjar ni escriure sol. Va rebre en tot moment el suport del seu entorn familiar, que no va estalviar esforços perquè ell es pogués dedicar a la recerca. Va ser totalment dependent de la seva mare (el pare va morir quan tenia dos anys) i, posteriorment, de les seves cosines, Maria i Maria dels Àngels Carbona, que van tenir cura d’ell.
De formació autodidacta, Ferran Sunyer es va iniciar en les matemàtiques i la física a partir dels llibres del seu cosí Ferran Carbona, estudiant d’enginyeria química. Va publicar més de 40 articles d’investigació i monografies breus en revistes espanyoles, franceses i nord-americanes principalment. Va treballar com a col·laborador i investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i va signar un contracte de recerca amb l’Office of Naval Research del Ministeri de Marina dels Estats Units.
Àmbits
L’exposició es desenvolupa en  cinc àmbits en els quals trobem documents, objectes i imatges per il·lustrar el tema i apropar-nos al personatge.
El primer àmbit mostra unes caixes petites antigues amb papers relacionats amb el matemàtic català:  estudis, articles, fórmules... Les caixes representen el patrimoni de la Fundació Sunyer i Balaguer, que des del 1991 es dedica a preservar la memòria del prestigiós matemàtic.
En el segon àmbit s’hi descriu en una caixa de cartró la biografia de Ferran Sunyer, amb les seves fites i resultats més significatius, i també de l’entorn familiar, social i polític del matemàtic.
El tercer apartat mostra la història d’un matemàtic autodidacte: com arriba a les fites matemàtiques, des dels seu inicis fins al reconeixement internacional. La informació s’il·lustra amb material relacionat amb les matemàtiques: fórmules, articles...i també s’hi presenta un joc interactiu que explica la gran capacitat memorística de Sunyer.
En el quart àmbit, en una tercera caixa de cartró, descobrim la discapacitat física del matemàtic. A partir d’una cadira de rodes de l’època es dóna a conèixer que Sunyer va néixer amb un atròfia al sistema nerviós que l’obligava a anar sempre amb cadira de rodes. Es va descobrir que la seva invalidesa no era integral quan de nen va llegir una esquela del diari que llegia la seva mare. L’espai explica com era el seu dia a dia, les seves aficions i com les portava a terme.
L’ últim espai explica la importància de la pervivència del record del matemàtic en la nostra memòria, amb una caixa de records.