La vacunació contra la tos ferina, juntament amb altres mesures de control, ha aconseguit disminuir la incidència de la malaltia a Catalunya i a Espanya. Malgrat això, en els darrers anys s’ha observat un augment de la incidència de la tos ferina en països amb cobertures vacunals altes. També Catalunya, des de l’any 2011, ha viscut un ressorgiment de la malaltia.

 

Les causes d’aquest increment són diverses i no del tot conegudes, però sembla que hi poden haver contribuït diversos factors, entre els quals es troben la disminució de la resposta immunitària induïda per les vacunes amb el temps, un augment de la sensibilitat dels metges cap a la malaltia i l’existència de proves diagnòstiques millors que permeten incrementar-ne la notificació.

 

Les vacunes actuals, amb una eficàcia entre el 80% i el 90%, no solament protegeixen contra la malaltia, sinó també en disminueixen la gravetat. Tot i així, la vacuna no confereix immunitat completa ni per a tota la vida. La immunitat adquirida naturalment per la malaltia tampoc no confereix protecció per a tota la vida. La reducció de la immunitat es produeix entre quatre i dotze anys després de la vacunació i entre quatre i vint anys després de la infecció natural.

 

L’any 2011 la taxa d’incidència de tos ferina a Catalunya va multiplicar per cinc la taxa mitjana del període 2007-2010 i es va situar en un 20,9 per 100.000 habitants. El ressorgiment es va mantenir l’any 2012, encara que amb una incidència menor a la del 2011 (taxa d’un 15,6 per 100.000 habitants).

 

Les taxes d’incidència més altes de tos ferina es troben en infants menors d’un any i sobretot en els menors de 6 mesos (per exemple, la taxa d’incidència en menors d’un any el 2011 va ser de 468,9 per 100.000 habitants). És en aquests grups d’edat on es produeixen més casos greus i més hospitalitzacions. El percentatge de casos d’infants de menys de 6 mesos entre els menors d’un any oscil·la entre un 77,3% i un 88,7%, segons l’any.

 

La tos ferina és una malaltia especialment greu en el primer any de vida, en què la pneumònia, les convulsions i l’encefalopatia es presenten en un 20%, 2,5% i 0,5% dels casos, respectivament.

 

Les vacunes disponibles actualment tenen una eficàcia limitada per controlar la circulació de Bordetella pertussis en la població, per la qual cosa, malgrat que la cobertura de vacunació és alta, es manté un patró cíclic amb onades epidèmiques cada tres a cinc anys. Per aquest motiu, i per mitigar l’efecte de la malaltia en la població, els esforços dels programes de vacunació han de tenir com a prioritat la reducció de la càrrega de la malaltia en el nadó, és a dir, la prevenció d’hospitalitzacions i morts en els infants de menys de 3 mesos d’edat.

 

La vacunació dels adults que poden transmetre la infecció als lactants és la principal mesura de protecció invocada. A Espanya, fins ara l’única indicació de vacunació consensuada en l’àmbit estatal és la dels professionals sanitaris que atenen infants prematurs i nadons que requereixen hospitalització, com diu el document de recomanacions de vacunació dels adults de l’any 2004.

 

El 23 d’octubre de 2013 el Consell Assessor de Vacunacions, després de revisar l’evidència, les recomanacions internacionals, la situació epidemiològica a Catalunya i els resultats d’un programa pilot desenvolupat a l’Hospital Clínic que va mostrar una molt bona transferència materna d’anticossos, va proposar la vacunació a les embarassades contra la tos ferina (vacuna DTPa) a partir de la 27a setmana de gestació (preferiblement entre setmana 27 i 36) en cada embaràs, així com mantenir la recomanació de vacunació al personal sanitari en contacte amb infants i embarassades.

 

Aquesta recomanació, acceptada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya i consensuada amb les societats científiques implicades, s’ha presentat avui, dia 17 de gener, en una jornada amb més de 300 assistents i la participació de ponents de les societats científiques que engloben als professionals que intervenen en l’aplicació.

 

Per portar a terme aquesta recomanació, a part de comprar i distribuir les dosis de vacunes necessàries, s’ha elaborat una guia tècnica per a professionals, un fullet i altres materials informatius per a la població.

 

 

Davant de l’increment de casos notificats de tos ferina, l’octubre de 2011 el Comitè Consultiu sobre Pràctiques d’Immunització (ACIP), amb el suport de l’American College of Obstetricians and Gynaecologists (ACOG) dels Estats Units va aconsellar la vacunació amb DTPa a les dones embarassades a partir de la setmana 20 de gestació. Posteriorment, el febrer de 2013, la mateixa institució va actualitzar les recomanacions, i va establir el moment temporal ideal entre les 27 i les 36 setmanes de gestació, i va indicar-ne la revacunació en cada embaràs.

 

Diversos països, organismes i societats científiques han incorporat l’estratègia de vacunació de la gestant, en destaca el Regne Unit, el qual, juntament amb el Royal College of Obstetricians and Gynaecologists (RCOG), va recomanar a l’octubre de 2012 la vacunació contra tos ferina de totes les dones embarassades entre les setmanes 28 i 38 de gestació, i va aconseguir cobertures al voltant del 50%. Fins ara, s’ha observat una disminució de la incidència de la tos ferina en el lactant respecte a etapes prèvies a la introducció de la mesura.

 

En l’àmbit espanyol hi ha recomanacions de societats científiques i la indicació de vacunació dels professionals sanitaris que atenen infants prematurs i nadons que requereixen hospitalització, com indica el document de recomanacions de vacunació dels adults de l’any 2004.

 

Al gener de 2013, un grup de treball de la Ponència de Programes i Registre de Vacunacions va elaborar un document de treball en què es manifestava que si la situació epidemiològica en termes d’hospitalitzacions i morts en el primer trimestre de vida ho aconsellés així, caldria que l’autoritat sanitària realitzés una o més de les estratègies complementàries de la vacunació (incloent-hi la vacunació de les embarassades).

 

El març de 2012 el Consell Assessor de Vacunacions de Catalunya, que engloba les vuit societats científiques més implicades en la vacunació i altres institucions com el CatSalut i l’ICS, va emetre unes recomanacions de vacunació amb DTPa per als adults en contacte amb els infants amb més risc (12 mesos). La conclusió a la qual es va arribar és que, si bé seria ideal posar en funcionament diverses estratègies, ateses les dificultats d’implementació i tenint en compte també la situació econòmica, el més adequat és començar amb les que poden tenir més efecte sobre el grup d’edat en el qual es produeixen els casos més greus. En conseqüència, es va acordar recomanar la vacunació amb DTPa del personal sanitari que té contacte amb lactants i dones gestants, i de les embarassades. A més, es va autoritzar una prova pilot a l’Hospital Clínic de Barcelona per iniciar la vacunació contra la tos ferina a les dones gestants a partir del maig 2012.

 

 

La tos ferina és una malaltia infecciosa i contagiosa aguda produïda pel bacteri Bordetella pertussis i caracteritzada per crisis de tos convulsiva que, de vegades, es prolonga durant setmanes o mesos. La seva contagiositat és molt elevada i es transmet per les petites gotes projectades per la boca i el nas amb la tos. És una malaltia pròpia de la infància, tot i que es pot presentar en totes les edats.

 

La gravetat de la tos ferina augmenta en els lactants, els quals presenten altes taxes de complicacions (requereixen hospitalització en més de la meitat dels casos) i mortalitat. La taxa de mortalitat infantil és d’aproximadament un 1% en infants de menys de 6 mesos. En els adults, la malaltia moltes vegades passa desapercebuda, ja que sol presentar formes clíniques lleus o bé quadres inespecífics o asimptomàtics.

 

Els estudis existents mostren que els convivents i cuidadors són les principals fonts de contagi als infants encara no vacunats o que no han finalitzat la primovacunació. Hi ha un període de temps entre el naixement i l’inici de la pauta de vacunació en què l’infant no està protegit de forma activa.

 

Abans de disposar de les vacunes específiques, la tos ferina era una de les malalties infantils més freqüents. En la dècada dels anys cinquanta, la introducció de la vacuna contra la tos ferina en els calendaris de sistemàtics de vacunació dels països industrialitzats, va fer que la incidència de la malaltia disminuís dràsticament. A Espanya, la vacunació contra el tètanus, diftèria i la tos ferina es va iniciar a l’any 1965. Les cobertures van augmentar de manera progressiva. Amb la instauració dels calendaris de vacunacions sistemàtiques va ser notori l’efecte sobre la incidència.

 

 

Al calendari vacunal de Catalunya s’estableix la vacunació en cinc dosis: als 2, 4 i 6 mesos com a primovacunació amb la vacuna DTPa, més una dosi de record als 18 mesos amb la vacuna DTPa, i als 4-6 anys amb les vacunes DTPa o dTpa. (Al nou calendari de 2014, seguint el calendari comú de vacunacions del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, passarà a ser als 6 anys).

Les cobertures vacunals són altes, al voltant del 90%.