L'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) ha inaugurat aquest matí el nou edifici de la seva seu al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquestes instal·lacions el centre assolirà noves fites d'excel·lència en l'àmbit de la nanociència i la nanotecnologia. Les seves línies de recerca comprenen l'estudi de les noves propietats de la matèria que sorgeixen a escala nanomètrica (un nanòmetre és una milionèsima part d'un mil·límetre), i el desenvolupament d'una multitud de possibles aplicacions en productes de consum , dispositius i processos industrials.

 

L’ICN2 és el resultat d'una llarga col·laboració entre el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les dues administracions van acordar unificar les seves iniciatives de nanociència per reforçar la recerca i la transferència del coneixement en aquest àmbit.

L'acte d'inauguració ha comptat amb la presència del conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i president del Patronat de l’ICN2, Andreu Mas-Colell; la secretària d'Estat d'Investigación, Desarrollo e Innovación, Carmen Vela; el president del CSIC, Emilio Lora-Tamayo; el rector de la UAB , Ferran Sancho; el secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà; el director general de Recerca de la Generalitat, Josep M. Martorell; el coordinador institucional del CSIC a Catalunya, Luís Calvo; i el director de l' ICN2, Pablo Ordejón; entre d’altres personalitats vinculades a la comunitat científica.

 

Segons el director de l’ICN2, Pablo Ordejón, "Aquest nou edifici ha suposat un gran canvi: ara disposem de 6.000 metres quadrats d'infraestructura, dels quals més de 2.000 estan ocupats per laboratoris amb un equipament de primera línia".

 

Les activitats de recerca de l'Institut es dirigeixen a comprendre els fenòmens físics fonamentals associats a les variables d'estat de la matèria i investigar noves propietats que s'obtenen a partir de la creació de nanoestructures a mida. Els investigadors del centre treballen també en nous mètodes de fabricació a nanoescala i en la caracterització i manipulació de nanoestructures, així com en el desenvolupament de nanodispositius i nanosensors per a la seva aplicació en camps diversos com la salut, l'alimentació, el medi ambient, l'energia i l'electrònica.

 

 

Un objectiu prioritari del centre és la transferència del coneixement i la tecnologia que s’hi desenvolupa a la indústria mundial. Un exemple d'això és el desenvolupament de nanobiosensors, dispositius portàtils d'alta sensibilitat i de mesura directa que milloren les tècniques d'anàlisi de laboratori.

 

La investigadora del CSIC Laura Lechuga, que dirigeix ​​el grup de Nanobionsensors i Aplicacions Bioanalítiques, explica: "Els nostres nanobiosensors estan dissenyats per fer una anàlisi molt ràpida de malalties, contaminació química o industrial. L'objectiu final és integrar aquests microxips en una plataforma portàtil (per exemple, un telèfon mòbil) per efectuar un diagnòstic precoç sense necessitat d'acudir a un laboratori central. La idea és que aquests dispositius els pugui emprar qualsevol persona a casa o al seu lloc de treball per una primera anàlisi abans d'anar al metge".

 

L'estudi de les propietats electròniques i el transport quàntic (la conducció en estructures de mida nanomètrica) en materials com el grafè o la matèria orgànica és un altre dels punts forts de la investigació que es porta a terme a l'Institut. "Aquest treball té aplicacions en camps com l'electrònica sensible o els biosensors. Estem avaluant la seva potencialitat emprant el grafè i altres materials per millorar les seves propietats", indica l'investigador ICREA Stephan Roche, un dels coordinadors del projecte Graphene FET Flagship de la Comissió Europea (un dels dos projectes d'excel·lència per al futur, seleccionats per la UE per invertir-hi 1.000 milions d'euros durant els propers 10 anys).

 

Un altre dels camps prometedors en nanociència i nanotecnologia que es desenvolupen a l’ICN2 és l'ús de la química supramolecular (estudi de les interaccions entre molècules) per controlar, per exemple, l'administració de fàrmacs. Un dels grups que el desenvolupa, el de Nanoquímica i Materials Supramoleculares, té per objectiu controlar l'acoblament de molècules i ions metàl·lics i construir blocs a escala nanomètrica per al disseny i la síntesi de noves arquitectures funcionals. "L'objectiu és generar nous materials molt porosos per emprar-los en la captura de nitrogen i diòxid de carboni, i en catàlisis i separacions de diferents substàncies. Més recentment estem explorant possibles aplicacions d'aquests materials en biomedicina, en concret, en nous sistemes d'alliberament de fàrmacs", assenyala l'investigador ICREA Daniel Maspoch.

 

La inauguració de l'edifici ha inclòs una visita a les seves instal·lacions científiques. Els assistents han conegut de primera mà alguns dels equipaments i tècniques que permeten el desenvolupament d'una àrea del coneixement en auge. Els propers anys seran clau per a què Instituts com l’ICN2 puguin traslladar a la societat els descobriments de la nanociència, millorant la vida dels ciutadans i aportant innovació al teixit empresarial.

 

Vídeo institucional ICN2:

 

Imatges de vídeo de recurs: